| dbo:abstract
|
- Zalmoxis o Zamolxis (en grec antic Ζάλμοξις, Ζάμολξις), era un personatge traci considerat el civilitzador mític dels getes. Portava aquest nom, que significa "Déu os" o "el déu de la pell d'os", per la peça en la que va ser embolicat quan va néixer. Segons la tradició va ser un esclau i deixeble de Pitàgores a Samos, que posseïa de grans coneixements d'astrologia i de màgia. Herodot diu que va rebre del seu amo una gran educació hel·lènica, i que després va viatjar a Egipte, ja que Pitàgoras l'havia recomanat a alguns sacerdots egipcis, i a altres països, tornant a Tràcia carregat de riqueses. Allà va introduir la civilització i la religió, especialment la immortalitat de l'ànima. Va fer construir una "sala de recepció" (Άνδρεών) on acollia els ciutadans principals i els ensenyava que ni ells ni els seus descendents moririen mai, sinó que anirien a un lloc on sobreviurien per sempre i serien completament feliços. Mentrestant va construir una cova subterrània on es va retirar durant tres anys i després hauria sortit a predicar entre els homes, que van creure les seves paraules, especialment allò que feia referència a una vida després de la mort. Herodot explica un ritu: cada quatre anys llençaven un missatger contra les llances que aguantaven tres guerrers. L'ànima del sacrificat era rebuda a la "morada subterrània" on vivia Zalmoxis mentre estava ocult. Així es restablia la comunicació i Zalmoxis es tornava a manifestar. Sembla que aquests rituals són de naturalesa ctònica, com els d'altres profetes mítics (Minos, Radamant, Epimènides). Desapareixien durant un temps sota terra. Mircea Eliade diu que els ritus de Zalmoxis són de tipus iniciàtic, semblants a d'altres misteris grecs, com els d'Orfeu o Dionís, com ho provarien el culte i el banquet a la "sala de recepció", el fet d'amagar-se en un lloc subterrani i el retorn al cap de quatre anys, les creences en la immortalitat de l'ànima i en l'existència d'un altre món, elements comuns amb altres misteris. Gràcies als seus coneixements astrològics i màntics va realitzar grans prodigis i va aconseguir que el rei dels getes compartís el poder amb ell. Va ser declarat sacerdot suprem de la principal deïtat dels getes. i es va instal·lar en una cova sagrada al cim d'una muntanya, on només rebia al rei i als seus servidors. Heròdot pensa que Zalmoxis era anterior a Pitàgores i expressa dubtes sobre la seva història, considerant-lo una deïtat geta més que una persona. Potser les doctrines de Pitàgores sobre l'ànima, difoses entre els getes i altres bàrbars en contacte amb els grecs, van donar origen a la llegenda. (ca)
- Zalmoxis (řecky Ζάλμοξις, také známý Salmoxis, Σάλμοξις, Zamolxis, Ζάμολξις, nebo Samolxis, Σάμολξις) byl ve starověku náboženský reformátor, který byl zbožštěn Dáky (Řekům známým jako Getové) a uctíván jimi jako bůh. Podle Hérodota byl otrokem Pýthagora a zakladatelem mysterijního kultu, který věřil v nesmrtelnost duše. (cs)
- Zalmoxis (altgriechisch Ζάλμοξις Zálmoxis, auch Σάλμοξις Sálmoxis, Ζάμολξις Zámolxis oder Σάμολξις Sámolxis) ist eine Gottheit der Geten in der antiken griechischen Mythologie, welche den Verstorbenen ewiges Leben schenkt. Herodot zufolge wurde dem Zalmoxis alle fünf Jahre ein Bote gesandt, dem jeder seine Bitten und Wünsche mit auf den Weg geben konnte. Hierzu packte man den Boten an Händen und Füßen und ließ ihn so in dafür aufgestellte Speere fallen. Wurde der Bote auf diese Weise getötet, deutete man dies als gutes Zeichen; blieb er jedoch am Leben, wurde er von den Menschen als „schlechter Kerl“ beschimpft. Nach einer jüngeren Legende war Zalmoxis ein Thraker oder Gete, der zeitweilig auf der Insel Samos bei dem Philosophen Pythagoras lebte, dessen Sklave und Schüler er war. Später erlangte er die Freiheit und kehrte in seine Heimat zurück. Dort versteckte er sich drei Jahre lang und wurde daher für tot gehalten; als er dann wieder auftauchte, schenkten seine einfältigen Landsleute seinen Erzählungen über ein Überleben des Todes Glauben. Bei dieser Legende handelt es sich um eine Verspottung der pythagoreischen Unsterblichkeitslehre. Der Autor von Philosophumena sah Zalmoxis als Lehrer keltischer Druiden: „[....] Zamolxis, der die keltischen Druiden die pythagoreische Philosophie gelehrt haben soll.“ Seit 2012 ist der Zalmoxis Peak nach ihm benannt, ein Berg in der Antarktis. (de)
- Zalmoxis (en griego antiguo Ζάλμοξις) es el nombre de la principal divinidad de los getas (Γέται), uno de los pueblos tracios del bajo Danubio. Está testimoniado por primera vez en fuentes griegas (Heródoto) en el siglo V a. C. Su nombre aparece en los manuscritos de Heródoto en otras formas, alguna de las cuales podría ser la más cercana a la original: Salmoxis (Σάλμοξις), Zamolxis (Ζάμολξις), Samolxis (Σάμολξις). Según Heródoto, que consideraba a Zalmoxis el único dios de tales pueblos, los getas pensaban que, tras morir, su alma se reunía con Zalmoxis. (es)
- Zalmoxis (en grec: Ζάλμοξις) est une figure religieuse de l'antiquité thrace. Ce nom désigne à la fois un dieu, un personnage légendaire, mais également un chant, une danse, une peau d'animal (ours) et un masque. Il y a là un ensemble qui laisse entrevoir une ancienne corporation de danseurs, à l'intérieur de laquelle s'est précisée l'idée d'un pouvoir religieux. Le nom de Zalmoxis apparaît la première fois chez Hérodote qui affirme qu'esclave affranchi de Pythagore, il est retourné dans son pays gète et a enseigné sa croyance à ses compatriotes et à leurs chefs. (fr)
- Zalmoxis (Greek: Ζάλμοξις) also known as Salmoxis (Σάλμοξις), Zalmoxes (Ζάλμοξες), Zamolxis (Ζάμολξις), Samolxis (Σάμολξις), Zamolxes (Ζάμολξες), or Zamolxe (Ζάμολξε) is a divinity of the Getae and Dacians (a people of the lower Danube), mentioned by Herodotus in his Histories Book IV, 93–96, written before 425 BC. According to Jordanes' Getica, he was a learned philosopher, before whom two other learned men existed, by the names of Zeuta and Deceneus. In modern times, theories and debate on Zalmoxis's religion by such scholars as Mircea Eliade are influenced by considerations of Romanian nationalism as well by pure historical interest. (en)
- Zalmoxis was een god die door de Getae en de Daciërs nabij de Hellespont werd vereerd. Over Zalmoxis bestaan in de oude bronnen verschillende verhalen, waardoor over de aard van deze figuur veel discussie bestaat. De Griekse geschiedschrijver Herodotus schrijft dat Zalmoxis volgens de verhalen van de euhemeristische Pontische Grieken, een slaaf van Pythagoras was geweest. Hij zou mystieke kennis over de onsterfelijkheid van de ziel hebben meegebracht uit het Oude Egypte, en ook van Pythagoras, naar zijn vaderland. Hij zou dit concept samen met de beschaving en de kunst aan zijn volk, de Geten, hebben bijgebracht. Zenon was eveneens de mening toegedaan dat Zalmoxis Pythagoras' slaaf was. Herodotus zelf is niet helemaal overtuigd van deze versie. Hij acht het goed mogelijk dat Zalmoxis een inheemse Getische godheid was. Als Zalmoxis een mens is geweest, heeft hij volgens Herodotus in dat geval lang voor Pythagoras geleefd. Volgens het verslag van Herodotus leerde Zalmoxis volgens de Pontische Grieken dat de Geten bij hun dood een zekere plaats zouden doortrekken waar ze van alle mogelijke geneugten van de eeuwigheid konden genieten. Zalmoxis liet toen een onderaardse kamer maken (andere verhalen zeggen dat het een natuurlijke grot was) op de berg , waar hij zich gedurende drie jaar terugtrok. Volgens sommige verhalen verbleef hij gedurende deze drie jaar in de Hades. Na zijn verdwijning werd hij dood gewaand en werd om hem gerouwd. Maar toen hij drie jaar later opnieuw opdook waren de Geten overtuigd van zijn leer. Plato zegt in zijn Charmides dialoog dat Zalmoxis ook een groot geneesheer was die geest en lichaam holistisch benaderde door beide te genezen en niet enkel het lichaam zoals de Griekse gewoonte was. Zalmoxis speelde in de moderne tijd een grote rol in de nationalistische geschiedschrijving van Roemenië. Jean (Ioan) Coman, een patristicus en Orthodoxe priester, zag in de verering van Zalmoxis een vorm van proto-christendom met Zalmoxis als Christusfiguur. Andere wetenschappers menen dat Zalmoxis een mysteriecultus stichtte of een rite de passage ontwierp. (nl)
- Zalmoxis (in greco antico: Ζάλμοξις; anche conosciuto come Salmoxis Σάλμοξις, Zamolxis Ζάμολξις, o Samolxis Σάμολξις), in italiano Zalmosside o Zalmoxide, è una figura semi-mitica di riformatore sociale e religioso, successore di Deceneo, considerato l'unico vero Dio dei Daci (conosciuti anche tra i traci della tribù dei Geti). Secondo Erodoto, i Geti, che credevano nell'immortalità dell'anima, consideravano semplicemente la morte come un viaggio per ricongiungersi a Zalmosside, nella coscienza di acquisire l'immortalità. (it)
- Zalmoksis (gr. Ζάλμοξις), Zamolksis (Ζάμολξις), Salmoksis (Σάλμοξις) – w mitologii trackiej bóg wojny, władca pozagrobowego królestwa w którym polegli wojownicy żyją wiecznie. Starożytni Grecy uważali Zalmoksisa za postać historyczną. Według Herodota był on trackim niewolnikiem Pitagorasa, który został wyzwolony i wrócił do swojej ojczyzny, gdzie udzielał nauk o charakterze etyczno-religijnym. Aby udowodnić swoim pobratymcom, że jego nauki dają nieśmiertelność, skrył się na trzy lata w podziemnej komnacie. Po śmierci miał zostać otoczony przez Traków kultem. Co pięć lat Zalmoksisowi składano ofiarę z człowieka, rzucając ją na ostrza trzech pionowo ustawionych włóczni. (pl)
- Zalmoxis (em grego: Ζάλμοξις), também conhecido como Salmoxis (Σάλμοξις), Zamolxis (Ζάμολξις) ou Samolxis (Σάμολξις), era, de acordo com Heródoto, um deus cultuado pelos getas que habitavam a região conhecida como Trácia na Antiguidade (atuais Romênia e Bulgária). Prometia imortalidade a seus devotos, e as tribos que o veneravam se comunicavam com ele através do sacrifício de uma vítima-mensageiro de quatro em quatro anos. (pt)
- Zalmoxis (grekiska Ζάλμοξις), även Salmoxis (Σάλμοξις), Zamolxis (Ζάμολξις) eller Samolxis (Σάμολξις), var en religiös och sedlig reformator hos geterna, ett folkslag i det forna Trakien. Han sägs ha varit slav hos Pythagoras och efter sin frigivning återvänt till sina halvvilda landsmän, och bland dessa ha försökt sökte sprida sin mästares odödlighetslära och därmed sammanhängande etiska och teosofiska åskådningssätt. Han skulle därför ha levt under 500-talet f.Kr. Efter sin död hedrades Zalmoxis med gudomlig dyrkan, där även människooffer ingick. Herodotos, som är källan till dessa uppgifter, anser det dock troligt att Zalmoxis i själva verket levde långt före Pythagoras. Mycket i Zalmoxis historia är därför oklart. Den svenske juristprofessorn Carl Lundius gav 1687 ut en avhandling med titeln Zamolxis primus Getarum legislator där han i national-romantisk anda försökte bevisa att den svenska rätten hade förantika anor. Lundius åberopar som stöd ett pergament, som var en uppenbar förfalskning, och som på illa skrivet fornspråk intygar att Zalmoxis bedrev verksamhet i Sverige. (sv)
- Залмоксис (др.-греч. Ζάλμοξις), или Замолксис (Ζάμολξις), также Салмоксис (Σάλμοξις), Самолксис (Σάμολξις) — полумифический социальный и религиозный реформатор, которого геты почитали как единственного бога. Согласно Геродоту геты — «самые отважные из фракийцев и самые справедливые. Они считают себя бессмертными», потому что «согласно их вере, они не умирают, а отправляются после смерти к Залмоксису — их богу (даймону), — которого некоторые отождествляют с Гебелейзисом». (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Zalmoxis (řecky Ζάλμοξις, také známý Salmoxis, Σάλμοξις, Zamolxis, Ζάμολξις, nebo Samolxis, Σάμολξις) byl ve starověku náboženský reformátor, který byl zbožštěn Dáky (Řekům známým jako Getové) a uctíván jimi jako bůh. Podle Hérodota byl otrokem Pýthagora a zakladatelem mysterijního kultu, který věřil v nesmrtelnost duše. (cs)
- Zalmoxis (en griego antiguo Ζάλμοξις) es el nombre de la principal divinidad de los getas (Γέται), uno de los pueblos tracios del bajo Danubio. Está testimoniado por primera vez en fuentes griegas (Heródoto) en el siglo V a. C. Su nombre aparece en los manuscritos de Heródoto en otras formas, alguna de las cuales podría ser la más cercana a la original: Salmoxis (Σάλμοξις), Zamolxis (Ζάμολξις), Samolxis (Σάμολξις). Según Heródoto, que consideraba a Zalmoxis el único dios de tales pueblos, los getas pensaban que, tras morir, su alma se reunía con Zalmoxis. (es)
- Zalmoxis (en grec: Ζάλμοξις) est une figure religieuse de l'antiquité thrace. Ce nom désigne à la fois un dieu, un personnage légendaire, mais également un chant, une danse, une peau d'animal (ours) et un masque. Il y a là un ensemble qui laisse entrevoir une ancienne corporation de danseurs, à l'intérieur de laquelle s'est précisée l'idée d'un pouvoir religieux. Le nom de Zalmoxis apparaît la première fois chez Hérodote qui affirme qu'esclave affranchi de Pythagore, il est retourné dans son pays gète et a enseigné sa croyance à ses compatriotes et à leurs chefs. (fr)
- Zalmoxis (in greco antico: Ζάλμοξις; anche conosciuto come Salmoxis Σάλμοξις, Zamolxis Ζάμολξις, o Samolxis Σάμολξις), in italiano Zalmosside o Zalmoxide, è una figura semi-mitica di riformatore sociale e religioso, successore di Deceneo, considerato l'unico vero Dio dei Daci (conosciuti anche tra i traci della tribù dei Geti). Secondo Erodoto, i Geti, che credevano nell'immortalità dell'anima, consideravano semplicemente la morte come un viaggio per ricongiungersi a Zalmosside, nella coscienza di acquisire l'immortalità. (it)
- Zalmoxis (em grego: Ζάλμοξις), também conhecido como Salmoxis (Σάλμοξις), Zamolxis (Ζάμολξις) ou Samolxis (Σάμολξις), era, de acordo com Heródoto, um deus cultuado pelos getas que habitavam a região conhecida como Trácia na Antiguidade (atuais Romênia e Bulgária). Prometia imortalidade a seus devotos, e as tribos que o veneravam se comunicavam com ele através do sacrifício de uma vítima-mensageiro de quatro em quatro anos. (pt)
- Залмоксис (др.-греч. Ζάλμοξις), или Замолксис (Ζάμολξις), также Салмоксис (Σάλμοξις), Самолксис (Σάμολξις) — полумифический социальный и религиозный реформатор, которого геты почитали как единственного бога. Согласно Геродоту геты — «самые отважные из фракийцев и самые справедливые. Они считают себя бессмертными», потому что «согласно их вере, они не умирают, а отправляются после смерти к Залмоксису — их богу (даймону), — которого некоторые отождествляют с Гебелейзисом». (ru)
- Zalmoxis o Zamolxis (en grec antic Ζάλμοξις, Ζάμολξις), era un personatge traci considerat el civilitzador mític dels getes. Portava aquest nom, que significa "Déu os" o "el déu de la pell d'os", per la peça en la que va ser embolicat quan va néixer. Gràcies als seus coneixements astrològics i màntics va realitzar grans prodigis i va aconseguir que el rei dels getes compartís el poder amb ell. Va ser declarat sacerdot suprem de la principal deïtat dels getes. i es va instal·lar en una cova sagrada al cim d'una muntanya, on només rebia al rei i als seus servidors. (ca)
- Zalmoxis (altgriechisch Ζάλμοξις Zálmoxis, auch Σάλμοξις Sálmoxis, Ζάμολξις Zámolxis oder Σάμολξις Sámolxis) ist eine Gottheit der Geten in der antiken griechischen Mythologie, welche den Verstorbenen ewiges Leben schenkt. Der Autor von Philosophumena sah Zalmoxis als Lehrer keltischer Druiden: „[....] Zamolxis, der die keltischen Druiden die pythagoreische Philosophie gelehrt haben soll.“ Seit 2012 ist der Zalmoxis Peak nach ihm benannt, ein Berg in der Antarktis. (de)
- Zalmoxis (Greek: Ζάλμοξις) also known as Salmoxis (Σάλμοξις), Zalmoxes (Ζάλμοξες), Zamolxis (Ζάμολξις), Samolxis (Σάμολξις), Zamolxes (Ζάμολξες), or Zamolxe (Ζάμολξε) is a divinity of the Getae and Dacians (a people of the lower Danube), mentioned by Herodotus in his Histories Book IV, 93–96, written before 425 BC. According to Jordanes' Getica, he was a learned philosopher, before whom two other learned men existed, by the names of Zeuta and Deceneus. (en)
- Zalmoxis was een god die door de Getae en de Daciërs nabij de Hellespont werd vereerd. Over Zalmoxis bestaan in de oude bronnen verschillende verhalen, waardoor over de aard van deze figuur veel discussie bestaat. Herodotus zelf is niet helemaal overtuigd van deze versie. Hij acht het goed mogelijk dat Zalmoxis een inheemse Getische godheid was. Als Zalmoxis een mens is geweest, heeft hij volgens Herodotus in dat geval lang voor Pythagoras geleefd. (nl)
- Zalmoksis (gr. Ζάλμοξις), Zamolksis (Ζάμολξις), Salmoksis (Σάλμοξις) – w mitologii trackiej bóg wojny, władca pozagrobowego królestwa w którym polegli wojownicy żyją wiecznie. Starożytni Grecy uważali Zalmoksisa za postać historyczną. Według Herodota był on trackim niewolnikiem Pitagorasa, który został wyzwolony i wrócił do swojej ojczyzny, gdzie udzielał nauk o charakterze etyczno-religijnym. Aby udowodnić swoim pobratymcom, że jego nauki dają nieśmiertelność, skrył się na trzy lata w podziemnej komnacie. Po śmierci miał zostać otoczony przez Traków kultem. (pl)
- Zalmoxis (grekiska Ζάλμοξις), även Salmoxis (Σάλμοξις), Zamolxis (Ζάμολξις) eller Samolxis (Σάμολξις), var en religiös och sedlig reformator hos geterna, ett folkslag i det forna Trakien. Han sägs ha varit slav hos Pythagoras och efter sin frigivning återvänt till sina halvvilda landsmän, och bland dessa ha försökt sökte sprida sin mästares odödlighetslära och därmed sammanhängande etiska och teosofiska åskådningssätt. Han skulle därför ha levt under 500-talet f.Kr. (sv)
|