Ksora
Ksora (δ Cassiopeiae / δ Cas / 37 Cassiopeiae) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Cassiopea amb magnitud aparent +2,66.[10] Coneguda també com a Ruchbah o Rucha, es troba a una mica menys de 100 anys llum de distància del sistema solar. Va ser utilitzada per Picard en 1669 per determinar latituds durant la seva mesura d'un arc de meridià, la qual cosa va constituir el primer ús del telescopi amb finalitats geodèsiques.[11]
Ksora és un estel classificat com a gegant de tipus espectral A5III-IV la temperatura efectiva del qual és de 8400 K. Se'l considera un estel gegant no tant per la seva grandària —el seu radi és quatre vegades major que el radi solar—, sinó perquè ha abandonat la seqüència principal en haver acabat de fusionar l'hidrogen del seu nucli.[12] La seva composició metàl·lica és una mica inferior a la solar ([Fe/H] = -0,16).[13] Amb una edat aproximada de 600 milions d'anys, es pot considerar que ja ha començat a morir, i dins d'uns 10 milions d'anys serà un autèntic estel gegant quant a grandària. La seva massa és 2,5 vegades la massa solar i la seva lluminositat és equivalent a 63 sols.[12]
Ksora és un binari eclipsant del tipus variable Algol. Cada 759 dies sofreix un eclipsi parcial d'un company més petit que passa per davant, del qual de moment, res no se'n coneix.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Richard O. Gray «The late A-type stars: refined MK classification, confrontation with Stroemgren photometry and the effects of rotation». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1989, pàg. 623–636. DOI: 10.1086/191349.
- ↑ Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Michael W. McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
- ↑ «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VI». Astronomy and Astrophysics, 1991, pàg. 415–419.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 5-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ 9,0 9,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ V* Delta Cas -- Variable Star (SIMBAD)
- ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglés). ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 12,0 12,1 «Ruchbah» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 14 maig 2021].
- ↑ Takeda, Yoichi; Kang, Dong-Il; Han, Inwoo; Lee, Byeong-Cheol; Kim, Kang-Min «Can Sodium Abundances of A-Type Stars Be Reliably Determined from Na I 5890/5896 Lines?». Publications of the Astronomical Society of Japan. pp. 1165-1178.
- ↑ Del Cas (General Catalogue of Variable Stars)
