Liberalisme economic

Lo liberalisme economic es una teoria politica e d'economia desvolopada a l'epòca de las Luses (sègle XVIII) e formulada per Adam Smith segon que l'economia s'autoregula sens cap d'intervencion de la part de l'Estat e que demanda doncas qu'aquela intervencion siá minima o fins a nulla. Segon aquela idèa, la libertat economica conduiriá a una societat pus armoniosa e egalitària, en mai d'un aument progressiu e infinit de la prosperitat^[1]. Se produiriá un òrdre espontanèu governat per la man invisibla que provòca que los individús seguisson lo seu egoïsme personal e que règla, per exemple, los prèses justes de cada servici o produch, e tanben los salaris e la societat en general.

Lo liberalisme economic se basa sus la proprietat privada e los rapòrts individuals. Las primièras teorias liberalas de basavan sul paradigma que las accions economicas dels individús son subretot basadas dins lor interès pròpri, e que, en permetent d'agir sens restriccion auràn un comportament pareissent a la seleccion naturala que menariá als resultats melhors.

Es lo modèl economic qu'an los partits politics de drecha, alara qu'aqueles d'esquèrra, que lo considèran coma "la lei de la selva", preferisson la participacion de l'Estat per garantir las necessitats basicas per totes e per aparar los flacs en fàcia als mai fòrts. Aquela diferéncia dins lo biais de tractar l'economia d'un pòble, que compòrta fòrça posicions intermediàrias, pus moderadas o radicalas d'un costat o l'autre, es en principi una de las diferéncias fondamentalas en que se basan la majoritat dels partits politics de las democracias actualas. Alara, los Estats decidisson en general una politica mai o mens liberala, atal, dins los païses mai liberals economicament parlant, coma lo Reialme Unit o los Estats Units d'America, se paga pauc d'Impòsts mas i a de grandas inegalitats socialas, alara que dins d'autres mens liberals, coma Alemanha o França, se'n paga mai mas totes an drech a l'educacion, la santat, la retirada, eca.

• Capitalisme
• Drecha politica
• Estat del benestar, un objectiu politic alternatiu al liberalisme
• Keynesianisme, l'aparicion de l'economia modèrna
• Desvolopament sostenible, l'economia contemporanèa fa la relacion entre la societat e l'environament. Uèi n'i a que son partesans de la descreissença en fàcia de creissença infinida.

1. ↑ (en)Political Ideology Today, pàg. 20. Ian Adams. Edita Manchester U Press, any 2001. (Ideologia politica d'uèi)