Cacicat
| Sociologia |
|---|
 |
| Esquema |
| Teoria · Història |
| Positivisme · Antipositivisme · Funcionalisme · Teories del conflicte · Teories d'abast intermedi · Interaccionisme · Etnometodologia · Estructuralisme |
| Mètodes d'investigació |
| Quantitativa · Qualitativa · Històric · Computacional · Etnogràfic · Xarxa-analítica |
| Temàtiques de la sociologia |
| Canvi social · Superestructura · Conflicte · Identitat · Individualisme · Vincle · Família · Cohesió social · Suïcidi · Modernitat · Solidaritat · Segregació · Estratificació · més |
| Portal de sociologia |
El terme cacicat[1] s'aplica, en antropologia social, a un dels estadis d'evolució organitzativa de les societats tribals, concretament al més avançat d'ells, "que anuncia la forma estatal en les seves complexitats".[2] És una forma d'organització molt típica dels clans de Polinèsia i Micronèsia, encara que també s'ha trobat sovint a Àsia central, als bantu d'Àfrica, Carib i entre tots els d'Amèrica
Organització general
[modifica]L'organització política del "cacicat" abasta un àmbit regional, al front del qual se situen caps militars i poderoses nobleses primitives, amb economies diversificades i d'elevada productivitat. Es tracta, per tant, d'un model ben diferenciat de la tradicional "tribu segmentària", que es caracteritzava per estar escassament dotada econòmicament parlant i políticament fragmentada, amb cabdillatge local, d'abast limitat i sense privilegis.[3] El "cacicat", per contra, respon a diversos elements estructurals i organitzatius, conforme a la descripció de Marshall Sahlins:
- Suprimeix distincions segmentàries entre tribus, mitjançant la creació d'una jerarquia administrativa, al cap de la qual es troba un cacic (o figura similar).
- És una societat tancada, no permeable.
- La comunitat local es converteix en una subdivisió política del conjunt regional.
- Té estructura social estratificada, però no és una societat de classes.
El clan cònic
[modifica]El tipus més depurat de "cacicat", és el denominat clan cònic, integrat per un extens grup de descendència comuna, delimitat i segmentat sobre la base de prejudicis ideològics. És un clan convertit en organització política, regit pel principi de primogenitura.[4] L'organització inclou una línia de descendència principal (anomenada "degana") i diverses secundàries. Els llinatges secundaris dominen els assentaments tribals locals i es consideren emparentats entre ells, integrant així un llinatge superior de caràcter zonal, territori que comprèn a tots els assentaments germanats (fratria) i té al seu front un cap, descendent de la línia degana. Diversos districtes o zones, al seu torn, conformen l'estructura regional del clan cònic, en el cim de la qual es troba, sempre, un descendent directe del fundador de la línia degana, i per tant del propi clan, l'autoritat del qual excedeix amb molt a la dels caps de les tribus segmentàries.
Aquesta estructura política implica, necessàriament, l'exigència a les comunitats locals de mercaderies i serveis per als cerimonials, funcionaris i nobles. El cacic, en cada graó, intervé en l'economia de les comunitats, la fomenta i l'explota.[5] Els caps, per tant, tenen privilegis i obligacions definides, ostentant a més una autoritat autèntica: els altres estan obligats a obeir-li.
La tribu, en aquest sistema, es conforma com el conjunt d'un o diversos clans cònics, aconseguint així una gran grandària i extensió, i un caràcter "quasi-estatal".
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Cacicat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sahlins, Marshall D. (1972): Las sociedades tribales, Ed. Labor, 1ª edic. Barcelona. Dep.Leg. B-5073-1972, p. 38 (hi ha una edició més recent, de 1984, amb ISBN 84-335-5733-5)
- ↑ Sahlins: op.cit., p.40
- ↑ Sahlins: op.cit., p.44
- ↑ Sahlins: op.cit., p.46