deus
Aparença
Potser volíeu: déus
Català
[modifica]- Pronúncia(i): (nom masculí) /ˈdɛws/
- Pronúncia(i): (nom femení) oriental /ˈdɛws/, occidental /ˈdews/
- Pronúncia(i): (verb)
Oriental: central /ˈdɛws/ balear /ˈdəws/, /ˈdɛws/ Occidental: /ˈdews/
Nom
[modifica]deus m. pl.
- Forma plural de deu («xifres i nombres 10»).
Nom
[modifica]deus f. pl.
- Forma plural de deu («fonts»).
Verb
[modifica]deus
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: 1
- Anagrama: dues
Llatí
[modifica]Nom
[modifica]deus m. (genitiu deī)
- déu
- Deus aeterne! - «Oh, Déu etern!»
- di melius duint (dent), di meliora ferant, (velint) - «Que els déus en assisteixin, que plagui als déus!»
- ídol, persona admirada
- deus ille noster Plato - «Plató, el nostre ídol»
Declinació
[modifica]Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | deus | deī |
Vocatiu | dee | deī |
Acusatiu | deum | deōs |
Genitiu | deī | deōrum |
Datiu | deō | deīs |
Ablatiu | deō | deīs |
Vegeu també
[modifica]- ↑ Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.259
Occità
[modifica]Contracció
[modifica]deus m. pl. (singular deu)
- (gascó) forma alternativa de dels