| dbo:abstract
|
- Tushratta o Dasharatha, "el que té deu carros de combat"(?), va ser rei de Mitanni després del 1399 aC, potser cap al 1390 aC. Era el fill petit de Shuttarna II, son germà gran Artashshumara va morir assassinat i ell va pujar al tron col·locat per un cortesà o general conspirador de nom Udhi, que volia governar en el seu nom, però (no se sap perquè) no ho va aconseguir. Amb el nou rei molt jove, potser menor, Assíria va negar el tribut a Mitanni però una expedició d'aquell regne contra els assiris cap al 1370 aC va imposar altra vegada la sobirania hurrita i el pagament del tribut. El regne es va fraccionar potser el 1360 aC quan va esclatar una revolta a la part oriental del país dirigida per Artatama II, fill de l'assassinat Artashumara, que va aconseguir el poder a Taite i la part oriental del territori, mentre a l'oest Tushratta va poder mantenir el control, una vegada eliminat el regent Udhi i els seus col·laboradors. Aquest Artatama II va signar un tractat amb el rei hitita Subiluliuma I. Alguns el suposen net d'Artatama I i per tant germà de Tushratta, però no hi ha prou evidència. En temps de Tudhalias II els hitites es van apoderar d'Alep, que els hurrites van recuperar, però els hitites van tornar a la zona i es van apoderar llavors d'Alep i de Nuhase. Un nou atac hurrita va recuperar Alep però no van aconseguir imposar-se a Nuhase fins passat algun temps. Els hitites van ser vençuts a Isuwa, però van conquerir Kizzuwatna i fins i tot la capital, Washukanni (inclosa a Kizzuwatna) que era sota domini hitita en els regnats de Tudhalias II i Arnuwandas I. Quan Tushratta va assolir personalment el govern, li va interessar reprendre les bones relacions amb Egipte que el regent havia ignorat, però mai va poder solucionar la reclamació del seu nebot que va conservar la meitat del regne. En el tractat amb Egipte aquest país va renunciar a qualsevol dret sobre Alep i Karkemish i es ratificava la frontera a Qatna (a l'Orontes) amb Ugarit dins de l'esfera egípcia. Cap a l'any 1360 aC Mitanni va enviar a Egipte una estàtua de la deessa Shaushka (Ishtar) de Ninive que suposadament curava malalties. L'any 1350 aC aproximadament, Tushratta de Mitanni va afavorir una revolta de prínceps vassalls dels hitites a la zona fronterera entre ambdós estats. Ishuwa, un regne hurrita vassall de Mitanni i lleial a Tushratta, portava la direcció nominal de la revolta, que va afectar a:
* La ciutat de Kurtalisa (Kurtališša)
* La ciutat d'Arawanna
* La terra de Zazzisa (Zaziša)
* la terra de Kalasma (Kalašma)
* La terra de Timana
* La regió de la muntanya Haliwa
* La regió de la muntanya Karna
* La ciutat de Turmitta
* la terra d'Alha
* la terra d'Hurma
* La regió de la muntanya Harana (Anatòlia)
* la meitat de la terra de Tegarama
* la ciutat de Tepurziya
* la ciutat d'Hazka
* La ciutat d'Armatana Subiluliuma I, que probablement llavors encara només era príncep hereu va anar a la zona i va derrotar els rebels no tots a la vegada sinó un darrere l'altra. Els que van poder escapar es van refugiar a Ishuwa. Els hitites van voler prendre revenja i aprofitar la debilitat de Mitanni, fraccionada per la lluita entre els dos aspirants al tron. Subiluliuma va envair els territoris de Tushratta a "l'oest de l'Eufrates" (probablement la part occidental d'Isuwa) però Tushratta hi va anar amb un exèrcit i va derrotar els hitites que van haver de sortir del país i els exiliats rebels van restar en seguretat sota protecció de Mitanni a Isuwa. O almenys això va ser el que va presentar Tushratta al faraó, com una prova de la seva força i ho va utilitzar a les negociacions per enviar a una filla (Tadu-Hepa) a la cort del faraó com a reina, acord que es va formalitzar en una carta que es conserva, on comunica al faraó l'enviament de la seva filla i li demana una estàtua d'or feta a semblança de la noia, carta que per la seva extensió és molt important per l'estudi de l'hurrita ja que és un dels pocs documents llargs escrits en aquesta llengua. Subiluliuma I va fer la seva primera campanya oriental potser el 1340 aC. Després de signar un tractat amb Artatama II que governava la part oriental de Mitanni on també fixava el tribut, va deixar tancat a Tushratta a la part occidental del regne, envoltat per enemics a ambdós costats. Assegurada la tranquil·litat per aquella banda, el rei hitita va començar per atacar Ishuwa, regne vassall de Tushratta, i que havia acollit a tots els expulsats pels exèrcits hitites. La campanya d'Isuwa va fracassar i el rei només va poder saquejar els seus territoris a l'oest de l'Eufrates. No podent fer més progressos va avançar cap al sud i va atacar territori de Mitanni a Síria. Mitanni per la seva banda va respondre als hitites saquejant les terres a l'oest de l'Eufrates que ja havien caigut en mans hitites. Quan Tushratta va començar a recuperar els territoris sobre els que s'havien imposat els hitites, Abdi-Asirta d'Amurru, que segurament s'havia apoderat d'alguns territoris abans hurrites, va intentar ser lleial als dos grans reis (el faraó i el rei de Mitanni) a cadascun pels territoris corresponents. Aquesta maniobra la va denunciar als egipcis Rib-Hadda rei de Biblos. Abdi-Asirta va visitar Mitanni i això va fer reaccionar als egipcis que van enviar tropes a la zona. Abdi-Asirta va demanar ajut al rei de Mitanni que no li va contestar. Finalment la seva pròpia gent va matar a Abdi-Asirta. Els seus fills van reunir als lleials i encara van conservar part de les posicions paternes. Subiluliuma I va tornar llavors a Síria. Va creuar a la part oriental de l'Eufrates i es va apoderar d'Ishuwa, de la que ja dominava la part a l'oest de l'Eufrates, i la va annexionar a l'Imperi hitita. Tot seguit va ocupar Altxe o Alse, just al sud, i el districte de Kutmar, i va instal·lar com a príncep vassall a Antaratli d'Altxe, al que va cedir Kutmar. Tenia obert el camí al districte de Suta que portava a la capital de Mitanni, Washukanni. Subiluliuma va enviar un missatge a Tushratta que va decidir esperar al rei hitita a la ciutat i no arriscar-se en un enfrontament a camp obert. Quan Subiluliuma es va acostar Tushratta va fugir sense lluitar aparentment retirant-se a Síria; però el rei hitita no va poder conquerir la capital (tot i que s'ho va atribuir) i es va haver de limitar a saquejar el districte de Suta. Tushratta mentre era a Síria va conduir campanyes contra vassalls deslleials o revoltats. Subiluliuma, després de devastar Suta, va tornar a creuar l'Eufrates, en persecució de Tushratta, cap a Síria. En aquest lloc es va adonar de l'extraordinària fragmentació política del país: cada ciutat important, cada vall, o comarca, tenia el seu cap, un xeic o un rei. El primer gran territori que va conquerir va ser Nuhase (o Nuhassi) que tenia almenys dos reis, que són coneguts (Sarrupsi i Addu-Nirari). El primer era segurament vassall hurrita i l'altra egipci. Sarrupsi, probablement revoltat contra Mitanni (potser inicialment pensant en Egipte com a alternativa o potser a favor d'Artatama II), es va sentir amenaçat per l'arribada de Tushratta i devia considerar prudent declarar-se vassall de Subiluliuma, que era tan a la vora. Subiluliuma es va apoderar de Nuhase (o almenys de part del territori) i va expulsar a Tushratta de les seves possessions. Però una vegada salvat, Sarrupsi es va separar de l'aliança hitita, no se sap perquè. Subiluliuma el va deposar i la part del regne que li corresponia la va donar a un rei vassall anomenat Takip-Sarri, fins llavors rei d'Ukulzat, una de les ciutats de Nuhase, probablement sota la dependència del regne de Khalab (Alep), d'on era rei Telepinus, fill de Subiluliuma. Subiluliuma va ocupar Khalab, que havia escapat al seu control segurament durant l'atac de Tushratta, i va col·locar en el tron de la ciutat al seu fill Telepinus, gran sacerdot de Kizzuwatna. Després van seguir altres victòries fins a arribar a Qatna on el rei Akizzi es va sotmetre. A Amurru, un dels fills d'Abdi-Asirta anomenat Aziru, va escriure a Subiluliuma i es va declarar el seu vassall. Aziru va ser proclamat rei d'Amurru pel rei hitita. Si els altres germans ho van acceptar de bon grau o no, no es coneix, però per aquell temps Aziru ja s'havia convertit en la principal figura entre els germans. Així els hitites van passar a dominar Sumur, Ullassa (Ullaza), Irqata, Ardata, Tunip, i el mont Líban. Algunes guarnicions hitites es van establir a Amurru. Tushratta va ser assassinat per un fill que volia el tron i alguns oficials i dignataris que li havien perdut la confiança. Subiluliuma va reconèixer lògicament com únic rei a Artatama II (al que s'havia entregat la regió de Washukanni), que fins llavors només era reconegut com a rei dels hurrites, però no de Mitanni; però Artatama devia ser bastant gran, i havia deixat de fet el govern al seu fill Shuttarna III, que actuava com a corregent. Shuttarna va retornar les portes de plata i or del palau d'Assur que Mitanni tenia com a trofeu, i va retornar a Altxe els regals emmagatzemats d'or i plata; va acceptar pagar tribut a Assíria; va exterminar a la casa de Tushratta i els va confiscar les propietats; va destruir el palau i va exterminar a les cases principals de nobles; alguns nobles van ser extradits a Assíria i a Altxe i altres empalats a la ciutat de Taite (probablement la seva capital habitual)i on Shuttarna va establir la seva capital. El fill de Tushratta, Kili-Teshub va intentar recuperar el poder a Washukanni però no ho va aconseguir. Un contingent amb dos-cents carros de combat dirigits per un home anomenat Aki-Teshub, probablement de la família de Tushratta, que devien ser les restes de l'exèrcit, va fugir a Babilònia. Artatama II i el seu fill Shuttarna III es van imposar a Mitanni. (ca)
- كان توشراتا (بالإنجليزية: Artashumara أو Tušratta أو Tuišeratta أوTvaiṣáratha) مملكة ميتاني الحورية في بلاد الرافدين في نهاية عهد أمنحتب الثالث وخلال عهد أخناتون وذلك حوالي نهاية القرن الرابع عشر قبل الميلاد. ورث توشراتا العرش عن أخيه أرتاشومارا بعد أبيه الملك شوتارنا الثاني، وكانت أخت الملك توشراتا غليوخيبا وابنته تدوخيبا قد زوجتا إلى الفرعون المصري أمنحتب الثالث؛ ثم تزوجت تدوخيبا بعد ذلك الفرعون أخناتون. أصبح أرتاتاما الثاني ملكاً على ميتاني بعد وفاة توشراتا. (ar)
- Tušratta bzw. Tuschratta (akkadisch LUGAL KurḪa-ni-gal-ba-at Tu-uš-e-rat-ta) war ein mitannischer König. Die in den Amarna-Briefen verwendete Anrede LUGAL (in Erweiterung EN-in.MESCH) Hurri ist zuerst unter Muršili I. belegt. Üblicher ist die Benennung als König der Männer von Hurri. Er war mit Iuni verheiratet und war der Vater von Taduchepa und Šattiwazza. (de)
- Tushratta fut roi du Mittani d'environ 1380 à 1350 av. J.-C. Fils du roi Shuttarna II, il fut placé sur le trône par un certain UD-hi qui avait assassiné son frère Artashumara. Il était probablement très jeune à l’époque et servait de faire-valoir. Il réussit cependant à s’émanciper du meurtrier, peut-être avec l’aide de son gendre égyptien. (fr)
- Tushratta fue el noveno rey de Mitani. Reinó de 1380 a 1350 a. C., aproximadamente, con los títulos de Rey de Mitanni y Rey de Khurri. (es)
- Tushratta (Bahasa Sanskerta Tvesa-ratha, "muatan keretanya") merupakan seorang raja Mitanni pada akhir masa pemerintahan Amenhotep III dan sepanjang masa pemerintahan Akhenaten—kira-kira pada akhir abad ke-14 SM. Ia adalah putra Suttarna II. Saudarinya dan putrinya Tadukhipa menikah dengan firaun Mesir Amenhotep III; Tadukhipa kemudian menikah dengan Akhenaten yang mengambil alih harem kerajaan ayahandanya. Ia ditempatkan di atas takhta setelah pembunuhan saudaranya, Artashumara. Ia mungkin masih muda pada saat itu dan ditakdirkan untuk menjadi penguasa boneka saja. Namun ia berhasil membuang si pembunuh. (in)
- Tushratta (Akkadian: Tušratta and Tuišeratta) was a king of Mitanni, c. 1358–1335 BCE, at the end of the reign of Amenhotep III and throughout the reign of Akhenaten. He was the son of Shuttarna II. Tushratta stated that he was the grandson of Artatama I. His sister Gilukhipa (Gilu-ḫepa in Hurrian) and his daughter Tadukhipa (Tadu-ḫepa in Hurrian) were married to the Egyptian pharaoh Amenhotep III; Tadukhipa later married Akhenaten who took over his father's royal harem. He had been placed on the throne after the murder of his brother Artashumara. He was probably quite young at the time and was destined to serve as a figurehead only but he managed to dispose of the murderer. A tablet was found in a Mitanni building at Tell Brak which stated it was witnessed "in the presence of Tushratta, the king" and had a seal of an earlier king Shaushtatar on the reverse which was a common practice. (en)
- Tushratta was een koning van Mitanni aan het einde van het bewind van farao Amenhotep III en gedurende het bewind van Akhenaten – ongeveer aan het einde van de 14e eeuw v.Chr. Hij was de zoon van Shuttarna II, en zijn dochter Tadukhipa was getrouwd met Akhenaten. Hij werd, waarschijnlijk zeer jong en voorbestemd om slechts als stroman te dienen, op de troon geplaatst door de onbekende moordenaar van zijn broer Artashumara. Amenhotep nam aanstoot aan deze situatie en had alle diplomatieke relaties verbroken tot Tushratta erin slaagde de moordenaar terecht te stellen. In het begin van zijn bewind heroverde de Hettitische koning Suppiluliuma I Kizzuwatna, viel vervolgens het westelijke deel van de Eufraat-vallei binnen en overmeesterde Amurru en in Hanilgalbat. Volgens het Suppiluliuma-Shattiwazza verdrag was Suppiluliuma een verbond aangegaan met , een andere broer en rivaal van Tushratta. Het document noemt Artatama koning van de Hurri, terwijl Tushratta de titel "Koning van Mitanni" krijgt, iets waar Tushratta het ongetwijfeld niet mee eens was. Suppiluliuma begon vervolgens de gebieden op de westoever van de Eufraat te plunderen en hij annexeerde het Libanese gebergte. Tushratta dreigde met invallen voorbij de Eufraat als ook maar een enkel lam of kind gestolen zou worden. Suppiluliuma verteld vervolgens hoe het land van Isuwa aan de bovenloop van de Eufraat zich afgesplitst had ten tijde van zijn grootvader. Pogingen om het te veroveren slaagden niet. In de tijd van zijn vader kwamen andere steden in opstand. Suppiluliuma beweerde dat hij ze verslagen had, maar de overlevenden vluchtten naar het gebied van Isuwa, onderdeel van het rijk van Tushratta. Een clausule over de terugkeer van vluchtelingen was onderdeel van vele verdragen uit die tijd, dus het is mogelijk dat het herbergen van vluchtelingen door Isuwa het voorwendsel vormde voor de Hettitische invasie. Een Hettitisch leger stak de grens over, viel Isuwa binnen en bracht de vluchtelingen (of deserteurs of regering in ballingschap) terug onder Hettitische heerschappij. "Ik bevrijdde de gebieden die ik veroverde; zij leefden in hun plaatsen. Iedereen die ik vrijgelaten had, voegde zich bij hun volk en Hatti verenigde hun gebieden", zo pochte Suppiluliuma later. Het Hettitische leger marcheerde daarna door verschillende districten richting de hoofdstad van Hanilgalbat, Washshukanni. Suppiluliuma beweert dat hij de districten plunderde en de buit, gevangenen, vee, schapen en paarden, terugbracht naar Hatti. Hij beweerde tevens dat Tushratta vluchtte, maar blijkbaar lukte het hem niet om de hoofdstad in te nemen. Ook al verzwakte de campagne het rijk van Tushratta, toch hield hij vast aan zijn troon. In een tweede campagne trokken de Hettieten wederom de Eufraat over en onderwierpen Aleppo, , , , Apina, Qatna, alsook enkele steden wier namen niet bewaard zijn gebleven. Strijdwagens worden genoemd als buit van Arahati, die samen met de bemanning en alle goederen naar Hatti gebracht werden. Ook al was het gebruikelijk om vijandige soldaten op te nemen in het eigen leger, toch kan dit wijzen op een Hettitische poging om een antwoord te bieden op het machtigste wapen van de Mitanni, de strijdwagens van de maryannu, door er zelf een op te bouwen of de bestaande macht te verstevigen. Tushratta koesterde waarschijnlijk al vermoedens over de Hettitische intenties met zijn koninkrijk, aangezien de Amarna-brieven enkele tabletten bevatten van Tushratta aangaande het huwelijk van zijn dochter Tadukhipa met Akhenaten, expliciet bedoeld om de alliantie met het Egyptische koninkrijk te verstevigen. Echter, toen Suppiluliuma binnenviel, liet Egypte na om op tijd te reageren – waarschijnlijk door de plotselinge dood van Akhenaten, en de strijd om de Egyptische troon die hierop volgde. Volgens een later verdrag tussen Suppiluliuma en Tushratta's zoon Shattiwaza werd Tushratta na een derde, vernietigende Hettitische inval vermoord door een groep onder leiding van mogelijk Shuttarna III, zoon van Artatama II. Een tijd van burgeroorlog volgde, die pas tot een einde kwam toen Suppiluliuma Shattiwaza op de troon van Mitanni plaatste. (nl)
- 투슈라타(산스크리트어: Tveṣa-ratha)는 의 말기와 아크나톤의 치세에 미탄니의 왕(재위: 기원전 1380~기원전 1350)이었다. 그는 슈타르나 2세의 아들로 그의 딸 타두키파는 이집트 파라오 아멘호텝 3세에게 시집갔다. 그 후 아크나톤이 그의 아버지의 하렘을 상속하였다. 그는 그의 형제 아르타슈마라가 피살된 후에 그에 의해 왕좌에 올랐다. 그는 매우 젊었고 단지 형식적인 왕으로서만 봉사하였다. 그러나 그는 살해자를 폐위하였다. 아마도 이집트의 장인의 도움을 받았는데,이집트인은 미탄니의 강력한 시절이 끝났다고 생각했던 것 같다. 그들의 시리아 경계지역을 보호하기 위해 새 파라오 아크나톤은 히타이트와 이전의 미탄니의 속주 아시리아에서 사절단을 받았다. 아르마나 편지에서 투슈라타의 황금상에대한 절망적인 청구가 주요 외교적인 위기로 발전하였다는 것을 알 수 있다. 쉴새없는 전투는 미탄니의 속주 제어력을 약하시켰다. 그리고 아무루의 아지루는 기회를 잡고 히타이트왕 수필룰리우마 1세와 거래를 하였다. 그의 치세의 초기에 히타이트 왕 수필룰리우마 1세는 키주와트나를 다시 정복하고 유프라테스의 서부로 침입하여 왔다. 그리고 아모리트와 하닐갈바트의 누하세를 정복하였다. 수필룰리우마와 샤티와자의 조약에 따르면 수필룰리우마는 미탄니의 왕 투슈라타의 라이벌인 후르족의 왕 아르타마마와 조약하였다. 수필룰리우마는 레바논산을 병합하였다. (ko)
- トゥシュラッタ (Tušratta、紀元前1380年 - 紀元前1350年頃)は、ミタンニの王。シュッタルナ2世の子。兄は。弟はシャッティワザ（マッティワザとも）。妹はギルヒパ（エジプト王アメンホテプ3世妃）。息子の一人に暗殺されたとされる。 (ja)
- Tušratta, Tushratta, Tuschratta (Lingua accadica Lugal KurḪa-ni-gal-ba-at Tu-uš-e-rat-ta) ( circa – 1340 a.C.), è stato un sovrano del regno di Mitanni inquadrabile nel XIV secolo a.C.. (it)
- Tusserata ou Tusrata (em acádio: Tushratta; em sânscrito: Tveṣa-ratha , lit. "sua carroça ataca/investe") foi rei de Mitani de c. 1 360 a.C. até c. 1 340/39 a.C. Era filho de e irmão de Artasumara e , esposa do faraó Amenófis III (r. 1390–1352 a.C.). (pt)
- Tuszratta (przypuszczalnie z sanskr. tvis-ratha „on, który posiada rydwan budzący lęk”) – władca huryckiej Mitanni panujący u schyłku rządów faraona Amenhotepa III i w czasie rządów jego syna Echnatona – prawdopodobnie 1380 p.n.e. – 1350 p.n.e. Był on synem Szuttarny II, a jego siostra Giluhepa i córka Taduhepa były żonami faraona Amenhotepa III. Taduhepa została później żoną Echnatona, który przejął po ojcu królewski harem. Tuszratta objął tron wkrótce po śmierci swojego zamordowanego brata Artaszumary. Prawdopodobnie był wtedy jeszcze bardzo młody i chociaż odgrywał tylko rolę symbolicznego przywódcy, jednak postanowił rozprawić się z mordercą brata. Na początku jego rządów król Hetytów, Suppiluliuma I, ponownie podbił królestwo Kizzuwatna, następnie najechał zachodnią część doliny Eufratu oraz podbił Amorytów i terytorium w Hanigalbacie. Z dokumentu traktatowego Szattiwaza-Suppiluliuma wynika, że Suppiluliuma zawarł traktat z Artatamą II, rywalem Tuszratty. Nic nie wiadomo na temat wcześniejszych losów Artatamy II, ani jego związków, o ile takie w ogóle istnieją, z rodziną królewską. Dokument nazywa go królem Hurytów, podczas gdy Tuszratta zyskał tytuł „króla Mitanni”. Suppipuliuma zaczął plądrować tereny na zachodnim brzegu Eufratu i zajął Góry Libanu. Tuszratta zagroził, że dokona najazdu na ziemie za Eufratem, jeśliby choć jedno jagnię lub dziecko zostało porwane. Suppiluliuma następnie szczegółowo relacjonuje (ww. dokument traktatowy?), jak w czasach jego dziadka tereny na górnym Eufratem, zwane Isuwa, dokonały secesji. Próby podbicia tych ziem nie powiodły się. W czasach jego ojca mieszkańcy innych miast również zbuntowali się. Suppiluliuma chciał ich pokonać, ale ci którzy przeżyli, uciekli na terytorium Isuwy, która byłaczęścią królestwa Tuszratty. Żądanie wydania uciekinierów było przedmiotem wielu traktatów zawartych w tych czasach, toteż ukrywanie uciekinierów przez Isuwę było prawdopodobnie pretekstem do najazdu Hetytów. Armia hetycka przekroczyła granicę, zajęła Isuwę i przywróciła uciekinierów (lub dezerterów) pod prawo hetyckie. Armia hetycka przemaszerowała następnie przez różne regiony Mitanni, kierując się w stronę stolicy, Waszuganni. Suppiluliuma pragnął splądrować region i zabrać łupy, jeńców, bydło, owce i konie z powrotem do Hatti. Pragnął on również, ażeby Tuszratta uciekł, jednak nie udało mu się zdobyć huryckiej stolicy. Pomimo że kampania osłabiła królestwo Tuszratty, jednak on wciąż pozostał na tronie. W trakcie drugiej kampanii Hetyci ponownie przekroczyli Eufrat i opanowali Halab, , , , i , jak również i kilka innych miast, których nazwy się nie zachowały. Wśród zdobyczy wojennych z Arahati wymienia się powożących rydwanami, którzy zostali zabrani do Hatti wraz z całym swoim dobytkiem. Ponieważ powszechną ówcześnie praktyką było wcielanie do własnej armii żołnierzy wroga, fakt ten mógł wskazywać na potrzebę przeciwdziałania najsilniejszej broni Mitanni, tj. rydwanom wojennym, poprzez zbudowanie lub wzmocnienie własnych zasobów rydwanów. Tuszratta prawdopodobnie podejrzewał zamiary Hetytów w stosunku do jego królestwa, ponieważ Listy z Amarna zawierają kilka tabliczek opisujących Tuszrattę zabiegającego o małżeństwo swej córki, Taduhepy, z faraonem Echnatonem, ewidentnie w celu wzmocnienia sojuszu z królestwem Egiptu. Jednak kiedy Suppiluliuma najechał królestwo Tuszratty, Egipcjanie nie zdążyli na czas z pomocą – prawdopodobnie z powodu nagłej śmierci Echnatona i wynikłych w związku z tym walk o obsadzenie tronu w Egipcie. Na podstawie traktatu zawartego później między Suppiluliumą a bratem Tuszratty, Szattiwazą wiadomo, że trzeci niszczycielski najazd Hetytów doprowadził do zniszczenia Karkemisz. Tuszratta został zamordowany w spisku przez grupę, której przewodził jeden z jego synów. Po jego śmierci wybuchła w kraju wojna domowa, która dobiegła końca, dopiero gdy Suppiluliuma I umieścił na tronie mitannijskim Szattiwazę. (pl)
- Тушратта (Tu-uš-e-rat-ta, соотв. санскр. tvis-ratha — «обладающий внушающей ужас колесницей») — царь Митанни, правил приблизительно в 1370 — 1350 годах до н. э. Младший сын Шуттарны II. После убийства своего старшего брата Арташшумары был возведён на престол в малолетнем возрасте. (ru)
- Тушратта (Tushratta) (припускається з санскр. tvis-ratha «він, який посідає колісницю, що викликає страх») — цар хуритської Мітанні керуючи своєю державою в кінці правління фараона Аменхотепа ІІІ і в часи правління його сина Ехнатона — скоріш за все (1380 — 1350 до н. е.). Був сином Шуттарна II, a його сестра Гілухіпа i дочка Тадухіпа, були дружинами фараона Аменхотепа ІІІ. Тадухіпа пізніше стала дружиною Ехнатона, який після батька прийняв царський гарем. (uk)
- 图什拉塔（约公元前1375年前后在位）（英語：Tushratta）米坦尼国王。他嫁女于埃及法老阿蒙霍特普三世，以此加强双方联系，防御赫梯人入侵。据阿马尔奈文书记载，他还和埃及王后泰伊以及其子阿蒙霍特普四世有书信往来。当阿蒙霍特普三世病危时，图什拉塔还送他一尊尼尼微的伊什塔尔雕像，希望其能够痊愈。图什拉塔死于政变，他的儿子沙提瓦扎因宫廷斗争失败出逃，起先他计划于巴比伦避难，在被拒绝后，又流亡至赫梯。 (zh)
|