Feldespat
 Feldespat | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
  | |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Duresa | 6 |
| Color de la ratlla | RAL 9002 (en)  |
| Més informació | |
| Símbol | Fsp |
| Referències | [1] |
Els feldespats són un grup de minerals molt abundants a l'escorça terrestre, ja que conformen aproximadament el 60% de les roques terrestres.[2] El nom de feldespat deriva de les paraules alemanyes Feld, "camp", i Spat ", "làmina". Els feldespats són presents al granit, essent el mineral més meteoritzable dels que formen aquesta roca, l'alteració del qual dona lloc a la transformació del granit en sauló.
Formació
[modifica]Generalment, els feldespats s'originen a alta temperatura amb estructures desordenades passant, per refredament, a un estat més ordenat de menor temperatura. Tal és el cas dels polimorfs sanidina (d'alta temperatura), ortoclasa (intermèdia) i microclina (de baixa temperatura).[3]
Propietats
[modifica]Els feldespats solen presentar una bona exfoliació en dues direccions formant angles de 90°. La duresa dels minerals d'aquest grup és aproximadament 6 i el seu pes específic varia entre 2,55 i 2.76 amb excepció dels feldespats de bari, més pesats. Pertanyen a la subclasse dels tectosilicats, dins dels silicats.
Els minerals d'aquest grup responen a la fórmula general XZ₄O₈, sent:
- X: Ba, Ca, K, Na, NH₄, Sr
- Z: Al, B, Si
La composició dels feldespats més comuns es pot expressar en funció del sistema ternari: ortoclasa (KAlSi₃O₈) - albita (NaAlSi₃O₈) - anortita (CaAl₂Si₂O₈), és a dir, tots els minerals d'aquest grup són solucions sòlides de l'ortoclasa, l'albita i l'anortita.[4]
El grup del feldespat està format per dos grups: el grup dels feldespats alcalins i el grup de les plagiòclasi.[1] Els feldespats alcalins inclouen els feldespats potàssics: microclina, sanidina i ortoclasa.
|
|||||||||||||||||
A més, també n'hi ha fins a dotze altres espècies no englobades dins d'aquests dos grups: banalsita, buddingtonita, celsiana, estronalsita, filatovita, hexacelsiana, kokchetavita, kumdykolita, paracelsiana, reedmergnerita, slawsonita i svyatoslavita.[1]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Banalsita | Na₂BaAl₄Si₄O₁₆ |
| Buddingtonita | (NH₄)(AlSi₃)O₈ |
| Celsiana | Ba(Al₂Si₂O₈) |
| Estronalsita | Na₂SrAl₄Si₄O₁₆ |
| Filatovita | K(Al,Zn)₂(As,Si)₂O₈ |
| Hexacelsiana | BaAl₂Si₂O₈ |
| Kokchetavita | K(AlSi₃O₈) |
| Kumdykolita | Na(AlSi₃O₈) |
| Paracelsiana | Ba(Al₂Si₂O₈) |
| Reedmergnerita | NaBSi₃O₈ |
| Slawsonita | Sr(Al₂Si₂O₈) |
| Svyatoslavita | Ca(Al₂Si₂O₈) |
Els feldespats potàssics es presenten en formes diferents, i llurs propietats òptiques i físiques tenen diferències graduals. Les plagiòclasis són mescles d'albita i anortita i constitueixen una sèrie completa, des de l'albita pura fins a l'anortita pura.
La cristal·lització és molt variada dins aquest grup: la banalsita, l'estronalsita i la kumdykolita cristal·litzen en el sistema ortoròmbic;, l'hexacelsiana i la kokchetavita cristal·litzen en el sistema hexagonal; l'albita, l'anortita, l'anortoclasa, la microclina i la reedmergnerita cristal·litzen en el sistema triclínic; mentre que la resta, la majoria, ho fan en el sistema monoclínic.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Feldspar Group». Mindat. [Consulta: 28 agost 2024].
- ↑ «What is Feldspar?» (en anglès). Industrial Mineral Association North America. [Consulta: 9 setembre 2013].
- ↑ «Grupo de los feldespatos» (en castellà). UNED. Arxivat de l'original el 2013-09-28. [Consulta: 9 setembre 2013].
- ↑ «Feldespat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
[modifica]- Espat; antigament en mineralogia, cristalls que tenen cares fàcilment discernibles