màgia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈma.ʒi.ə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈma.ʒi.a/, valencià /ˈma.d͡ʒi.a/

• Etimologia: Del llatí magia, segle XVII, del grec antic μαγεία ‎(mageía), amb desplaçament de l'accent (magia) per ultracorrecció, segurament a imitació del castellà magia.^[1]

màgia f. ‎(plural màgies)

1. Fet sobrenatural, no explicable científicament, que vol modificar el curs normal dels esdeveniments.
2. truc
3. Encant, èxtasi, fascinació.
4. Art de sorprendre o de fer coses que altres no entenen.

• il·lusió, truc.

• Síl·labes: mà·gi·a (3)
• Anagrames: agamí, amiga, amigà