factor

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fəkˈto/
Occidental:	nord-occidental /fakˈto/, valencià /fakˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí factor.

factor m. ‎(plural factors, femení factora)

1. Persona que fa alguna cosa.

   Reconeixen un sol Déu, factor de tot el món conegut.

2. Persona que dirigeix un negoci.

factor m. ‎(plural factors)

1. Operand d'un producte matemàtic.

   L'ordre dels factors no altera el producte.

2. divisor
3. Element que influeix en un resultat final.

   Els factors del creixement econòmic.

4. Nom genèric de les substàncies que tenen un resultat fisiològic particular.
5. Nombre adimensional que expressa la relació entre dos magnituds físiques equivalents.

   Factor de potència

• factor de coagulació
• factor de risc
• factor de producció
• factor de conversió

• Síl·labes: fac·tor (2)
• Heterograma de 6 lletres (acfort)
• Anagrama: forcat

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

• Etimologia: Del llatí factor.

factor ‎(plural factors)

1. factor

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /fakˈtoɾ/

Americà: alt /f(a)kˈtoɾ/, baix /fakˈtoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí factor.

factor m. ‎(plural factores)

1. factor

• Síl·labes: fac·tor (2)
• Heterograma de 6 lletres (acfort)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfak.tɔr/
• Etimologia: De faciō.

factor m. ‎(genitiu factōris)

1. factor, fabricant, artesà, creador, autor

   Credo in unum Deum, Patrem omnipoténtem, Factorem cæli et terræ, visibílium ómnium et invisibílium.

   Crec en un Déu, Pare omnipotent, Creador del cel i de la terra, de tot el que és visible i invisible.

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	factor	factōrēs
Vocatiu	factor	factōrēs
Acusatiu	factōrem	factōrēs
Genitiu	factōris	factōrum
Datiu	factōrī	factōribus
Ablatiu	factōre	factōribus