Gherra frida

Istòria universale
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu Edade de su ràmene - Edade de su brunzu Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu Tziviltade de sa badde de s'Indus Tziviltade nuraghesa Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos Antighidade clàssica (Gregos, Romanos) Tzina antiga - Ìndia antiga
Edade mèdia
Edade Mèdia Arta Edade Mèdia Tzentrale Edade Mèdia Bàscia Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones Rinaschimentu Barocu - Illuminismu Rivolutzione frantzesa Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale Segunda Gherra Mundiale Gherra frida Istòria de su tempus presente
v • d • e

Sa gherra frida, o gherra frita (in inglesu: Cold War; in russu: холодная война, "kholodnaya voyna") est sa denominatzione dada a unu perìodu istòricu de tensiones e contraposiduras ideològicas intre is duas subra-potèntzias de Istados Aunidos de Amèrica (o USA) e Unione de is Repùblicas Sotzialistas Sovièticas (o URSS) e prus generalmente contra s'impare de règimenes comunistas.

Sa gherra frida at tentu inghitzu in su 1947 e fine in su 1989, annu de sa ruta de su muru de Berlinu e de is règimenes comunistas de su blocu orientale o, segundu una àtera bisura, s'acabu de sa gherra frida currespondet a sa ruta de s'Unione Soviètica e a s'iscontzu de su patu de Varsàvia in su 1991. In realidade, is primas sìnnias de tensiones intre s'una e s'àtera parte si podent faghere torrare a is primos acòrdios intre is potèntzias binchidoras de sa segunda gherra mundiale, chi non fintzas a sa costitutzione de s'Unione Soviètica, duncas a s'acabu de sa prima gherra mundiale.

Sa criatzione de su faeddu cold war (gherra frida) est intames dèpida a s'iscritore inglesu George Orwell. Torradu a nàrrere dae su polìticu americanu Bernard Baruch, si fiat pois fatu meda populare in pagu tempus gràtzias a su contributu de su giornalista Walter Lippman. S'ossimoru gherra frida, est chircadu pro pònnere resartu a su fatu chi no esseret una gherra in su sensu istrintu de su faeddu, ma unu cunfrontu chentza acaradura armada dereta. Su chi dda caraterizaiat fiat intames sa cursa a is armamentos nucleares e unu echilìbriu de terrore, dadu dae s'istadu costante de instabilidade.

S'evolutzione chi at tentu at bidu isvilupende formas de cuntrollu pare·pare pro mèdiu de ispionàgiu, atziones secretas, propaganda, fintzas a sa cumpetitzione tecnològica in s'àmbitu de sa cunchista de s'ispàtziu o de is resurtados in s'isport.

Suta influèntzia e, fatuvatu, interventos diretos de s'una o de s'àtera potèntzia, sunt istados abertos cunflitos importantes chi ant fatu vìtimas numerosas intre tziviles e militares, comente in sa gherra de Corea, sa gherra de Indotzina, sa gherra de su Vietnam, sa gherra in Afghanistan.

Is Istados Aunidos ant tentu pòdere de cuntrollu mescamente subra is istados de su cuntinente americanu, in ue ant tentu rolu de importu in s'iscontzu de guvernos, ruta e costitutzione de règimenes autoritàrios (foras de Cuba, dae su 1962 suta ròdia soviètica). Unione Soviètica e Tzina, is potèntzias comunistas majores, ant tentu lucuru dae sa decolonizatzione in s'Àfrica e su sud-estu asiàticu. S'Europa s'agataiat intames ispartzida intre sa ròdia de is Istados Aunidos, chi teniat pòdere subra su chirru otzidentale, e sa ròdia de s'Unione Soviètica, subra s'orientale.

Àteros istados ant intames mantentu posidura intermèdia intre is duos blocos, formende pro una tzerta iscurta de tempus su movimentu de is istados non-alliniados, chi proclamende sa neutralidade, giogaiant subra is rivalidades intre is blocos pro otènnere cuntzessiones bàrias. Est su casu de Ìndia, Egitu e Jugoslàvia.

Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Gherra frida