plata

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɫa.tə/, occidental /ˈpɫa.ta/^ⓘ
• Rimes: -ata
• Etimologia: Femení augmentatiu de plat, segle XIV. Com a sinònim de argent prové del sentit antic de «planxa de metall» usat com «plata d’argent» i després reduït.

plata f. ‎(plural plates)

1. Plat gran, sovint de forma ovalada, per a servir el menjar a taula.
2. (antic) Planxa de metall.
3. argent

• (plat gran) font (valencià), palangana (balear), plàtera (tarragoní, tortosí)

• platada, platejar, plàtera, plateresc

• Síl·labes: pla·ta (2)
• Anagrama: aplat

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpla.ta/

Americà: alt /ˈpla.t(a)/, baix /ˈpla.ta/

• Rimes: -ata

plata f. ‎(plural platas)

1. plata

• Síl·labes: pla·ta (2)