Nocturns (Chopin)

Nocturns

Forma musical	grup d'obres
Compositor	Frédéric Chopin
Part de	llista de composicions de Chopin
Format per	Nocturns op. 9 Nocturns op. 55 Nocturns op. 62 Nocturn en mi menor Nocturn en do sostingut menor Nocturns op. 48 Nocturns op. 32 Nocturns op. 37 Nocturns op. 15 Nocturns op. 27 Nocturn en do menor
Instrumentació	piano

Els Nocturns de Chopin són 21 peces per a piano sol escrites pel compositor polonès Frédéric Chopin entre 1827 i 1846. Alguns d'aquests nocturns formen part de les seves obres més populars. Són considerats com algunes de les millors peces per a piano sol i ocupen un lloc important en el repertori concertístic.^[1] Tot i que Chopin no va inventar el nocturn, ell el va popularitzar tot basant-se en la forma desenvolupada pel compositor irlandès John Field.

Els Nocturns no es van publicar com una mateixa obra; els numerats de l'1 al 18 es van publicar durant la seva vida, en grups de dos o de tres, d'acord amb l'ordre de composició. Els números 19 i 20 són una excepció, ja que són obres anteriors, d'abans que Chopin marxés de Polònia, tot i que van ser publicats pòstumament. A més, el número 20 no era considerat originalment un "nocturn",^[2] però des de la publicació com a tal el 1870, habitualment se l'inclou amb les publicacions i enregistraments dels Nocturns.

"Nocturn op. 9, núm. 2

Interpretació de Martha Goldstein en un piano Érard (1851).

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Varien en la mètrica i en la tonalitat, però en relació a l'estructura generalment estan en forma ternària (A-B-A). Habitualment, mostren un estat d'ànim malenconiós i una melodia clara flotant sobre un acompanyament a la mà esquerra amb arpegis o acords trencats.^[3] Les repeticions del tema principal, en general, apareixen amb afegits d'adornaments cada vegada més elaborats, en particular en el "Nocturn op. 9, núm. 2". A partir setè i vuitè nocturn, Chopin els va publicar en parells ben contrastants, encara que també cada un és coherent en si mateix, i pot ser interpretat sol com una obra completa.^[4] Les excepcions al patró de la forma ternària les trobem en l'Opus 9, núm. 2 i l'Opus 55, núm. 2, que no contenen una secció contrastant; d'altra banda, l'Opus 15, núm. 3 està en forma binària i té una interessant coda, i l'Opus 37, núm. 2, té uan estructura A–B–A–B–A.

El tempo marcat de tots els nocturns és una variació de Lento, Larghetto o Andante. El núm 3 és l'excepció, amb una indicació Allegretto.

Núm.	Tonalitat	Opus	Publicació	Composició	Íncipit	Audició
1	si♭ menor	Op. 9, núm. 1	1833	1830–1832		Florence Robineau
2	mi♭ major	Op. 9, núm. 2	1833	1830–1832		Martha Goldstein
3	si major	Op. 9, núm. 3	1833	1830–1832
4	fa major	Op. 15, núm. 1	1833	1830–1832
5	fa# major	Op. 15, núm. 2	1833	1830–1832
6	sol menor	Op. 15, núm. 3	1833	1833
7	do# menor	Op. 27, núm. 1	1835	1835		Patrizia Prati
8	re♭ major	Op. 27, núm. 2	1837	1835		Patrizia Prati
9	si major	Op. 32, núm. 1	1837	1837
10	la♭ major	Op. 32, núm. 2	1837	1837
11	sol menor	Op. 37, núm. 1	1840	1838
12	sol major	Op. 37, núm. 2	1840	1839
13	do menor	Op. 48, núm. 1	1841	1841
14	fa# menor	Op. 48, núm. 2	1841	1841
15	fa menor	Op. 55, núm. 1	1844	1842–1844
16	mi♭ major	Op. 55, núm. 2	1844	1842–1844
17	si major	Op. 62, núm. 1	1846	1846
18	mi major	Op. 62, núm. 2	1846	1846
19	mi menor	Op. 72, núm. 1	1855	1827–29		Peter Johnston
20	do# menor	P 1, núm. 16	1870	1830		Patrizia Prati
21	do menor	P 2, núm. 8	1860	1837

El Nocturn en do # menor conegut com a Nocturne oubliée o com a Nocturn núm. 22 és una obra espúria.^[5]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nocturns

• Guia detallada Arxivat 2009-06-12 a Wayback Machine. dels Nocturns de Chopin amb partitures i enregistraments. (anglès)
• Piano Society – Enregistraments online. (anglès)
• Vancouver Chopin Society Arxivat 2009-06-17 a Wayback Machine. – Anàlisis de cada nocturn. (anglès)
• Anàlisi d'alguns dels Nocturns de Chopin Arxivat 2018-02-10 a Wayback Machine.. (anglès)

Viccionari