[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

deus

De Viccionari
Potser volíeu: déus

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nom masculí) /ˈdɛws/
  • Pronúncia(i): (nom femení) oriental /ˈdɛws/, occidental /ˈdews/
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  central /ˈdɛws/
balear /ˈdəws/, /ˈdɛws/
Occidental:  /ˈdews/

deus m. pl.

  1. Forma plural de deu ‎(«xifres i nombres 10»).

deus f. pl.

  1. Forma plural de deu ‎(«fonts»).

Verb

[modifica]

deus

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de deure.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: dues

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /dews/
  • Etimologia: De l'indoeuropeu dʰéh₁s procedent l'arrel dhēs- («allò que és sagrat»).[1]

deus m. ‎(genitiu deī)

  1. déu
    Deus aeterne! - «Oh, Déu etern!»
    di melius duint (dent), di meliora ferant, (velint) - «Que els déus en assisteixin, que plagui als déus!»
  2. ídol, persona admirada
    deus ille noster Plato - «Plató, el nostre ídol»

Declinació

[modifica]
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu deus deī
Vocatiu dee deī
Acusatiu deum deōs
Genitiu deī deōrum
Datiu deō deīs
Ablatiu deō deīs


Vegeu també

[modifica]
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.259

Occità

[modifica]

Contracció

[modifica]

deus m. pl. ‎(singular deu)

  1. (gascó) forma alternativa de dels