| dbo:abstract
|
- Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de l'Arar o Saona. Juli Cèsar descriu el seu territori i diu que era a la regió del Rin. El Jura els separava dels helvecis i al sud tenien el Roine, però el territori que feia angle amb el Saona no el posseïen completament, amb una part del territori en mans dels al·lòbroges, una altra en mans dels segusiaves i una tercera en mans dels ambarres que depenien dels hedus. A l'oest tenien el riu Arar o Sauconna que els separava dels hedus, amb els que tenien disputes freqüents pel cobrament dels peatges fluvials diu Estrabó, i al nord tenien als leucs i els lingons. Cèsar també diu que el seu territori arribava fins al Rin. El territori dels sèquans era molt fèrtil, i els seus habitants criaven porcs. La cansalada i els pernils d'aquest poble eren molt apreciats a Roma, segons Estrabó. La seva ciutat principal era Vesontio (Besançon) al Doubs. Van estar governats per reis que no eren vitalicis. Els sèquans estaven aliats als arverns i eren hostils als hedus. En la lluita contra els hedus els sèquans i els arverns van demanar ajut als més de cent mil germànics comandats per Ariovist que s'havien establert a la regió en temps de Juli Cèsar i amb el seu ajut els van aconseguir derrotar, però no hi van guanyar res amb aquesta victòria, ja que Ariovist es va apoderar d'un terç de les terres dels sèquans, i n'hagués ocupat un altre terç si Cèsar no els hagués expulsat cap al Rin, on, a la seva riba, els va derrotar. L'any 52 aC, durant la Guerra de les Gàl·lies els sèquans van enviar homes de reforç a Vercingetòrix, que estava assetjat per Cèsar a Alèsia. El territori va formar part de la Gàl·lia Belga sota l'Imperi, i més tard de la província romana de Sequània. (ca)
- Sekvanové byli keltský kmen žijící na galském území v horním povodí řeky Arar (Saôna), řeky Doubs a pohoří Jura. V současnosti tomuto území odpovídá Franche-Comté a část Burgundska. (cs)
- Οι Σηκουανοί (λατινικά:Sequani) ήταν αρχαία γαλατική φυλή στα ανατολικά της Γαλατίας, στη δυτική πλαγιά της οροσειράς Γιούρα και είναι ιδιαίτερα γνωστοί μέσω των Απομνημονευμάτων περί του γαλατικού πολέμου του Ιούλιου Καίσαρα. H επικράτειά τους αντιστοιχούσε στο σημερινό Φρανς-Κοντέ και τμήμα της Βουργουνδίας. (el)
- Die Sequaner (lateinisch Sequani) waren ein keltischer Stamm in Gallien. Ihr Hauptort war Vesontio, das heutige Besançon. Unser Wissen über die Sequaner verdankt sich vor allem Caesars De Bello Gallico. Die römische Provinz Maxima Sequanorum (auch Sequania, Sequanica oder Sequanicum) wurde nach diesem Stamm benannt. (de)
- Los sécuanos (en latín, Sequani) fueron uno de los pueblos galos más poderosos del este de la Galia. Habitaban el territorio comprendido entre los helvecios y sus enemigos los heduos. Si el Saona figura en los textos de César bajo el nombre de Arar, es probable que el término Sécuana (Sequana) fuera el nombre primitivo del río. (es)
- Dalam geografi kuno, Sequani adalah orang-orang Galia yang menduduki wilayah hulu sungai Arar, lembah Doubs dan pegunungan Jura. Wilayah mereka kurang lebih sama dengan Franche-Comté adan sebagian dari Bourgogne pada masa modern. (in)
- The Sequani were a Gallic tribe dwelling in the upper river basin of the Arar river (Saône), the valley of the Doubs and the Jura Mountains during the Iron Age and the Roman period. (en)
- Les Séquanes, Séquanais ou Séquaniens, en latin Sequani, Σηκοανοὶ (Sekoanoï), en grec ancien, sont un peuple gaulois établi en Séquanie (ou Séquanaise, actuelle Franche-Comté) à l'est de la Gaule, sur le versant ouest du massif du Jura, avec pour capitale l'oppidum de Vesontio (Besançon). Ils sont particulièrement connus par les Commentaires sur la guerre des Gaules de Jules César, au moment de la conquête romaine. Après l'avoir soutenu pendant la guerre des Gaules, pour sa victoire sur le chef germain Arioviste, ils soutiennent le siège d'Alésia de Vercingétorix en -52. Après la soumission à la République romaine, le territoire des Séquanes est intégré à la province de Gaule belgique, puis à la Maxima Sequanorum (Grande Séquanaise) de 297 par la Tétrarchie, jusqu'à la fin de l'Empire romain en 476. (fr)
- I Sequani erano un popolo celtico del bacino superiore del fiume Arar (Saona), cioè dell'odierna Franca Contea e di parte della Borgogna. (it)
- Sequânia era a região habitada pelos sequanos (em latim: sequani), um povo gaulês, localizada na bacia do alto Arar (Saône), o vale do Doubs e a cordilheira do Jura, no que corresponde, grosso modo, ao Franco-Condado e parte da Borgonha. (pt)
- De Sequani was een Keltische stam die in de eerste eeuw voor Christus in het huidige gebied van de Franche-Comté en een deel van Bourgondië leefde, ten noorden van het Juragebergte. Hun gebied grensde in het oosten aan dat van de Helvetii, in het westen aan dat van de Lingones en de Leuci. Deze stammen vereerden de genezende en riviergodin Sequana, de personificatie van de bronnen van de Seine. Het eerste wat bekend is van de Sequani is dat ze in samenwerking met de Keltische stam de Arverni zich te weer stelden tegen de rivaliserende stam de Haedui. Daartoe werden de Sueben onder hun stamhoofd Ariovistus ingehuurd als hulptroepen (71 v.Chr.). Dat bleek een noodlottige keuze. De Haedui werden verslagen, maar Ariovistus eiste een derde van het gebied van de Sequani op als genoegdoening voor de oorlog en dreigde nog een derde van hun gebied in te lijven. De Sequani riepen vervolgens Rome te hulp in de persoon van Julius Caesar. Hij wist de Sueben terug te dringen, maar eiste wel van de Sequani dat ze al hun winst uit de strijd tegen de Haedui aan Rome zouden geven. Uit woede besloten de Sequani in 52 v.Chr. de opstand van Vercingetorix te steunen. Zij deelden in zijn nederlaag bij Alesia. De Sequani bleven als stam voortbestaan. Hun gebied werd later onderdeel van het rijk der Bourgondiërs. (nl)
- Секвани (лат. Sequani) — кельтське плем'я, що жило у східній частині Трансальпійської Галлії біля гельветів, едуїв, аллоброгів та .Пізніше територія секванів склала особливу провінцію, під назвою Maxima Sequanorum із головним містом Везонціоном (нині Безансон). ІЗ інших міст були відомі Epamantadurum, Magetohria, Segobodium, Luxovium, Dittatium. Секвани були досить розвинутими і керувалися власними князями. (uk)
- Секваны (лат. Sequani) — кельтское (галльское) племя, жившее между Сеной, Роной и . Центром был Везантион (ныне Безансон). Секваны считались друзьями Рима и были противниками эдуев, которых в 60 году до нашей эры они победили с помощью германцев Ариовиста. Юлий Цезарь завоевал секванов. В 52 году до нашей эры секваны примкнули к восстанию Верцингеторига. Во времена Римской империи секваны были постепенно романизированы. (ru)
- 塞夸尼人，依據古地理，是佔據阿拉爾(Arar，今索恩河)上游，杜省與侏儸山山谷之凱爾特族群，他們的疆域對應至現代弗朗什-孔泰大区和部分勃艮地地區。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Sekvanové byli keltský kmen žijící na galském území v horním povodí řeky Arar (Saôna), řeky Doubs a pohoří Jura. V současnosti tomuto území odpovídá Franche-Comté a část Burgundska. (cs)
- Οι Σηκουανοί (λατινικά:Sequani) ήταν αρχαία γαλατική φυλή στα ανατολικά της Γαλατίας, στη δυτική πλαγιά της οροσειράς Γιούρα και είναι ιδιαίτερα γνωστοί μέσω των Απομνημονευμάτων περί του γαλατικού πολέμου του Ιούλιου Καίσαρα. H επικράτειά τους αντιστοιχούσε στο σημερινό Φρανς-Κοντέ και τμήμα της Βουργουνδίας. (el)
- Die Sequaner (lateinisch Sequani) waren ein keltischer Stamm in Gallien. Ihr Hauptort war Vesontio, das heutige Besançon. Unser Wissen über die Sequaner verdankt sich vor allem Caesars De Bello Gallico. Die römische Provinz Maxima Sequanorum (auch Sequania, Sequanica oder Sequanicum) wurde nach diesem Stamm benannt. (de)
- Los sécuanos (en latín, Sequani) fueron uno de los pueblos galos más poderosos del este de la Galia. Habitaban el territorio comprendido entre los helvecios y sus enemigos los heduos. Si el Saona figura en los textos de César bajo el nombre de Arar, es probable que el término Sécuana (Sequana) fuera el nombre primitivo del río. (es)
- Dalam geografi kuno, Sequani adalah orang-orang Galia yang menduduki wilayah hulu sungai Arar, lembah Doubs dan pegunungan Jura. Wilayah mereka kurang lebih sama dengan Franche-Comté adan sebagian dari Bourgogne pada masa modern. (in)
- The Sequani were a Gallic tribe dwelling in the upper river basin of the Arar river (Saône), the valley of the Doubs and the Jura Mountains during the Iron Age and the Roman period. (en)
- I Sequani erano un popolo celtico del bacino superiore del fiume Arar (Saona), cioè dell'odierna Franca Contea e di parte della Borgogna. (it)
- Sequânia era a região habitada pelos sequanos (em latim: sequani), um povo gaulês, localizada na bacia do alto Arar (Saône), o vale do Doubs e a cordilheira do Jura, no que corresponde, grosso modo, ao Franco-Condado e parte da Borgonha. (pt)
- Секвани (лат. Sequani) — кельтське плем'я, що жило у східній частині Трансальпійської Галлії біля гельветів, едуїв, аллоброгів та .Пізніше територія секванів склала особливу провінцію, під назвою Maxima Sequanorum із головним містом Везонціоном (нині Безансон). ІЗ інших міст були відомі Epamantadurum, Magetohria, Segobodium, Luxovium, Dittatium. Секвани були досить розвинутими і керувалися власними князями. (uk)
- Секваны (лат. Sequani) — кельтское (галльское) племя, жившее между Сеной, Роной и . Центром был Везантион (ныне Безансон). Секваны считались друзьями Рима и были противниками эдуев, которых в 60 году до нашей эры они победили с помощью германцев Ариовиста. Юлий Цезарь завоевал секванов. В 52 году до нашей эры секваны примкнули к восстанию Верцингеторига. Во времена Римской империи секваны были постепенно романизированы. (ru)
- 塞夸尼人，依據古地理，是佔據阿拉爾(Arar，今索恩河)上游，杜省與侏儸山山谷之凱爾特族群，他們的疆域對應至現代弗朗什-孔泰大区和部分勃艮地地區。 (zh)
- Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de l'Arar o Saona. Juli Cèsar descriu el seu territori i diu que era a la regió del Rin. El Jura els separava dels helvecis i al sud tenien el Roine, però el territori que feia angle amb el Saona no el posseïen completament, amb una part del territori en mans dels al·lòbroges, una altra en mans dels segusiaves i una tercera en mans dels ambarres que depenien dels hedus. A l'oest tenien el riu Arar o Sauconna que els separava dels hedus, amb els que tenien disputes freqüents pel cobrament dels peatges fluvials diu Estrabó, i al nord tenien als leucs i els lingons. Cèsar també diu que el seu territori arribava fins al Rin. (ca)
- Les Séquanes, Séquanais ou Séquaniens, en latin Sequani, Σηκοανοὶ (Sekoanoï), en grec ancien, sont un peuple gaulois établi en Séquanie (ou Séquanaise, actuelle Franche-Comté) à l'est de la Gaule, sur le versant ouest du massif du Jura, avec pour capitale l'oppidum de Vesontio (Besançon). (fr)
- De Sequani was een Keltische stam die in de eerste eeuw voor Christus in het huidige gebied van de Franche-Comté en een deel van Bourgondië leefde, ten noorden van het Juragebergte. Hun gebied grensde in het oosten aan dat van de Helvetii, in het westen aan dat van de Lingones en de Leuci. Deze stammen vereerden de genezende en riviergodin Sequana, de personificatie van de bronnen van de Seine. De Sequani bleven als stam voortbestaan. Hun gebied werd later onderdeel van het rijk der Bourgondiërs. (nl)
|