[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Lucian Freud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLucian Freud

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Lucian Michael Freud Modifica el valor a Wikidata
8 desembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 2011 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHighgate Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAnglesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióGoldsmiths
Dartington Hall School
Bryanston School (en) Tradueix
Central School of Art and Design
East Anglian School of Painting and Drawing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura, pintura de personatge i retrat pictòric Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Liverpool
Dedham (en) Tradueix
La Haia
Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista gràfic, dibuixant projectista, retratista, dibuixant, il·lustrador, gravador, artista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSlade School of Fine Art Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat, art de gènere, paisatge, animalística, nu, autoretrat i natura morta Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme i School of London (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaFreud family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCaroline Blackwood (1953–1959), divorci
Kathleen Godley (1948–1952), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaBernadine Coverley
Katherine McAdam
Celia Paul Modifica el valor a Wikidata
FillsAnnie Freud
 () Kathleen Godley
Annabel Freud
 () Kathleen Godley
Alexander Boyt
 () Suzy Boyt
Rose Boyt
 () Suzy Boyt
Jane McAdam Freud
 () Katherine McAdam
Paul Freud
 () Katherine McAdam
Lucy Freud
 () Katherine McAdam
Isabel Boyt
 () Suzy Boyt
Bella Freud
 () Bernadine Coverley
Esther Freud
 () Bernadine Coverley
David McAdam Freud
 () Katherine McAdam
Susie Boyt
 () Suzy Boyt
Francis Eliot
 () Jacquetta Lampson
Frank Paul
 () Celia Paul Modifica el valor a Wikidata
ParesErnst Ludwig Freud Modifica el valor a Wikidata  i Lucie Brasch Modifica el valor a Wikidata
GermansClement Freud
Stephen Gabriel Freud Modifica el valor a Wikidata
ParentsSigmund Freud, avi patern
Martha Bernays, àvia paterna Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3044919 TMDB.org: 1323608
Discogs: 3760032 Find a Grave: 73743429 Modifica el valor a Wikidata

Lucian Freud OM CH (Berlín, 8 de desembre de 1922 - Londres, 20 de juliol de 2011). Net de Sigmund Freud, va ser un important pintor i gravador britànic.

Malgrat que en la seva joventut es va iniciar en el surrealisme, després de la Segona Guerra Mundial es va convertir en un dels principals representants de la pintura figurativa anglesa. Especialitzat en retrats, aquests acostumen a excloure l'expressió de sentiments i els personatges representats apareixen habitualment nus i sota una forta llum.

Va rebre l'Orde del Mèrit del Regne Unit.

Biografia

[modifica]

Els seus pares van ser Lucie Brasch i l'arquitecte Ernst Ludwig Freud, i era net de Sigmund Freud. Va tenir dos germans, el polític Clement Raphael Freud i Stephan Gabriel Freud. La seva neboda, Emma Freud, és una important productora de ràdio britànica.

Després de la Primera Guerra Mundial i amb l'avenç del Nazisme, Lucien i la seva família van emigrar al Regne Unit l'any 1933, i van rebre la nacionalitat britànica l'any 1939. Durant aquest període, va estudiar a la Dartington Hall School a Totnes, Devon, i després a la Bryanston School.

Durant un breu període, va estudiar a la Central School of Art de Londres i després amb molt d'èxit a l'Escola de Pintura i dibuix Cedric Morris's East Anglian, a Dedham. Es va allistar com a mariner mercant en un comboi de l'Atlàntic Nord el 1941, abans de ser-li invalidat el seu servei el 1942.

El 1943, l'editor ceilanès Tambimuttu va comissionar el jove artista per il·lustrar un llibre de poemes de Nicholas Moore, titulat The Glass Tower.

En la seva primera exhibició individual, a la Lefevre Gallery, el 1944, va exposar el seu celebrat quadre L'habitació del pintor.

L'estiu de 1946 va viatjar a París, per després continuar a Itàlia durant alguns mesos. Des de llavors va viure i va treballar a Londres.

El 20 de juliol de 2011 va morir "en pau" al seu domicili de Londres, segons un comunicat de premsa de la seva advocada Diana Rawstron que va recollir France Presse.

Canvis d'estil

[modifica]

Les primeres pintures de Freud sovint estan associades amb el surrealisme i mostren persones i plantes en juxtaposicions inusuals, fetes amb pintura molt fina. A partir dels anys 50 va començar a fer retrats, molt sovint nus, utilitzant la tècnica de l'empast. Els colors són sovint neutres.

Els temes de Freud són persones i les seves vides; amistats, família, col·legues, amants i nens. En comptades ocasions accepta retrats per encàrrec. Com ell mateix explica a les seves memòries: "El tema és autobiogràfic, tot allò que té relació amb l'esperança i la memòria i la sensualitat i la participació, la veritat...", "Pinto gent, no per allò que voldrien ser, sinó per allò que són".

L'ús d'animals en les seves composicions és molt estès i és sovint característic que apareguin les mascotes al costat del seu propietari. Exemples de retrats d'animals i persones a l'obra de Freud inclouen Noi i Speck (1980-81), Eli i David (2005-06) i Doble Retrat (1985-86).

La seva passió pels cavalls el va portar a pintar els exemplars de l'escola a Darlington, on, a més de muntar-los, fins i tot dormia als estables. Entre aquests, cal destacar els retrats de Grey Gelding (2003), L'euga Skewbald (2004), i Mare Eating Hay (euga menjant fenc, 2006).

El seu quadre A l'estil de Cézanne (After Cézanne) és notable per la seva forma inusual i l'alt preu que en va pagar la Galeria Nacional d'Austràlia (7,4 milions de dòlars americans). Un retrat de petit format de la reina Elisabet II del Regne Unit va causar controvèrsia, en mostrar-la tan envellida (o més) del que és. La premsa britànica en va publicar crítiques contraposades. [cal citació]

Pintor de producció no gaire extensa i summament cotitzat ara, compta amb només cinc quadres a l'Estat espanyol: quatre d'ells al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, (Reflex amb dos nens, autoretrat, Gran interior, Paddington, Últim retrat i Retrat del baró H.H. Thyssen-Bornemisza).[1]

Referències

[modifica]
  1. Freud, Lucian. Lucian Freud. [Barcelona]: Fundació La Caixa, 2002. ISBN 84-7664-789-1. 

Enllaços externs

[modifica]