llàntia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʎan.ti.ə/, occidental /ˈʎan.ti.a/
• Etimologia: (pendent)

llàntia f. ‎(plural llànties)

1. Guarnició de plata, llautó, etc. en forma de bacina amb capitell, del qual penja per mitjà de cadenes, i en mig es col·loca un vas de vidre que s'usava en les cases per tenir llum en l'escala.
2. Taca d'oli.
3. Cosa coneguda.

• fanal, farola, llanterna, llum.

• culdellàntia

• Síl·labes: llàn·ti·a (3)
• Anagrames: aïllant, antillà, atallin, llatina, natilla

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.