Ordoni IV de Lleó
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Ordoño Alfonsez de León c. 925 regne de Galícia |
| Mort | 962 (Gregorià) (36/37 anys) Còrdova (Espanya) |
| Sepultura | Basílica de San Isidoro de Lleó |
 Monarca de Galícia | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | rei |
| Altres | |
| Títol | Rei de Galícia |
| Família | Dinastia asturlleonesa |
| Cònjuge | Urraca Fernández |
| Pares | Alfons IV de Lleó i Ònnega Sanxes |
Ordoni IV de Lleó, dit el Dolent (ca. 926 - Còrdova, 962) fou rei de Lleó (958-960).
Orígens familiars
[modifica]Fill d'Alfons IV de Lleó i d'Ònnega de Pamplona, i nebot de Ramir II.
Ascens al tron
[modifica]A la mort d'Ordoni III el 956, i enmig de les greus lluites civils, va ser escollit rei pels nobles lleonesos que van expulsar del tron el seu cosí Sanç I de Lleó, germà d'Ordoni III, després d'haver estat derrotat pels musulmans del Califat de Còrdova.
El seu regnat va ser molt curt, però en aquests tres anys va tenir temps d'enemistar-se amb els seus vassalls. La reina Toda de Navarra, àvia de Sanç I, va aprofitar el moment i va sol·licitar ajuda d'Abderramà III, califa de Còrdova. El califa va enviar un exèrcit i va assetjar la ciutat de Zamora, obligant a Ordoni IV a fugir cap Astúries. Posteriorment, va establir-se a Burgos, d'on també va haver de fugir i abandonar la seva esposa allà, en perdre la confiança del seu sogre, el comte de Castella Ferran González, el qual va jurar acte de vassallatge a Sanç I.
Finalment, es va refugiar a Al-Àndalus, on va demanar ajuda als musulmans per recuperar el tron, però les seves peticions mai van ser ateses i va morir a Còrdova el 962.
Núpcies
[modifica]El 958 es casà amb Urraca de Castella, filla del comte de Castella Ferran González. D'aquest matrimoni no hi hagué fills.
| Precedit per: Sanç I |
Rei de Lleó 958-960 |
Succeït per: Sanç I |
