Acipensèrids
Acipenseridae  | |
|---|---|
 Acipenser oxyrinchus | |
| Dades | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Acipenseriformes |
| Família | Acipenseridae Bonaparte, 1831 |
Morfologia
[modifica]- Cos fusiforme, allargat, amb cinc sèries longitudinals d'escuts ossis entre les quals la pell està coberta de tuberculets ossis nombrosos i menuts.
- Cap amb part superior revestida d'ossos cutanis, musell subcònic i una mica deprimit, amb quatre barbellons a la cara ventral per davant la boca.
- La boca és inferior, protràctil i sense dents a l'estat adult.
- Aletes dorsal, anal i ventrals sense radis espinosos i situades a la part posterior del cos.
- L'aleta caudal és fortament asimètrica i les pectorals tenen el primer radi espinós.[1]
Distribució i hàbitat
[modifica]
Els acipensèrids (Acipenseridae) són una família de peixos actinopterigis de l'ordre dels acipenseriformes, que inclou els esturions i altres peixos relacionats. L'únic acipensèrid de la Mar Catalana és l'esturió (Acipenser sturio). La distribució dels acipensèrids va des de les aigües subtropicals fins a les subàrtiques a Amèrica del Nord i Euràsia. A Amèrica del Nord, s'estenen al llarg de la costa atlàntica des del golf de Mèxic fins a Terranova, inclosos els Grans Llacs i els rius Sant Llorenç, Missouri i Mississipi, així com al llarg de la costa oest en els principals rius des de Califòrnia i Idaho fins a la Columbia Britànica. Es troben al llarg de la costa europea de l'Atlàntic, inclosa la conca del Mediterrani, especialment al mar Adriàtic i els rius de l'Itàlia septentrional;[2] als rius que desemboquen als mars Negre, d'Azov i Caspi (Danubi, Dnepr, Volga, Ural i Don); els rius que flueixen al nord de Rússia que alimenten l'Oceà Àrtic (Obi, Ienissei, Lena, Kolyma) ; als rius de l'Àsia central (Amu Darya i Syr Darya) i del llac Baikal. A l'oceà Pacífic, es troben al riu Amur al llarg de la frontera entre Rússia i la Xina, a l'illa Sakhalin i alguns rius al nord-est de la Xina.[3][4]
No es coneix cap espècie que es produeixi naturalment al sud de l'equador, tot i que s'estan fent intents d'aqüicultura d'acipensèrids a Uruguai, Sud-àfrica i altres llocs.[5]
La majoria d'espècies són almenys parcialment anàdromes, van a fresar en aigua dolça i s'alimenten en aigües salobres i riques en nutrients dels estuaris o passen importants migracions al llarg de les costes. Tanmateix, algunes espècies han evolucionat en existències purament d'aigua dolça, com l'esturió groc (Acipenser fulvescens), o s'han vist forçats a elles per l'embossament humà o natural dels seus rius natius, com en el cas d'algunes subpoblacions d'esturió blanc (A. transmontanus) al Riu Columbia[6] i l'esturió siberià (A. baerii) a la conca de l'Obi.[7]
Sistemàtica
[modifica]Aquesta família està subdividida en dues subfamílies:
Acipenserinae
[modifica]Vegeu la classificació del gènere Acipenser
- Huso
- Huso huso (esturió beluga)
- Huso dauricus (esturió kaluga)
Scaphirhynchinae
[modifica]- Scaphirhynchus
- Scaphirhynchus albus (esturió pàl·lid)
- Scaphirhynchus platorynchus
- Scaphirhynchus suttkusi (esturió d'Alabama)
- Pseudosaphirhynchus
- Pseudoscaphirhynchus hermanni (esturió nan)
- Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi (esturió de Syrdarja)
- Pseudoscaphirhynchus kaufmanni (esturió d'Amudarja)
Referències
[modifica]- ↑ Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Tom I, Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a. part). Editorial Moll, Palma (Mallorca), 2007. ISBN 978-84-273-6508-7. Pàg. 255.
- ↑ «LIFE 04NAT/IT/000126 "Conservation and Breeding of Italian Cobice Endemic Sturgeon"».
- ↑ Berg, L.S. (1962). Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volum 1, 4ª edition. Israel Program for Scientific Translations Ltd., Jerusalem. (Versió russa publicada el 1948).
- ↑ Froese, Rainer i Daniel Pauly, editors (2016). "Acipenseriformes" a FishBase. versió 12 2016.
- ↑ Burtzev, LA. «The History of Global Sturgeon Aquaculture». Journal of Applied Ichthyology, 15, 4–5, 1999, pàg. 325. DOI: 10.1111/j.1439-0426.1999.tb00336.x.
- ↑ Duke, S.; Anders, P.; Ennis, G.; Hallock, R.; Hammond, J.; Ireland, S.; Laufle, J.; Lauzier, R.; Lockhard, L. «Recovery plan for Kootenai River white sturgeon (Acipenser transmontanus)». Journal of Applied Ichthyology, 15, 4–5, 1999, pàg. 157–163. DOI: 10.1111/j.1439-0426.1999.tb00226.x.
- ↑ G.I. Ruban, 1999. The Siberian Sturgeon Acipenser baerii Brandt: Structure and Ecology of the Species, Moscú, GEOS. 235 pp (en rus).
Bibliografia
[modifica]- Birstein, V. J., P. Doukakis, i R. DeSalle 2002: Molecular phylogeny of Acipenseridae: nonmonophyly of Scaphirhynchinae. Copeia 2002 (núm. 2): 287-301.
- Burtzev, J.A., N.J. Nikoljukin i E.V. Serebryakova, 1976. Karyology of the Acipenseridae family in relation to the hybridization and taxonomy problems. Acta Biol. Jugosl. Ser. Ichthyologia 8: 27-34.
- Carpenter, K. E. 2003: (Ed.) The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 2: Bony fishes part 1 (Acipenseridae to Grammatidae). FAO species identification guide for fishery purposes and American Society of Ichthyologist and Herpetologists Special Publication Núm. 5. FAO, Roma, Itàlia.
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Jones, P.W., F.D. Martin i J.D. Hardy, Jr., 1978. Development of fishes of the Mid-Atlantic Bight. An atlas of eggs, larval and juvenile stages. Vol. 1. Acipenseridae through Ictaluridae. U.S. Fish Wildl. Ser. Biol. Serv. Program FWS/OBS-78/12. 336 p.
- Jude, D.J., 1982. Family Acipenseridae, sturgeons. p. 38-44. A N. A. Auer (ed.) Identification of larval fishes of the Great Lakes basin with emphasis on the Lake Michigan drainage. Great Lakes Fishery Commission, Ann Arbor, Michigan. Special Publ. 82-3, 744 p.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p.
- Nikoljukin, N.I., 1966. Some questions of cytogenetics, hybridization and systematics of the Acipenseridae Genetika (Genetics). 2(5):25-27. Moscou, Rússia.
- Scott, W.B., 1978. Acipenseridae. A W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 1. (pag. var.). FAO, Roma, Itàlia.
- Serebryakova, E.V., 1972. Some data on the chromosomes complexes in Acipenseridae. p. 98-106. A B.I. Cherfas (Editor). Genetics, Selection and Hybridization of Fish. Traduït del rus per l'Israel Program for Scientific Translations. Keter Press Binding: Wiener Bindery Ltd. Jerusalem, Israel.
- Sokolov, L.I. i L.S. Berdicheskii, 1989. Acipenseridae. p. 150-153. A J. Holcík (ed.) The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II. General introduction to fishes Acipenseriformes. AULA-Verlag Wiesbaden. 469 p.
- Svetovidov, A. N. 1973: Acipenseridae (pp. 82-84), Clupeidae (pp. 99-109), Engraulidae (pp. 111-112), Merlucciidae (pp. 300-302), Gadidae (pp. 303-320). A Hureau & Monod 1973. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. CLOFNAM.
- Svetovidov, A.N., 1979. Acipenseridae. p. 82-84. A J.C. Hureau i Th. Monod (editors) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
- Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. p. 220-225. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
Enllaços externs
[modifica]