plat

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɫat/^ⓘ
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí vulgar plattus provinent del grec antic πλρατύς ‎(plratýs, «ample, pla»), el qual ve de l'arrel indoeuropea *plat ‎(«estendre, escampar»), segle XV.

plat m. ‎(plural plats)

1. Recipient emprat per sostenir-hi la vianda mentre es menja. Quan conté sólids sol ser de mida més o menys plana i quan sosté líquids còncava.
2. Per metonímia, qualsevol àpat cuinat.

   el primer plat, els plats de la mare.

• entrant
• greal, plata

• Anagrama: talp ^(revers)

plat ‎(plural plats)

1. Plànol o mapa

plat m. ‎(plural plats)

1. plat (recipient)

plat m. ‎(femení plate, plural masculí plats, plural femení plates)

1. pla
2. plat de la main: palmell de la mà.