vas

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbas/, balear /ˈvas/
Occidental:	nord-occidental /ˈbas/
	valencià /ˈvas/, /ˈbas/

• Rimes: -as
• Homòfon: bas
• Etimologia: Nom: del llatí vāsum, variant de vās, segle XIV.
• Etimologia: Verb: del llatí *vās, reducció de vādis, del verb vādō.

vas m. ‎(plural vasos)

1. Recipient per a líquids.
2. (dialectal central, nord-occidental) got
3. (alguerès) gerro

• got

vas

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de anar.

• Anagrama: avs

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

vas ‎(plural vasa)

1. (anatomia) vas

• vas. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbas/, meridional /ˈbah/

Americà: alt /ˈbas/, baix /ˈbah/, austral /ˈbas/

• Rimes: -as

vas

1. segona persona del singular (tú, vos) del present d’indicatiu del verb ir

• Síl·labes: 1

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /waːs/
• Etimologia: [1] Segons Lewis i Short ^[1] emparentat etimològicament amb el grec antic εἷμα ‎(heîma, «equipament»), cognat de l’anglès ware.
• Etimologia: [2] De l'indoeuropeu *vadh («promesa»), que va donar en alemany Wette ‎(«aposta») i en anglès antic wedd («contracte, compromís»).^[2][3]

vās n. ‎(genitiu vāsis)

1. equipament

   Ille ex Siciliā jam castra commoverat et vasa collegerat.

   (afegiu la traducció en català)

2. recipient
3. utensili domèstic, parament de la llar

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vās	vāsa
Vocatiu	vās	vāsa
Acusatiu	vās	vāsa
Genitiu	vāsis	vāsum
Datiu	vāsī	vāsibus
Ablatiu	vāse	vāsibus

• vāsum

vas m. ‎(genitiu vadis)

1. fiança

   Vades deserere

   No pagar la fiança, o no comparèixer davant la justícia.

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vas	vadēs
Vocatiu	vas	vadēs
Acusatiu	vadem	vadēs
Genitiu	vadis	vadum
Datiu	vadī	vadibus
Ablatiu	vade	vadibus