| dbo:abstract
|
- Publi Servili Rul·lus (llatí: Publius Servilus Rullus) va ser un magistrat romà del segle i aC. Formava part de la gens Servília, una de les més antigues gens romanes. Va ser tribú de la plebs l'any 63 aC (va entrar al càrrec el 10 de desembre del 64 aC) i va proposar una llei agrària (Lex Servilia), que el cònsol Ciceró va atacar en tres discursos que es conserven. La llei, molt extensa, va ser presentada el gener del 63 aC i la seva execució s'havia d'encarregar a deu decemvirs elegits de la mateixa manera que s'elegia el Pontífex Màxim, per un període de cinc anys. Disset de les tribus romanes s'elegien per sorteig, i nou d'aquestes tribus donaven el seu vot a cadascun dels candidats. Els decemvirs elegits havien de ser autoritzats a vendre totes les terres de fora d'Itàlia si havien esdevingut part del domini públic després del consolat de Sul·la i Quint Pompeu Rufus, l'any 88 aC excepte aquelles en què aquesta facultat estava limitada per tractat (com a Campània) o les que ja havien estat assignades per l'estat després del consolat de Gai Mari el Jove i Gneu Papiri Carbó l'any 82 aC. L'objectiu d'aquesta última limitació era evitar qualsevol oposició que poguessin fer les nombroses persones que havien rebut subvencions de terres públiques de Sul·la. A més, a tots els procònsols i altres magistrats de les províncies, que encara no havien pagat a l'erari els diners que havien obtingut com a botí, se'ls ordenava pagar als decemvirs, però es va fer una excepció a favor de Pompeu, a qui per prudència es va eximir d'aquesta llei. Tots els diners rebuts pels decemvirs, tant per la venda de terres públiques com pels impostos aplicats als generals romans, s'havien de dedicar a la compra de terres a Itàlia, i aquestes terres, assignades als ciutadans romans amb menys recursos. Els decemvirs havien d'establir una colònia de 5.000 ciutadans a les terres públiques més riques de la Campània. Aquests eren els objectius principals de la Lex Servilia, però a més, els decemvirs eren autoritzats a decidir en tots els casos, si la terra pertanyia al domini públic o a una persona privada, i a gravar amb impostos totes les terres públiques que seguissin en mans dels antics posseïdors. Aquesta llei amb seguretat tenia el suport a l'ombra de Juli Cèsar, llavors dirigent del partit popular romà, i se suposa que Cèsar volia atacar indirectament a Ciceró, cònsol aquell any, que hauria vist decaure la seva popularitat si s'hagués oposat a una llei que beneficiava als més pobres. Però Ciceró va reaccionar amb tres discursos (De Lege Agraria contra Rullum I-III) i sabem que el primer el va pronunciar el mateix dia de la seva entrada en funcions i que va ser breu i moderat. La seva actitud davant el senat havia de donar seguretats que s'hi oposaria i que faria que el poble la rebutgés, abans que combatre la llei pròpiament. El segon discurs va ser pronunciat probablement l'endemà, davant l'assemblea del poble. Aquí l'empresa era molt més difícil, però amb la seva habilitat d'advocat va saber convèncer els qui l'escoltaven que no guanyarien res amb l'aprovació de la llei, ans al contrari, hi perdrien perquè com a Roma, a cap lloc hi estarien tan bé. A més, Ciceró presentava els poders extraordinaris dels decemvirs com una limitació a la llibertat i una infracció de les lleis constitucionals del poble romà. Acusava els autors de la llei de només buscar el seu profit particular. Fingia que creia que les colònies que s'establiran alhora de la llei agrària serien guarnicions militars que un dia s'enfrontarien a Roma, i que amb els repartiments de les terres s'empobriria l'erari i arribaria a faltar el blat a la ciutat. Va fer veure al poble que no hi hauria prou terres per a tothom, i només es beneficiarien del repartiment uns quants privilegiats. El tercer discurs, molt breu, el va pronunciar davant el poble. Ciceró es justificava contra la calúmnia de Rul·lus, que l'acusava de ser partidari de Sul·la. A més, demostrava que era Rul·lus qui defensava els possessors de les terres que havien estat dels proscrits de Sul·la. La llei, en confirmar la propietat d'aquestes terres i en donar als qui se'n volien desprendre, una oportunitat de vendre-les, afavoria especialment el sogre de Rul·lus, que posseïa moltes terres adquirides amb les proscripcions. Finalment, l'eloqüència de Ciceró va triomfar i Rul·lus va haver de desistir del seu propòsit i va retirar totalment la llei. No es menciona cap Servili Rul·lus fins a l'any 41 aC, quan un Publi Servili Rul·lus era un dels generals d'Octavi (August) en la guerra de Perusa. Podria ser el mateix personatge però probablement era el seu fill. (ca)
- Publius Servilius Rullus war ein Politiker in der späten Römischen Republik und suchte 63 v. Chr. als Volkstribun vergeblich ein Ackergesetz mit weitreichenden politischen Implikationen durchzubringen. (de)
- Publio Servilio Rulo (en latín, Publius Servilius Rullus) fue un político romano del siglo I a. C. (es)
- Publius Servilius Rullus est un tribun de la plèbe à Rome en 63 av. J.-C. qui proposa une réforme agraire radicale. Selon Lucien Jerphagnon qui critique sa démagogie, Rullus "affichait son populisme par une mise débraillée et un parler volontairement gras". Il propose une loi agraire (Lex Servilia) tendant à faire vendre au profit du peuple toutes les terres de l'ager publicus dans les provinces, et à faire acheter avec le produit de la vente des champs en Italie pour les distribuer aux pauvres. Cicéron, alors consul, parvint, par son éloquence, à faire rejeter par le peuple lui-même cette loi populaire. Il prononce à cette occasion quatre discours, dont trois nous sont conservés (De Lege agraria contra Rullum).
* Portail de la Rome antique (fr)
- Publius Servilius Rullus was plebeian tribune of the Roman Republic in 63 BC. He proposed an agrarian law aimed at redistributing land for the landless poor in Rome to farm. We know about this through the speeches delivered by Marcus Tullius Cicero against this bill. Cicero delivered four speeches. Three are extant. The beginning of the first speech is missing. The fourth speech is lost. We do not have any other sources except for passing references by Plutarch and Suetonius. (en)
- Publius Servilius Rullus adalah tribunus plebis dari Republik Romawi pada 63 SM. Ia mengusulkan hukum pertanian yang ditujukan untuk mengembalikan lahan kepada kaum miskin tak berlahan di Roma untuk pertanian. (in)
- Publius Servilius Rullus was tribunus plebis in 63 v.Chr.. Publius Servilius Rullus was de zoon van de gelijknamige muntmeester van 89 v. Chr. en schoonzoon van een zekere Valgius, die zich bij de inbeslagnames van goederen door de dictator Lucius Cornelius Sulla met uitgebreide landerijen in het gebied van de Hirpini hebben verrijkt. Hij stelde een lex agraria voor, waartegen de toenmalige consul Marcus Tullius Cicero - met de steun van - vier redevoeringen hield (De lege agraria contra P. Servilium Rullum), waarvan er drie zijn overgeleverd. Deze waren zo effectief dat Rullus zelf zijn wetsvoorstel introk. (nl)
- Publio Servilio Rullo (in latino: Publius Servilius Rullus; ... – ...; fl. I secolo a.C.) è stato un politico romano. (it)
- Пу́блий Серви́лий Рулл (лат. Publius Servilius Rullus; умер после 63 года до н. э.) — римский политический деятель из плебейского рода Сервилиев Руллов, плебейский трибун 63 года до н. э. (ru)
- Публій Сервілій Рулл (лат. Publius Servilius Rullus, ? — після 63 до н. е.) — політичний діяч Римської республіки, народний трибун в 63 році до н. е., добре відомий як автор законопроєкту, спрямованого на перерозподіл землі для бідняків. Інформація про ці події відома нам з чотирьох промов Цицерона, три з яких збереглися до наших часів, а найбільш цінною з історичного боку є друга. Також окремі згадки є у Плутарха та Светонія (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Publius Servilius Rullus war ein Politiker in der späten Römischen Republik und suchte 63 v. Chr. als Volkstribun vergeblich ein Ackergesetz mit weitreichenden politischen Implikationen durchzubringen. (de)
- Publio Servilio Rulo (en latín, Publius Servilius Rullus) fue un político romano del siglo I a. C. (es)
- Publius Servilius Rullus was plebeian tribune of the Roman Republic in 63 BC. He proposed an agrarian law aimed at redistributing land for the landless poor in Rome to farm. We know about this through the speeches delivered by Marcus Tullius Cicero against this bill. Cicero delivered four speeches. Three are extant. The beginning of the first speech is missing. The fourth speech is lost. We do not have any other sources except for passing references by Plutarch and Suetonius. (en)
- Publius Servilius Rullus adalah tribunus plebis dari Republik Romawi pada 63 SM. Ia mengusulkan hukum pertanian yang ditujukan untuk mengembalikan lahan kepada kaum miskin tak berlahan di Roma untuk pertanian. (in)
- Publio Servilio Rullo (in latino: Publius Servilius Rullus; ... – ...; fl. I secolo a.C.) è stato un politico romano. (it)
- Пу́блий Серви́лий Рулл (лат. Publius Servilius Rullus; умер после 63 года до н. э.) — римский политический деятель из плебейского рода Сервилиев Руллов, плебейский трибун 63 года до н. э. (ru)
- Публій Сервілій Рулл (лат. Publius Servilius Rullus, ? — після 63 до н. е.) — політичний діяч Римської республіки, народний трибун в 63 році до н. е., добре відомий як автор законопроєкту, спрямованого на перерозподіл землі для бідняків. Інформація про ці події відома нам з чотирьох промов Цицерона, три з яких збереглися до наших часів, а найбільш цінною з історичного боку є друга. Також окремі згадки є у Плутарха та Светонія (uk)
- Publi Servili Rul·lus (llatí: Publius Servilus Rullus) va ser un magistrat romà del segle i aC. Formava part de la gens Servília, una de les més antigues gens romanes. Va ser tribú de la plebs l'any 63 aC (va entrar al càrrec el 10 de desembre del 64 aC) i va proposar una llei agrària (Lex Servilia), que el cònsol Ciceró va atacar en tres discursos que es conserven. La llei, molt extensa, va ser presentada el gener del 63 aC i la seva execució s'havia d'encarregar a deu decemvirs elegits de la mateixa manera que s'elegia el Pontífex Màxim, per un període de cinc anys. Disset de les tribus romanes s'elegien per sorteig, i nou d'aquestes tribus donaven el seu vot a cadascun dels candidats. (ca)
- Publius Servilius Rullus est un tribun de la plèbe à Rome en 63 av. J.-C. qui proposa une réforme agraire radicale. Selon Lucien Jerphagnon qui critique sa démagogie, Rullus "affichait son populisme par une mise débraillée et un parler volontairement gras". Il propose une loi agraire (Lex Servilia) tendant à faire vendre au profit du peuple toutes les terres de l'ager publicus dans les provinces, et à faire acheter avec le produit de la vente des champs en Italie pour les distribuer aux pauvres.
* Portail de la Rome antique (fr)
- Publius Servilius Rullus was tribunus plebis in 63 v.Chr.. Publius Servilius Rullus was de zoon van de gelijknamige muntmeester van 89 v. Chr. en schoonzoon van een zekere Valgius, die zich bij de inbeslagnames van goederen door de dictator Lucius Cornelius Sulla met uitgebreide landerijen in het gebied van de Hirpini hebben verrijkt. (nl)
|