doble

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈdob.bɫə/, /ˈdo.βɫə/
	balear /ˈdob.bɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈdob.bɫe/, /ˈdo.βɫe/
	valencià /ˈdo.bɫe/

• Rimes: -oble
• Etimologia: Del llatí duplus, segle XIV.

doble m. ‎(plural dobles)

1. Qualsevol quantitat multiplicada per dos.

   Et pagaré el doble si la feina està acabada per dissabte.

2. (bowling) Conjunt de dos plens consecutius.
3. (beisbol) batada doble

En bowling, la puntuació d'un doble és de vint punts per al primer ple més el nombre de bitlles tombades en el llançament següent al doble.

• doblet

doble inv. ‎(plural dobles)

1. gruixut

   És un teixit molt doble.

1. prim

doble

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de doblar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb doblar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb doblar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb doblar.

• Síl·labes: do·ble (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• doble. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈdo.βle\

Americà: alt /ˈdo.ble/, baix \ˈdo.βle\

• Rimes: -oble
• Etimologia: Del llatí duplex, doblet de dúplex.

doble m. ‎(plural dobles)

1. doble
2. (beisbol) batada doble

• hit de dos bases

• duplicar
• triple, cuádruple, quíntuple

doble

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb doblar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb doblar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb doblar

• Síl·labes: do·ble (2)
• Anagrama: bledo

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre doble