bueno

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈɛ.nu/
	balear /buˈɛ.no/, /buˈɛ.nu/
Occidental:	/buˈe.no/

• Rimes: -ɛno
• Etimologia: Del castellà bueno, segle XIX.

bueno

1. (castellanisme) bé

   «¡Bueno! ¡bueno! En asó está la salvació de la patria: tingám dines y soldats, y vinguen á fer·nos ronques.» (Anònim, Colecsió de varies conversasions, pàg. 54, 1820)

2. (castellanisme) va

   «Bueno, home, no t'ho prenguis així.» (Sebastià Juan Arbó, Narracions del Delta, pàg. 34, Editorial Selecta, Barcelona, 1965)

• meno (antic)

bueno

1. (castellanisme) bé

   «Vaig encendre un ciri aixís de gros i de jonolls, casi plorant, li vaig prometre a santa Rita que, si em concedia la gràcia de localisar la meva mare, pujaria a Montserrat a peu. Pujar a Montserrat és lo que s'estilava allavòrens. Bueno, jo vaig prometre que descalç, que no ho pensava fer, però ja veus tu el resultat. Ni descalç ni amb esclops.» (Ramon Solsona, L'home de la maleta, 2011)

• i bueno (castellanisme) = i bé

• Síl·labes: bue·no (2)

• Obres de referència: Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bu.e.no/
• Etimologia: Del castellà bueno.

bueno

1. (meridional, castellanisme, col·loquial) bé

   Bueno, zer moduz pasatu duzue?

   Bé, com us ho heu passat?

• bon (septentrional)

• Entrada «bueno» a l’Elhuyar Hiztegia.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbwe.no/
• Rimes: -eno
• Etimologia: Del llatí bonus, segle XIII. Doblet de bonus.

bueno m. ‎(femení buena, plural masculí buenos, plural femení buenas)

1. bo

El masculí singular adopta la forma buen quan precedeix el substantiu que modifica.

• Judeocastellà: bueno

bueno

1. bé

• Basc: bueno
• Català: bueno
• Gallec: bueno

• Síl·labes: bue·no (2)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bueno

• Etimologia: Del castellà bueno.

bueno

1. (castellanisme) bé