dos

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdos/^ⓘ
• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí duos, segle XII. Doblet de duo via l’italià.

dos m. ‎(femení dues o dos)

1. (cardinal) Un més un.

   Té dos anys.

2. (valor ordinal, invariable) Segon, segona.

   La pàgina dos

   El dia dos de maig

• dotze (12), vint-i-dos (22), trenta-dos (32), ... noranta-dos (92), dos-cents (200).

El femení dues només s'usa com a adjectiu cardinal. En alguns parlars i en alguns escrits literaris històrics s'utilitza dos de forma invariable.

dos m. ‎(plural dosos)

1. Xifra i nombre 2.
2. (argot casteller) Sinònim de torre.

   Un dos de sis (2 de 6, 2d6), castell de sis pisos amb dos castellers a cada pis del tronc.

3. (argot casteller) Casteller del pom de dalt que forma una parella sota l'acotxador i l'enxaneta.
4. (peixos) rajada de Sant Pere

• Castellers: baix, segon, terç, quart, quint, sisè, setè, dos, aixecador, enxaneta

dos f. pl.

1. (dialectal) Les dues, la segona hora.

   Són les dos (dues) de la tarda

dos m. pl.

1. Forma plural de do ‎(«nota musical»).

dos m. ‎(plural dossos)

1. Grafia antiga per dors.

• tocar el dos

• adossar

dos

1. (alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dosar.

• doso, dosi

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

• Pronúncia: /duːz/

dos

1. forma plural de do

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈdos/, meridional /ˈdoh/

Americà: alt /ˈdos/, baix /ˈdoh/, austral /ˈdos/

• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí duos.

dos

1. (cardinal) dos
2. (valor ordinal) dos

dos m. ‎(plural doses)

1. dos

• Pronúncia: /do/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí dorsum

dos m. ‎(plural invariable)

1. Esquena, dors, part posterior del tronc humà.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /doːs/

dōs f. ‎(genitiu dōtis)

1. dot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdus/
• Àudio: Bearn ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí duos.

dos m. ‎(femení doas)

1. (cardinal) dos

• (gascó): dus m., duas f.
• (aranès): dues f.