JJ Cobas

JJ Cobas
	(es) JJ Cobas Engineering, S.L.
Dades
Tipus	fabricant de motocicletes ; empresa
Indústria	indústria automotriu
Forma jurídica	societat de responsabilitat limitada
Història
Creació	1983, Barcelona
Fundador	Jacinto Moriana i Antonio Cobas
Data de dissolució o abolició	1998
Governança corporativa
Seu	Barcelona;
Seu (–1990)	Vilassar de Mar (Maresme);
Seu (1990–1998)	Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat);
Persona rellevant	Antonio Cobas Martínez ; Eduard Giró i Barella

JJ Cobas fou una empresa catalana fabricant de motocicletes, fundada el 1983 a Barcelona pel comerciant Jacinto Moriana i l'enginyer Antonio Cobas.^[1] La seva raó social era JJ Cobas Engineering, S.L. i fabricà durant uns anys a Vilassar de Mar,^[2] fins que es va traslladar a Sant Andreu de la Barca el 1990.^[1] L'empresa fou dissolta definitivament el 1998, poc després de la mort de Moriana.^[3]

JJ Cobas destacà especialment per les seves motocicletes de velocitat innovadores i altament competitives. Ha aconseguit tota mena d'èxits internacionals d'entre els quals cal esmentar el Mundial de velocitat de 125cc guanyat per Àlex Crivillé el 1989.^[4] També varen ser molt ben valorades pels experts les seves motocicletes de trial, de carretera i de trail (modalitat similar a l'enduro).

Història

La JJ Cobas 125cc amb què Àlex Crivillé guanyà el Mundial de 1989

Jacinto Moriana era l'amo de la botiga barcelonina JJ Automóviles i d'ençà de 1976 dirigia la seva pròpia escuderia, l'Escuderia JJ, des de la qual patrocinava alguns dels millors pilots de motociclisme catalans en totes les disciplines: Lluís Miquel Reyes, Carles Cardús, Joan Garriga, Sito Pons, Carles Mas, Toni Gorgot, els germans Toni i Jordi Elías, etc. D'altra banda, Antonio Cobas era un brillant enginyer del sector de la motocicleta, especialitzat sobretot en l'apartat del xassís, que no feia gaire ja havia participat en la fundació de dues marques de motocicletes de velocitat de renom: Siroko i Kobas.

Cap al gener de 1983, Moriana contactà amb Cobas i li oferí de crear una empresa conjunta, proposta que Cobas acabà acceptant cap a final de març d'aquell any.^[5] El seu primer projecte dins la nova societat fou la JJCobas de trial, equipada primer amb un motor de Montesa Cota i a partir de la versió RC25 amb un de Bultaco Sherpa T.^[6]

Tot seguit, l'empresa desenvolupà una motocicleta per a curses de resistència amb motor BMW K100, i a partir de 1984 entrà de ple al món dels Grans Premis amb la seva primera creació en aquest camp: la TR1. Des d'aleshores fins al final, JJ Cobas anà millorant les seves motocicletes de velocitat, arribant a uns nivells de prestacions de primera línia.

La darrera moto de la marca dissenyada íntegrament per Antonio Cobas fou la trail de 1995 amb motor Yamaha XTZ 660. Un any després, el 1996, abandonà la societat per tal de dedicar-se en exclusiva a dirigir l'equip del seu amic Sito Pons: el Team Honda Pons.^[7]

Producció

Relació dels principals models fabricats, inclosos alguns prototipus.

Velocitat

Model	Any	Motor	Característiques
JJ Cobas BMW	1984	BMW K100	Model per a curses de Resistència
TR-1	1984
JC-2	1986	KTM 250cc de motocròs
TA-1 TA-2 TA-3	1986 1987-1988 1989	Autisa 80cc Autisa 80cc Autisa o Huvo Casal	Anomenades JJ Cobas-Autisa
TR3-C	1987		Xassís multitubular d'acer
TB1	1987	MBA monocilíndric 125cc	Xassís de doble viga d'alumini. Fou la primera versió de la GP 125cc Campiona del Món el 1989
TB5	1988	Rotax 125cc
TB6	1989	Rotax 125cc	Campiona del món el 1989 pilotada per Àlex Crivillé^[8]
TR4-C	1989	Rotax 250cc	Evolució de la TR3 de 1987
PV-51	1989	Motor en V obra d'Eduard Giró, partint d'un Rotax	Xassís Cobas
PV-61 PV-62	1990		Evolució de la PV-51
PVH21	1991	Honda RS250 V2	Xassís de doble viga d'alumini
TB7H	1991	Honda RS 125cc (Kit HRC opcional)	Xassís de doble viga d'alumini
PSH	1992	Honda XR600 monocilíndric de quatre temps

Carretera

Model	Any	Motor	Característiques
JY3		Yamaha RD 350cc	Derivada de la sèrie JC-2 de Gran Premi de 1986
JY4		Yamaha TZR 250cc	Xassís de doble viga d'alumini. Destinada al mercat japonès
JJCobas Trail	1995	Yamaha XTZ 660	Xassís de doble viga d'alumini. Fou el darrer model dissenyat íntegrament per Antonio Cobas

Trial

La JJ Cobas RC 31 amb motor Montesa de 1984

El prototipus de la JJ Cobas de trial, presentat el 1983, era una motocicleta avançada al seu temps. No va triomfar a causa de les excessives novetats que incorporava, però va establir les bases tècniques del trial modern en ser la primera motocicleta d'aquesta especialitat a emprar suspensió posterior monoamortidor, frens de disc i xassís monoviga d'alumini (malgrat que a la sèrie, per qüestions de cost i robustesa, s'hi emprà l'acer).^[9]^[10]

Model	Any	Motor	Característiques
RC 2	1983	Montesa 350cc
RC 25		Bultaco 350cc
RC 26		Bultaco
RC 31		Montesa
RC 35		Bultaco
N4A		Montesa	Prototipus dissenyat per Cobas amb col·laboració amb els tècnics de Montesa, a petició d'aquests. Fou la base de la Montesa Campiona del Món el 1996 amb Marc Colomer

Competició

Al llarg de la seva existència, per l'equip oficial de JJ Cobas hi passaren pilots d'alt nivell. Tot seguit se n'enumeren els més coneguts:

Velocitat

La JJ Cobas 250 amb motor Honda que pilotà Àlex Crivillé el 1991

Pilots de velocitat destacats amb JJ Cobas
Carles Cardús	Joan Garriga	Toni Garcia	Lluís Miquel Reyes
Domingo Gil	Joan Ramon Bolart	Carles "Charly" Giró	Jorge Martínez "Aspar"
Julián Miralles	Antoni Sánchez	Jaume Mariano	Alan Carter

Campions internacionals amb JJ Cobas

Pilot	Títol	Any
Xavier Cardelús	Campió d'Europa de 250cc	1987
Àlex Crivillé	Campió del Món de 125cc	1989
Xavier Debón	Campió d'Europa de 125cc	1990

Trial

Toni Gorgot (Segon als Tres dies de Santigosa de 1984 amb la JJ Cobas)
Gabino Renales

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «JJ Cobas, el pequeño gigante español que destaca en el mundo de la competición» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 01-04-1990. [Consulta: 9 desembre 2010].
↑ «JJ Cobas fabrica en Vilassar de Mar motocicletas que se exportan a Japón» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 03-07-1988. [Consulta: 9 desembre 2010].
↑ «BMW K JJ Cobas» (en castellà). bmwmotos.com, 07-02-2009. [Consulta: 9 desembre 2010].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Motos españolas en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 218-219. ISBN 84-920886-5-6.
↑ «La gran explosión: Nace JJ Cobas» (en castellà). elgeniocobas.com. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
↑ «Las JJCobas de trial» (en castellà). elgeniocobas.com. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
↑ «Adiós al mago del motociclismo» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 15-04-2004. [Consulta: 9 desembre 2010].
↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «JJ Cobas». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 59. D.L. B 29846-2011.
↑ Orengo, Joan Carles. «Spanish Trial Bikes. JJ Cobas, 1984 - 1985» (en castellà). todotrial.com, 01-09-2000. Arxivat de l'original el 10 de juny 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
↑ De la Torre, Juan Pedro «Motos trascendentales. JJ-Cobas Trial» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 82.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: JJ Cobas

Aplec de documents sobre JJ Cobas al web elgeniocobas.com Arxivat 2010-11-11 a Wayback Machine. (castellà)

[lva-1] 1,0 ^1,1 «JJ Cobas, el pequeño gigante español que destaca en el mundo de la competición» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 01-04-1990. [Consulta: 9 desembre 2010].

[vdm-2] «JJ Cobas fabrica en Vilassar de Mar motocicletas que se exportan a Japón» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 03-07-1988. [Consulta: 9 desembre 2010].

[3] «BMW K JJ Cobas» (en castellà). bmwmotos.com, 07-02-2009. [Consulta: 9 desembre 2010].^{[Enllaç no actiu]}

[racc-4] Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Motos españolas en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 218-219. ISBN 84-920886-5-6.

[genio-5] «La gran explosión: Nace JJ Cobas» (en castellà). elgeniocobas.com. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].

[6] «Las JJCobas de trial» (en castellà). elgeniocobas.com. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].

[cobas-7] «Adiós al mago del motociclismo» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 15-04-2004. [Consulta: 9 desembre 2010].

[8] Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «JJ Cobas». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 59. D.L. B 29846-2011.

[9] Orengo, Joan Carles. «Spanish Trial Bikes. JJ Cobas, 1984 - 1985» (en castellà). todotrial.com, 01-09-2000. Arxivat de l'original el 10 de juny 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].

[10] De la Torre, Juan Pedro «Motos trascendentales. JJ-Cobas Trial» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 82.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]