| dbo:abstract
|
- Assuer (Hebreu: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, Modern Aḥašveroš Tiberià ʾĂḥašwērôš, transliterat comunament Achashverosh) és un nom utilitzat diverses vegades a la Tanakh o Bíblia hebrea, ja sigui en relats de llegendes o com a textos apòcrifs. El nom s'acostuma a identificar amb Xerxes, i ambdós deriven del nom original en persa Khashayar-sha. Assuer pot referir-se a:
* El nom del rei de Pèrsia en el llibre d'Ester. Normalment se li identifica com a Xerxes I de Pèrsia, encara que esta hipòtesi és rebutjada per la majoria dels estudiosos. En aquesta obra (una de les parts de la Bíblia) s'explica que Assuer va repudiar la seua esposa Vashti. Llavors, per intervenció de Mardoqueu, es casà amb Ester, una jove jueva. Quan Mardoqueu va informar a Ester que el Primer Ministre persa, Aman, volia exterminar-lo, a ell i a tots els jueus, la jove va posar la seua vida en perill presentant-se davant el rei Assuer sense el seu permís, però va perdre el coneixement. Assuer va reaccionar piadosament amb ella i li va perdonar la vida. Posteriorment, Ester li va contar en un banquet els verdaders plans del seu general i Assuer va desaprovar l'execució del jueus. La Septuaginta, versió grega del Llibre d'Ester es referix a ell com Artaxerxes, i Flavi Josep referix que este era el nom pel qual se li coneixia entre els grecs. De la mateixa manera, la Midrash d'Esther Rabba, I,3 l'identifica com Artaxerxes. El text Etíop l'anomena Arťeksis, usa generalment l'equivalent Etíop d'Artaxerxes. Gregori Bar Hebreu l'identifica amb Artaxerxes II, una opinió fermament recolzada en el segle xx per l'estudiós
* El nom d'un rei de Pèrsia en el Llibre d'Esdres. La tradició jueva diu que era el mateix que l'Assuer del Llibre d'Ester. (El text Etíop l'anomena Arťeksis, com ho fa amb la mateixa figura en Ester.), estudiosos de la Bíblia del segle xix suggerixen que podria ser Cambises II.
* El nom d'un associat de Nabucodonosor I, que junt amb ell, destruïx Nínive just abans de la mort de Tobies, d'acord amb diverses versions del deuterocanònic Llibre de Tobies 14:15. Una tradició catòlica és la que l'identifica amb l'Assuer de Daniel 9:1 En el Codex Sinaiticus, edició grega (LXX), els dos noms apareixen en este vers insistentment en compte d'un nom, Ahikar (també el nom d'un altre personatge de la història de Tobies). Altres textos de la Septuaginta tenen el nom Achiachar. Estudiosos occidentals han proposat que Achiachar és una variant del nom de Ciaxares de Mèdia, que històricament va destruir Nínive, el 612 aC.
* El nom del pare de Darios el Gran en el Llibre de Daniel. Flavi Josep anomena Astyages com al pare Darios, i la descripció d'estos últims el fan tio i sogre de Cir el Gran, i també pels comentaristes medievals jueus sobre , que es diu que és el fill de Astyages per Xenofont. Per això Ahasuerus s'identifica amb Astyages. S'identifica alternativament també amb l'Ahasuerus del Llibre de Tobies, i amb , que es deia que era el pare Astyages. Hi ha opinions divergents sobre la manera de conciliar les fonts, en aquest cas. Un punt de vista és el que descriu Ahasuerus com el pare de Darios el Gran ha d'entendre's en el sentit més ample de "iaio" o "avantpassat". Altre punt de vista assenyala que en la Inscripció de Behistun, "Ciaxares" és un cognom, i, per tant considera la descripció literal, veient Astyages com un governant intermedi erròniament col·locat en la línia familiar en les fonts gregues.
* El verdader nom del Jueu errant en moltes versions de la Llegenda. (ca)
- Ahasuerus (/əˌhæzjuˈɪərəs/ ə-HAZ-ew-EER-əs; Hebrew: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, Modern: ʾAḥašvērōš, Tiberian: ʾĂẖašwērōš, commonly Achashverosh; Koine Greek: Ἀσουήρος, romanized: Asouḗros, in the Septuagint; Latin: Assuerus in the Vulgate) is a name applied in the Hebrew Bible to three rulers and to a Babylonian official (or Median king) in the Book of Tobit. (en)
- Ahasveros (altpersisch Chšayāŗšā, hebräisch אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ Achaschwerosch, aramäisch Aḫšeweruš, griechisch Ἀσούηρος, lateinisch Ahasuerus, Ahasverus) ist ein Name altpersischen Ursprungs. Er wird meist als Transliteration des persischen خشیارش (Xerxes) angesehen.Die Vulgata benutzt die Übersetzung Assuerus. Er bezeichnet im Tanach, der Hebräischen Bibel, sowie in jüdischen Apokryphen und christlichen Legenden verschiedene Personen. (de)
- Asuero (antzinako grezieraz: Ξέρξης, Xerxes; antzinako persieraz: Xšayārša; hebreeraz: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, ʼĂḥašwērôš; grezieraz: Ασουηρος, Asouēros; latinez: Assuerus), Bibliako Esterren Liburuan, bere tutore den aholkuz, Ester berarekin ezkontzen den erregeak jasotzen duen izena da. Xerxes I.arekin identifikatu da. Indiatik Etiopiaraino hedatzen ziren 127 probintzia zituen. Bere ahoskatzea Esterren liburuan Ajashberosh da. Ezkontza, eufemismo bat da, erregearen ehundaka ohaideetako bat zela esateko, hau, bere aurreko emazteagandik banatu zelarik, enbaxadoreen aurrean lotsagarri utzi zuelako. Purim jaian aipatzen da. (eu)
- Asuero (hebreo: אחשורוש—Ajashwerosh) es el nombre que recibe en el libro bíblico de Ester el rey persa con quien la joven hebrea contrajo matrimonio por consejo de su tutor y primo Mardoqueo (hebreo: Mordechai). Poseía 127 provincias que se extendían desde la India hasta Etiopía según la Biblia Hebrea. Asuero se había separado de su reina anterior, Vasti, quien no quiso comparecer a la orden del rey de mostrar su belleza con la corona real ante los pueblos y príncipes de Persia y Media. Aparentemente, Asuero poseía además varias concubinas, según el libro o rollo que lleva el nombre de su mujer. Asuero también es mencionado en el Esdras 4:6, donde se mencionan las quejas que le presentaron los samaritanos contra los habitantes de Jerusalén. Comúnmente se le identifica con Jerjes I, aunque una minoría lo haría con Artajerjes II; en la actualidad la mayoría de eruditos,aunque con algunas excepciones,consideran que el relato dado sobre él en el Libro de Ester es ficticio. (es)
- Ahasyweros (/əˌhæzjuˈɪərəs/ ə-HAZ-yoo-EER-əs; bahasa Ibrani: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, Modern ʼAḥašvērōš Tiberias ʼAẖašwērōš, commonly Achashverosh; bahasa Yunani Kuno: Ασουηρος, translit. Asouēros, dalam Septuaginta; bahasa Latin: Assuerus dalam Vulgata) adalah nama yang dipakai beberapa kali dalam Alkitab Ibrani, serta legenda-legenda dan Apokrifa terkait. Nama (atau gelar) tersebut dipkai dalam kitab-kitab Ibrani untuk menyebut tiga penguasa. Nama yang sama juga ditujukan kepada seorang pejabat Babilonia (atau raja Media) yang disebutkan dalam Kitab Tobit. (in)
- Assuero (in ebraico אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ ʼAḥašvērōš ʼAẖašwērōš, comunemente Achashverosh; in persiano اخشورش Axšoreš; in nuovo persiano خشایار Xašāyār; in greco Ξέρξης Xérxēs) (... – ...) è un nome dato dalla Bibbia ebraica a tre regnanti e a un ufficiale babilonese (o re dei Medi) nel Libro di Tobia. (it)
- Ahasveros (Hebreeuws: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, ʼAḥašvērōš of ʼAẖašwērōš, in de Griekse Septuagint: Ασουηρος, Asouēros) is een naam die in de Hebreeuwse Bijbel verschillende keren wordt gebruikt voor een heerser. De naam komt ook voor in hieraan gerelateerde legendes en sommige apocriefen van het Oude Testament. De aanduiding is de Hebreeuwse vorm van de Perzische naam Kjajarsja, "sjah van de sjah's". De Griekse weergave van die naam is Xerxes. (nl)
- Ахашверош (др.-евр. אחשוורוש; в Синодальном переводе — Ассуир — от греч. Ασουηρος в Септуагинте и Артаксеркс; в Вульгате лат. Assuerus; ср. др.-перс. 𐎧𐏁𐎹𐎠𐎼𐏁𐎠, 𐎧𐏁𐎹𐎠𐎼𐏁𐎠 Xšayārša; перс. اخشورش Axšoreš; др.-греч. Ξέρξης) — неизвестный персидский или мидийский царь, один из персонажей Книги Эсфирь. В некоторых переводах это имя передано также как Ксеркс и Агасвер. Относительно идентификации этого царя ведутся многочисленные дискуссии; традиционно с ним отождествляются Ксеркс I, либо Артаксеркс I. Кроме религиозных источников, подтверждения правления царя с таким именем не найдены. Помимо Книги Есфирь, это имя упоминается также в библейских книгах пророка Даниила (имя отца Дария Мидянина), Ездры (как современника событий, персидского царя, видимо, Ксеркса I) и неканонической книге Товита (как соратника Навуходоносора в разрушении Ниневии; возможно, подразумевается Киаксар). (ru)
- Assuero, Aasvero ou Ahasuerus (em hebraico: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, transl. Ahashverôsh; no hebraico padrão, Aḥašveroš; no hebraico tiberiano ʾĂḫašwērôš) é um nome usado diversas vezes no Antigo Testamento e está relacionado com algumas passagens bíblicas e relatos apócrifos. O nome é, geralmente, considerado equivalente a Xerxes I, sendo derivado também do nome original persa, Khshayarsha. É identificado tradicionalmente como Xerxes I ou Artaxerxes I, como no Midraxe de Ester Rabá, I, 3. Tal nome é usado, então, nas seguintes circunstâncias:
* Nome de rei persa no Livro de Ester. É geralmente identificado com rei aquemênida Xerxes I, ainda que outras hipóteses alternativas tenham sido propostas pelos investigadores. A versão grega do Livro de Ester refere-se-lhe como Artaxerxes. Josefo relata que era este o nome por que era conhecido pelos gregos.
* O nome de um rei da Pérsia no Livro de Esdras. A tradição judaica identifica-o com o mesmo Assuero do Livro de Ester. No século XIX começou-se a propor a possibilidade de ser Cambises II, já que os acontecimentos descritos têm lugar antes do reinado do Édito de Dario I, ordenando a reconstrução do Templo de Jerusalém.
* O nome de um aliado de Nabucodonosor II no Livro de Tobias. É identificado com Ciaxares da Média. Segundo James Ussher, será o mesmo Assuero do Livro de Daniel, citado como pai de Dario, o Medo.
* O nome do pai de Dario, o Medo no Livro de Daniel, que seria, segundo Josefo, Astíages. A descrição deste como sendo tio e sogro de Ciro, por parte de comentadores medievais judeus confere o relato de Xenofonte, segundo o qual Ciaxares II seria o filho de Astíages. Alternativamente, é identificado, juntamente com o Assuero do Livro de Tobias como Ciaxares I, que seria o pai de Astíages. Os pontos de vista diferem na forma como se poderão reconciliar os relatos, neste caso. Uma das interpretações assenta na acepção da palavra "pai" no sentido mais amplo de avô ou ancestral. Outro ponto de vista apresenta a descrição de forma literal, vendo Astíages como um governante intermediário, erradamente incluído na linha da família nas fontes gregas. - O nome identifica, ainda, a figura lendária do Judeu errante. (pt)
- Ahasverus eller Ahasveros (hebreiska Achaschverósch, vilket är en hebraiserad form av det fornpersiska Khashâyârshâ) var benämningen på två i Gamla testamentet omtalade kungar i Medien och Persien. Mest känd är den i Esters bok omtalade Ahasverus, grekernas Xerxes I (485–465 f.Kr.). I Dan. 9:2 nämns med detta namn fadern till medern Darius (Darejaves, Dareios), men här är såväl fader som son omöjliga att identifiera. I nyare översättningar av Bibeln kallas han Xerxes. Den akemenidiske storkungen Xerxes regerade från Indien till Etiopien över 127 provinser och hade sitt palats i Susa, Est. 1:1, 2. Då han vid ett gästabud befallde sin drottning att visa sig för gästerna, men hon vägrade, försköt han henne och upptog till drottning den judiska flickan Ester, Mordekais kusin och tillika fosterdotter, 2:17. Det hebreiska namnet Achaschverosch motsvarar tämligen noga det namn varunder Xerxes omnämns i de fornpersiska inskrifterna, Khashâyârshâ. Det var sannolikt denne Ahasveros eller Xerxes, hos vilken samariterna anförde klagomål mot judarna därför att de byggde upp Jerusalems tempel, Esr. 4:6. En del anser att här skulle avses Kambyses, Kyros II son och efterträdare. (sv)
- Ахашверош — невідомий перський або мідійський цар, один з персонажів біблійної Книги Естер. В деяких перекладах це ім'я передане також як «Ксеркс» та «Артаксеркс». Окрім Книги Естер, цей цар згадується також у біблійних книгах Даниїла, Езри та неканонічній Книзі Товита. Стосовно ідентифікації цього царя ведуться численні дискусії. В багатьох перекладах він вказаний як Ксеркс чи Артаксеркс. Ця ідентифікація здійснена на основі Книги Ездри, де один раз згадується цей цар. Проте в Книзі Естер події відбуваються набагато раніше, невдовзі після зруйнування Єрусалиму і депортації жителів Юдеї у Месопотамію у 586 році до н.е. (оскільки один з персонажів книги, Марходей, є депортованим юдеєм). У Книзі Даниїла цар Ахашверош є батьком мідійського царя Дарія Мідянина. В неканонічній Книзі Товита Ахашверош - це мідійський цар, сучасник вавилонського царя Навуходоносора. В самій книзі Естер Ахашверош жодного разу не названий перським царем, а події відбуваються не в Персії, а в Мідії. Тому найбільш ймовірною є версія про те, що біблійний цар Ахашверош є невідомим мідійським царем, сучасником Навуходоносора, що правив у першій половині 6 ст. до н.е. Проте жодних небіблійних доказів існування цього царя не існує. (uk)
- 亞哈隨魯是波斯帝國阿契美尼德王朝的國王。他的名字經常都在《舊約聖經》及一些次經和偽經裡出現。一般人相信他其實就是歷史上的泽克西斯一世(前485年-前465年)，但有學者懷疑這個說法，因為在多個不同經文所指的「亞哈隨魯」都不同，不可能都為同一個人。而在多個「亞哈隨魯」出現的日子中，就只有以斯帖記二章第17節記載的亞哈隨魯最有可能是泽克西斯一世。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Ahasuerus (/əˌhæzjuˈɪərəs/ ə-HAZ-ew-EER-əs; Hebrew: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, Modern: ʾAḥašvērōš, Tiberian: ʾĂẖašwērōš, commonly Achashverosh; Koine Greek: Ἀσουήρος, romanized: Asouḗros, in the Septuagint; Latin: Assuerus in the Vulgate) is a name applied in the Hebrew Bible to three rulers and to a Babylonian official (or Median king) in the Book of Tobit. (en)
- Ahasveros (altpersisch Chšayāŗšā, hebräisch אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ Achaschwerosch, aramäisch Aḫšeweruš, griechisch Ἀσούηρος, lateinisch Ahasuerus, Ahasverus) ist ein Name altpersischen Ursprungs. Er wird meist als Transliteration des persischen خشیارش (Xerxes) angesehen.Die Vulgata benutzt die Übersetzung Assuerus. Er bezeichnet im Tanach, der Hebräischen Bibel, sowie in jüdischen Apokryphen und christlichen Legenden verschiedene Personen. (de)
- Asuero (antzinako grezieraz: Ξέρξης, Xerxes; antzinako persieraz: Xšayārša; hebreeraz: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, ʼĂḥašwērôš; grezieraz: Ασουηρος, Asouēros; latinez: Assuerus), Bibliako Esterren Liburuan, bere tutore den aholkuz, Ester berarekin ezkontzen den erregeak jasotzen duen izena da. Xerxes I.arekin identifikatu da. Indiatik Etiopiaraino hedatzen ziren 127 probintzia zituen. Bere ahoskatzea Esterren liburuan Ajashberosh da. Ezkontza, eufemismo bat da, erregearen ehundaka ohaideetako bat zela esateko, hau, bere aurreko emazteagandik banatu zelarik, enbaxadoreen aurrean lotsagarri utzi zuelako. Purim jaian aipatzen da. (eu)
- Ahasyweros (/əˌhæzjuˈɪərəs/ ə-HAZ-yoo-EER-əs; bahasa Ibrani: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, Modern ʼAḥašvērōš Tiberias ʼAẖašwērōš, commonly Achashverosh; bahasa Yunani Kuno: Ασουηρος, translit. Asouēros, dalam Septuaginta; bahasa Latin: Assuerus dalam Vulgata) adalah nama yang dipakai beberapa kali dalam Alkitab Ibrani, serta legenda-legenda dan Apokrifa terkait. Nama (atau gelar) tersebut dipkai dalam kitab-kitab Ibrani untuk menyebut tiga penguasa. Nama yang sama juga ditujukan kepada seorang pejabat Babilonia (atau raja Media) yang disebutkan dalam Kitab Tobit. (in)
- Assuero (in ebraico אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ ʼAḥašvērōš ʼAẖašwērōš, comunemente Achashverosh; in persiano اخشورش Axšoreš; in nuovo persiano خشایار Xašāyār; in greco Ξέρξης Xérxēs) (... – ...) è un nome dato dalla Bibbia ebraica a tre regnanti e a un ufficiale babilonese (o re dei Medi) nel Libro di Tobia. (it)
- Ahasveros (Hebreeuws: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, ʼAḥašvērōš of ʼAẖašwērōš, in de Griekse Septuagint: Ασουηρος, Asouēros) is een naam die in de Hebreeuwse Bijbel verschillende keren wordt gebruikt voor een heerser. De naam komt ook voor in hieraan gerelateerde legendes en sommige apocriefen van het Oude Testament. De aanduiding is de Hebreeuwse vorm van de Perzische naam Kjajarsja, "sjah van de sjah's". De Griekse weergave van die naam is Xerxes. (nl)
- 亞哈隨魯是波斯帝國阿契美尼德王朝的國王。他的名字經常都在《舊約聖經》及一些次經和偽經裡出現。一般人相信他其實就是歷史上的泽克西斯一世(前485年-前465年)，但有學者懷疑這個說法，因為在多個不同經文所指的「亞哈隨魯」都不同，不可能都為同一個人。而在多個「亞哈隨魯」出現的日子中，就只有以斯帖記二章第17節記載的亞哈隨魯最有可能是泽克西斯一世。 (zh)
- Assuer (Hebreu: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, Modern Aḥašveroš Tiberià ʾĂḥašwērôš, transliterat comunament Achashverosh) és un nom utilitzat diverses vegades a la Tanakh o Bíblia hebrea, ja sigui en relats de llegendes o com a textos apòcrifs. El nom s'acostuma a identificar amb Xerxes, i ambdós deriven del nom original en persa Khashayar-sha. Assuer pot referir-se a: (ca)
- Asuero (hebreo: אחשורוש—Ajashwerosh) es el nombre que recibe en el libro bíblico de Ester el rey persa con quien la joven hebrea contrajo matrimonio por consejo de su tutor y primo Mardoqueo (hebreo: Mordechai). Poseía 127 provincias que se extendían desde la India hasta Etiopía según la Biblia Hebrea. Asuero se había separado de su reina anterior, Vasti, quien no quiso comparecer a la orden del rey de mostrar su belleza con la corona real ante los pueblos y príncipes de Persia y Media. Aparentemente, Asuero poseía además varias concubinas, según el libro o rollo que lleva el nombre de su mujer. Asuero también es mencionado en el Esdras 4:6, donde se mencionan las quejas que le presentaron los samaritanos contra los habitantes de Jerusalén. (es)
- Assuero, Aasvero ou Ahasuerus (em hebraico: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, transl. Ahashverôsh; no hebraico padrão, Aḥašveroš; no hebraico tiberiano ʾĂḫašwērôš) é um nome usado diversas vezes no Antigo Testamento e está relacionado com algumas passagens bíblicas e relatos apócrifos. O nome é, geralmente, considerado equivalente a Xerxes I, sendo derivado também do nome original persa, Khshayarsha. É identificado tradicionalmente como Xerxes I ou Artaxerxes I, como no Midraxe de Ester Rabá, I, 3. Tal nome é usado, então, nas seguintes circunstâncias: (pt)
- Ахашверош (др.-евр. אחשוורוש; в Синодальном переводе — Ассуир — от греч. Ασουηρος в Септуагинте и Артаксеркс; в Вульгате лат. Assuerus; ср. др.-перс. 𐎧𐏁𐎹𐎠𐎼𐏁𐎠, 𐎧𐏁𐎹𐎠𐎼𐏁𐎠 Xšayārša; перс. اخشورش Axšoreš; др.-греч. Ξέρξης) — неизвестный персидский или мидийский царь, один из персонажей Книги Эсфирь. В некоторых переводах это имя передано также как Ксеркс и Агасвер. Относительно идентификации этого царя ведутся многочисленные дискуссии; традиционно с ним отождествляются Ксеркс I, либо Артаксеркс I. Кроме религиозных источников, подтверждения правления царя с таким именем не найдены. (ru)
- Ahasverus eller Ahasveros (hebreiska Achaschverósch, vilket är en hebraiserad form av det fornpersiska Khashâyârshâ) var benämningen på två i Gamla testamentet omtalade kungar i Medien och Persien. Mest känd är den i Esters bok omtalade Ahasverus, grekernas Xerxes I (485–465 f.Kr.). I Dan. 9:2 nämns med detta namn fadern till medern Darius (Darejaves, Dareios), men här är såväl fader som son omöjliga att identifiera. I nyare översättningar av Bibeln kallas han Xerxes. Den akemenidiske storkungen Xerxes regerade från Indien till Etiopien över 127 provinser och hade sitt palats i Susa, Est. 1:1, 2. Då han vid ett gästabud befallde sin drottning att visa sig för gästerna, men hon vägrade, försköt han henne och upptog till drottning den judiska flickan Ester, Mordekais kusin och tillika foster (sv)
- Ахашверош — невідомий перський або мідійський цар, один з персонажів біблійної Книги Естер. В деяких перекладах це ім'я передане також як «Ксеркс» та «Артаксеркс». Окрім Книги Естер, цей цар згадується також у біблійних книгах Даниїла, Езри та неканонічній Книзі Товита. (uk)
|