Esturió oscietra
Acipenser gueldenstaedtii  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | ossetra (en)  |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 232 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Acipenseriformes |
| Família | Acipenseridae |
| Gènere | Acipenser |
| Espècie | Acipenser gueldenstaedtii Brandt i Ratzeb., 1833 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
L'esturió oscietra (Acipenser gueldenstaedtii) és una espècie de peix actinopterigi pertanyent a la família dels acipensèrids.[2]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 236 cm de llargària màxima (normalment, en fa 145) i 115 kg de pes.
- 27-48 radis tous a l'aleta dorsal.
- 16-35 radis tous a l'aleta anal.
- L'esquena és de color gris olivaci, els costats més clars i el ventre blanc.[3][4][5][6]
Alimentació
[modifica]Menja mol·luscs bentònics, crustacis i peixets.[3][7]
Hàbitat
[modifica]És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal, anàdrom i de clima temperat (10 °C-20 °C; 61°N-35°N, 26°E-54°E).[3][8][9]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a Euràsia: és autòcton d'Albània, l'Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, l'Iran, el Kazakhstan, Romania, Rússia, Turquia, el Turkmenistan i Ucraïna, incloent-hi la mar Negra, el mar d'Azov, la mar Càspia i llurs afluents (com ara, els rius Don, Kuban, Danubi, Dnièper i Dnièster). Ha estat introduït a la Xina, Letònia, Lituània i Suècia, i va esdevindre extint a Àustria, Alemanya i Sèrbia.[10]
Longevitat
[modifica]Pot assolir els 46 anys.[11]
Estat de conservació
[modifica]La majoria de les seues àrees de fresa s'ha perdut a causa de la construcció de preses (per exemple, la conca de la mar Càspia n'ha perdut un 70% des del 1950). A més, la pesca il·legal (la qual sembla anar en augment) i els alts nivells de contaminació (tant a les conques del mar Negre i del Caspi, la qual cosa ha alterat l'equilibri hormonal i fet augmentar el nombre de peixos hermafrodites) són també una amenaça per a l'espècie.[12]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life Arxivat 2012-04-01 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Esturió oscietra» (en anglès). Fishbase.
- ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4
- ↑ Chugunova, N.I., 1959. Age and growth studies in fish. A systematic guide for ichthyologists. Israel Program for Scientific Translations. Izdatel'stvo Akademii Nauk SSSR, Moscou. 132 p.
- ↑ Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
- ↑ Zolotarev, P.N., V.A. Shlyakhov i O.I. Akselev, 1996. The food supply and feeding of the Russian sturgeon Acipenser gueldenstaedti and the starred sturgeon Acipenser stellatus of the northwestern part of the Black Sea under ecological conditions. J. Ichthyol. 36(4):317-322.
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Chugunova, N.I., 1959.
- ↑ Gessner, J., Freyhof, J.; Kottelat, M. (2022). "Acipenser gueldenstaedtii." 2022 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2022. [Consulta: 3 abril 2023]
