bonus
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈbɔ.nʊs/
- Etimologia: Del llatí arcaic duenos i duonus, derivades del protoidoeuropeu dew- («mostrar favor envers algú o quelcom»).
Adjectiu
[modifica]bonus m., bona f., bonum n. (comparatiu melior, superlatiu optimus)
Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | bonus | bona | bonum | bonī | bonae | bona | |
| Vocatiu | bone | bona | bonum | bonī | bonae | bona | |
| Acusatiu | bonum | bonam | bonum | bonōs | bonās | bona | |
| Genitiu | bonī | bonae | bonī | bonōrum | bonārum | bonōrum | |
| Datiu | bonō | bonae | bonō | bonīs | |||
| Ablatiu | bonō | bonā | bonō | bonīs | |||