| dbo:abstract
|
- Hemus (grec antic: Αἷμος, llatí: Haemus o Aemus) és una serralada al nord de Tràcia avui conegudes com els Balcans. El nom deriva suposadament de la paraula tràcia saimon (serralada) que els grecs van convertir en Haimos. Una altra teoria suposa el nom derivat del sànscrit himan o héman, que voldria dir «muntanya freda» o «muntanya tempestuosa» i que els grecs van deformar a Keima o Keimos. Les muntanyes conegudes per Hemus s'estenien de la mar Adriàtica a l'Euxí (Mar Negre). Heròdot aplica aquest nom a les muntanyes a l'oest de les muntanyes Ròdope, amb el riu Cios (Cius), tributari de l', com a divisòria, però la majoria d'autors limiten el nom a les muntanyes de l'est, des del mont Scomius fins a la mar Negra on acabava entre les ciutats de Naulochus i Mesèmbria. Els antics deien que des de la muntanya més alta es podien veure l'Adriàtic i la mar Negra, però això aviat ho va refutar Estrabó. Plini el Vell diu que prop de la cimera de la muntanya més alta hi havia una ciutat de nom Aristaeum. Hi havia fins a sis passos importants que creuaven la muntanya, segons els autors antics, però el principal era el que estava situat entre Filipòpolis i Sàrdica que Amià Marcel·lí esmenta amb el nom de Succi o Succorum angustiae, però és més conegut com a «Portes Trajanes». Els otomans el van anomenar Ssulu Derbend. A la serralada del Hemus vivien pobles tracis i Heròdot i Estrabó esmenten algunes tribus específiques: els crobizis, els coral·lis, els bessos, els astis i d'altres. Els romans els consideraven bandits i deien especialment dels astis que eren els principals pirates de la mar Negra, però més tard Felip V de Macedònia els va traslladar a un altre emplaçament. Al segle iv va donar nom a la província romana d'Haemimontus. (ca)
- En Antikveco la Balkanaj Montoj estis konataj kiel Haemus Mons en la latina. Oni kredis ke la nomo estis derivita el la traka vorto *saimon, 'montokresto', kiu estis neatestita sed konsiderita la origina traka formo de la greka Emos. Alia klasika etimologio derivigas la nomon 'Haemos' el la mito pri la lukto de Zeŭso kaj la drako Tifono. En antikveco, la montairo kaj areo ĉirkaŭ ĝi estis loĝata de liberaj trakaj popoloj kiaj la Besioj, Diioj, kaj Satroj. Herodoto registris ke orakol-sanktejo de Dionizo (origine traka dio kies kulto disvastiĝis inter antikvaj grekoj estis situa sur la pinto de unu el ties montoj. (eo)
- In earlier times, the Balkan Mountains were known as the Haemus Mons (/ˈhiːməs ˈmɒnz/ HEE-muhs MONZ). It is believed that the name is derived from a Thracian word *saimon, 'mountain ridge', which is unattested but conjectured as the original Thracian form of Greek Emos. Another classic etymology derives the name 'Haemos' from the myth about the fight of Zeus and the dragon Typhon: "He was again driven to Thrace and hurled entire mountains at Zeus in the battle around Mount Haemus. When these bounced back upon him under the force of the thunderbolt, blood gushed out on the mountain. From this, they say, the mountain is called Haemus ("bloody")." In antiquity, the mountain range and the area around it was populated by free Thracian peoples such as the Bessi, Dii, and Satrae. Herodotus records that an oracle-shrine of Dionysus (originally a Thracian god whose cult became widespread among the ancient Greeks) was located atop one of its mountains. John Milton's (Naturam non pati senium, v. 29) contains a reference to "lofty Haemus", Tunc etiam aërei divulsis sedibus Hæmithe summit even of lofty Haemus shall crumble; Alexander Pope mentions Haemus in connection with Orpheus in his Ode for St. Cecilia's Day: Hark! Haemus resounds with the Bacchanals' cries. In classical Latin poetry Haemus was drawn into association with the Roman civil wars; although geographically incorrect, it was attractive most likely because it was a homonym with the Greek word for blood (haima) and bloody (haimon), as well as for its connection to the singer Orpheus. (See Lucan Civil War 6.576, 7.174, Ovid Metam. 10.77, Ex Ponto 4.5.5, Virgil Georgics 1.492.) (en)
- Los montes Hemo (latín: Haemus, griego antiguo: Αίμος, Haimos) son unas montañas de Tracia hoy conocidas como los Balcanes. El nombre deriva supuestamente de la palabra tracia Saimon (cordillera) que los griegos convirtieron en Haimos. Las montañas conocidas por Hemo se extendían desde el mar Adriático hasta el mar Negro. Heródoto aplica este nombre a las montañas al oeste de las Montañas Ródope, con el río Cío, tributario del Danubio, como divisoria, pero la mayoría de autores limitan el nombre en las montañas del este, desde el Monte Vitosha hasta el mar Negro donde acababa entre las ciudades de Nauloco y Mesembria. Los antiguos decían que desde la montaña más alta se podía ver el Adriático y el mar Negro, pero esto fue pronto refutado. Plinio el Viejo dice que cerca de la cumbre de la montaña más alta había una ciudad de nombre Aristaeum. Seis pasos de montaña importantes son mencionados por los antiguos, pero el principal el situado entre Filipópolis y Sardica, que Amiano Marcelino menciona con el nombre de Succi o Succorum angustiae, pero es más conocido como Puerta de Trajano. En la cordillera de los montes Hemo vivían pueblos tracios y Heródoto y Estrabón mencionan algunas tribus específicas: los besos, los díos, satras y los asti. Los romanos los consideraban bandidos ya que los asti, especialmente, eran los principales piratas del mar Negro, pero más tarde fueron trasladados a otro emplazamiento por Filipo V de Macedonia. En el siglo iv los montes dieron su nombre a la provincia romana de Hemimonto. (es)
- Haemus Mons pada zaman dahulu adalah nama yang digunakan untuk menyebut Pegunungan Balkan (/ˈhiːməs ˈmɒnz/ HEE-muhs-_-monz). Nama ini diyakini berasal dari kata dalam bahasa Trakia "saimon" yang berarti "punggung gunung", walaupun belum terbukti kebenarannya tetapi diperkirakan diambil dari kata dalam bahasa Yunani "Emos". Kata "Haemus" juga terdapat dalam kisah mitologi pertarungan antara Zeus dengan naga Typhon: “Dia terdesak sampai ke Trakia dan dihempaskan ke seluruh gunung di Zeus dalam pertempuran di sekitar Gunung Haemus. Ketika memantul kembali kepadanya dengan kekuatan petir, darah menyembur keluar dari gunung itu. Oleh karenanya gunung itu disebut 'Haemus' ("berdarah")." (in)
|
| rdfs:comment
|
- Hemus (grec antic: Αἷμος, llatí: Haemus o Aemus) és una serralada al nord de Tràcia avui conegudes com els Balcans. El nom deriva suposadament de la paraula tràcia saimon (serralada) que els grecs van convertir en Haimos. Una altra teoria suposa el nom derivat del sànscrit himan o héman, que voldria dir «muntanya freda» o «muntanya tempestuosa» i que els grecs van deformar a Keima o Keimos. Al segle iv va donar nom a la província romana d'Haemimontus. (ca)
- En Antikveco la Balkanaj Montoj estis konataj kiel Haemus Mons en la latina. Oni kredis ke la nomo estis derivita el la traka vorto *saimon, 'montokresto', kiu estis neatestita sed konsiderita la origina traka formo de la greka Emos. Alia klasika etimologio derivigas la nomon 'Haemos' el la mito pri la lukto de Zeŭso kaj la drako Tifono. (eo)
- Los montes Hemo (latín: Haemus, griego antiguo: Αίμος, Haimos) son unas montañas de Tracia hoy conocidas como los Balcanes. El nombre deriva supuestamente de la palabra tracia Saimon (cordillera) que los griegos convirtieron en Haimos. En la cordillera de los montes Hemo vivían pueblos tracios y Heródoto y Estrabón mencionan algunas tribus específicas: los besos, los díos, satras y los asti. Los romanos los consideraban bandidos ya que los asti, especialmente, eran los principales piratas del mar Negro, pero más tarde fueron trasladados a otro emplazamiento por Filipo V de Macedonia. (es)
- In earlier times, the Balkan Mountains were known as the Haemus Mons (/ˈhiːməs ˈmɒnz/ HEE-muhs MONZ). It is believed that the name is derived from a Thracian word *saimon, 'mountain ridge', which is unattested but conjectured as the original Thracian form of Greek Emos. Another classic etymology derives the name 'Haemos' from the myth about the fight of Zeus and the dragon Typhon: John Milton's (Naturam non pati senium, v. 29) contains a reference to "lofty Haemus", Tunc etiam aërei divulsis sedibus Hæmithe summit even of lofty Haemus shall crumble; (en)
- Haemus Mons pada zaman dahulu adalah nama yang digunakan untuk menyebut Pegunungan Balkan (/ˈhiːməs ˈmɒnz/ HEE-muhs-_-monz). Nama ini diyakini berasal dari kata dalam bahasa Trakia "saimon" yang berarti "punggung gunung", walaupun belum terbukti kebenarannya tetapi diperkirakan diambil dari kata dalam bahasa Yunani "Emos". Kata "Haemus" juga terdapat dalam kisah mitologi pertarungan antara Zeus dengan naga Typhon: (in)
|