[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Jump to content

Praghèntzia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 45°03′N 9°42′E / 45.05°N 9.7°E45.05; 9.7


Articulu in logudoresu

Piacenza, crèsia de Santu Antoni

Praghèntzia (in italianu: Piacenza; in su dialetu locale Piasëinsa) est una comuna italiana de 103.487 abitadores, cabitale de sa provìntzia emiliana a su matessi nùmene. Est paranumenada sa prima nàschida ca in su 1848 fiat istada sa prima leada italiana chi aiat detzìdidu peri prebissitu de intrare a formare parte de su Rennu de Sardinna. Posta in sa làcana intre s'Emìlia e sa Lombardia, est infruentziada economigamente e curturarmente dae Milanu, cun su cale at relassionadu fitianu sos destinos suos.

Posidura in sa provìntzia

Praghèntzia est situada in su paris padanu a un'artària de 61 metros in su livellu de su mare. Abarrat in s'oru deretu de su Pou, intre sas foghes de su riu Trebbia a s'uestu e de su traìnu Nure a s'estu. A unos bìndighi chilòmetros in sa deretura suddu, cumparint sos pendinos de sos mògoros praghentzianos, primas brabànias de s'Apenninu ligurianu. Sa posissione zeogràfiga, in su rugramentu intre Lombardia, Ligùria e Emìlia, nd'at determinadu dae semper sas sortes istratèzigu-militares e nd'at fatu unu nuu importante autocaminale e ferruviàriu.

Praghèntzia est sa cabitale provintziale de s'Emìlia-Romanna cun su crima prus continentale, pro cunseghèntzia sos ierros sunt lizeramente prus rìzidos a petus de sas àteras cabitales provintziales de sa rezione e sas pretzipitaduras sunt prus mannas. Sas temperaduras mìnimas ierrales rezistradas, in prus de custu, sunt inferiores a sas de sas leadas lombardas probianas. Sa probiania de sa bidda a su riu Po zughet de cunseghèntzia ch'in totu sos tempos de s'annu su crima siat caraterizadu dae umedade forte: a s'ierru, si manifestat cun frechèntzia manna su fenòmenu de sa neula, a s'istiu sas cundissiones meteorolòzigas sunt fitianu de afogu istragosu.

Finas a s'agabu de sos annos otanta de su sègulu coladu, sunt istadas rezistradas niadas primadu. In sas dies de sa niada de su sègulu de su 1985 chi aiat còrfidu su nordu de s'Itàlia si fiat superadu unu metru e mesu. Su nie in Praghèntzia est semper faladu in tempus de s'ierru, fenòmenu bastante naturale, peroe intre s'agabu de sos annos noranta e sa prima dègada de custu sègulu, probabirmente pro neghe de sos mudamentos crimàtigos, su fenòmenu s'est inraradu e su nie faghet sa cumparta sua petzi isporadigamente, de àtera banda peri pretzipitaduras de pagu importu. In sos ùrtimos annos, su nie est torradu in cantidades bundantziosas e in s'ierru de su 2008/2009, si sunt rezistradas pretzipitaduras niosas primadu. Sa temperadura màssima mèdia in ghennarzu est de 3-4 grados, cando ch'in triulas nche sizit 31-32-33 grados.