Spútnik 3

Spútnik 3
Tipus de missió	satèl·lit d'observació terrestre, entitat desapareguda i artificial satellite of the Earth (en)
Operador	Enérguia
Designació Harvard	1958 Delta 2
NSSDCA ID	1958-004B
Núm. SATCAT	00008
Durada de la missió	1 any, 326 dies, 18 hores, 10 minuts i 48 segons
Propietats de la nau
Fabricant	Enérguia
Massa	1.327 kg
Dimensions	1,73 () × 3,57 () m ;
Inici de la missió
Llançament espacial
Data	15 maig 1958
Lloc	Plataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur
Vehicle de llançament	Spútnik
Fi de la missió
Últim contacte	3 juny 1958
Reentrada	6 abril 1960
Tipus d'òrbita	Activitat orbital
Tipus d'òrbita	òrbita terrestre baixa
Semieix major	7.418,7 km
Excentricitat	0,110932
Periàpside	217 km
Apoàpside	11.864 km
Inclinació	65,18 °
Període	105,9 min
Època	15 maig 1958
	Sputnik ← Spútnik 2 Sputnik 4 →

L'Spútnik 3 (en rus: Спу́тник-3) va ser un satèl·lit artificial soviètic llançat 15 de maig del 1958 des del cosmòdrom de Baikonur amb un coet R-7/SS-6 ICBM modificat. Era un satèl·lit de recerca per explorar l'atmosfera superior i l'espai proper. A causa d'una fallada en el mecanisme d'enregistrament, el satèl·lit no va detectar la radiació dels cinturons de Van Allen (ja que el 3 de febrer del 1958, un altre Spútnik 3 va fallar abans).

Història

El juliol de 1956 l'OKB-1 de la Unió Soviètica va començar el disseny i construcció del primer satèl·lit artificial terrestre, denominat ISZ, amb el nom en clau pel dissenyadors d'"Object D".^[1] Aquest disseny va començar el gener de 1956 amb la intenció que el llançament es realitzés durant l'Any Geofísic Internacional.^[2]

De fet aquest havia de ser el primer satèl·lit artificial llançat pels soviètics, però en va acabar sent el tercer degut a les dificultats de desenvolupament dels aparells científics i l'equip de comunicació.^[3] El coet propulsor era una versió modificada del nou míssil balístic (ICBM), R-7 Semiorka que es va denominar 8K71,^[4] estava preparat pel llançament abans que el propi satèl·lit. Per evitar que els americans s'avancessin en el llançament del primer satèl·lit artificial, els soviètics van accelerar el disseny i llançament dels senzills satèl·lits "Prosteixi Spútnik 1" ("Sàtel·lit Elemental 1" o PS-1) i l'Spútnik 2 (PS-2). Aquests van ser llançats abans que el més ambiciós satèl·lit "Object D".

Dades tècniques del vehicle llançador

R-7 Semiorka:

Vehicle llançador	Codi	Trams	Alçada (m)	Diàmetre base (m)	Pes (t)
Spútnik 3	8А91	2	31	10,3	269,3

Referències

↑ Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 176. ISBN 0-8130-2627-X
↑ Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 149. ISBN 0-8130-2627-X
↑ Harford, James.. Korolev how one man masterminded the Soviet drive to beat America to the Moon, New York. John Wiley & Sons, Inc., 1997, p. 126. ISBN 0-471-14853-9
↑ Zaloga, Stephen J.. The Kremlin's Nuclear Sword, Washington. The Smithsonian Institution Press, 2002, p. 232. ISBN 1-58834-007-4

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spútnik 3

Programa espacial soviètic

[Siddiqi,_Asif_A._2003,_p._176-1] Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 176. ISBN 0-8130-2627-X

[2] Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 149. ISBN 0-8130-2627-X

[3] Harford, James.. Korolev how one man masterminded the Soviet drive to beat America to the Moon, New York. John Wiley & Sons, Inc., 1997, p. 126. ISBN 0-471-14853-9

[4] Zaloga, Stephen J.. The Kremlin's Nuclear Sword, Washington. The Smithsonian Institution Press, 2002, p. 232. ISBN 1-58834-007-4

[1]

[2]

[3]

[4]