bressol

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾəˈsɔɫ/^ⓘ, occidental /bɾeˈsɔɫ/
• Rimes: -ɔl
• Homòfon: braçol
• Etimologia: Del llatí medieval *berciolu, segle XIII, de *bertiolu, d’origen cèltic bert ‎(«llit»), equivalent a bres i el sufix -ol.

bressol m. ‎(plural bressols)

1. (central, septentrional, alguerès) Llit per un bebè, generalment amb capacitat de ser gronxat.

• bres (occidental, balear)
• bressa (septentrional)
• bressola (septentrional, gironí)
• cuna (castellanisme, valencià, eivissenc)

• Conèixer algú des del bressol: metafòricament, conèixer-lo des de fa molt de temps.
• Allò que s'aprèn des del bressol, dura més que no es vol: expressa que les coses que s'aprenen i costums que s'adquireixen en la primera edat amb dificultat s'obliden o deixen.

• Sard: brazzolu

• Síl·labes: bres·sol (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català