[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Jump to content

Gherra de Algeria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.


Artìculu in LSC

Imagenes de sa gherra de Algeria

Sa gherra de Algeria, o mègius gherra francu-algerina o gherra de indipendèntzia algerina (in Algeria fintzas Rivolutzione), est sa cunflitu chi at bidu oponende·si intre su 1º de santandria de 1954 e su 19 de martzu de 1962 s'esèrtzitu frantzesu e sos indipendentistas algerinos ghiados dae su Fronte de Liberatzione Natzionale (FLN, Front de Libération Nationale), chi aiat in presse impostu s'egemonia sua subra sas àteras formatziones polìticas. S'iscontru s'est ispoddiadu printzipalmente in Algeria ma, partende dae su 1958, su FLN at detzìdidu de abèrrere unu segundu fronte in Frantza, iscadenende una sèrie de atentados.

In su cursu de su cunflitu, sa minoria europea de Algeria – sos pieds noirs, installados in sas tres tzitades majores de Oranu, Algeri e Costantina – fiat resissida a impònnere sa torrada de de Gaulle a su pòdere, minetzende unu corpu de istadu (maju 1958). Su sutzessu de unu movimentu de tretos ladinamente eversivos aiat determinadu sa derrota de sa de 4 Repùblicas giai inistàbile e s'aventu de sa de V Repùblicas, caraterizada dae Costitutzione noa chi cunferiat poderes meda mannos a su Presidente.

Sa gherra – chi at rapresentadu un'«episòdiu crae de sa decolonizatzione» – est istada particularmente sambenosa, cun unu nùmeru de vìtimas meda artu, mescamente intre sos tziviles algerinos. Intre 300 000 e 1 000 000 de algerinos fiant ochidos in custa gherra, e fintzas a 3 000 000 imbiados a sos campos de agrupamentos, in una populatzione de unas 10 000 000 de persones[1].

S'esèrtzitu frantzesu, memoriosu de sa derrotada padimada pagu tempus in antis in Indotzina (maju 1954), aiat postu a puntu un'istrategia noa: sa “gherra contra-soversiva”, caraterizada dae tècnicas disconnotas de contra-gherrilla chi faghiant de su controllu de sa populatzione sa posta de su cunflitu.

A pustis de sete annos e mesu de iscontros sena esclusione de corpos, dae unu cantone comente a dae s'àteru (generalizatzione de sa tortura, atentados, terrorismu, represas, napalm), sos algerinos aiant conchistadu s'indipendèntzia chi fiat proclamada su 5 de trìulas 1962.

  1. « https://www.monde-diplomatique.fr/1982/11/BALTA/37021 »