| dbo:abstract
|
- الملكُ العادل والسُلطان الغازي مُمهِّد الدولة وغيَّاث الدين چلبي مُحمَّد خان الأوَّل بن بايزيد بن مُراد العُثماني (بالتُركيَّة العُثمانيَّة: مُمهِّد الدولة والدين غازى سُلطان چلبى مُحمَّد خان أول بن بايزيد بن مُراد عُثمانى؛ وبالتُركيَّة المُعاصرة: Sultan Mehmed Han I. ben Bayezid Gazi)، ويُعرف اختصارًا باسم مُحمَّد الأوَّل أو مُحمَّد چلبي (بالتُركيَّة العُثمانيَّة: چلبی محمد؛ وبالتُركيَّة المُعاصرة: Çelebi Mehmed)؛ و«چلبي» كلمة تُركيَّة تُفيد معنى الظرف والظرافة أو الحُسن والجمال، يُعتقد أنها مُشتقة من كلمة «شلبي» العربيَّة، لِذلك يُشاع كتابة اسم هذا السُلطان كـ«مُحمَّد شلبي»، ويُقال أيضًا أنَّ هذا اللقب إنَّما هو لقبٌ أُسريٌّ تُركيٌّ وأنَّ أصله مغوليّ، فعُرِّب مرَّة بِالجيم ومرة بِالشين استعاضةً عن الجيم المُثلثة الفارسيَّة، فيُكتب لقب هذا السُلطان تارةً كـ«مُحمَّد جلبي» وتارةً كـ«مُحمَّد شلبي»، ويبدو أنَّ لهذا اللقب علاقةً بِهيئة صاحبه، إذ تنص بعض المصادر أنَّ مُحمَّد الأوَّل كان مُتناسق الجسد وقويُّ البُنية ولبقًا في حديثه وتعامله. لُقِّب هذا السُلطان أيضًا بِـ«كرشجي»، وهو لقبٌ أصله روميّ - وفق بعض المصادر - ويعني «ابن السيِّد» أو «ابن الحاكم»، وفي مصادر أُخرى يعني «المُصارع» أو «الوتَّار»، أي صانع أوتار الأقواس، كونه تعلَّم صناعتها في صغره. هو خامس سلاطين آل عُثمان وثالث من تلقَّب بِلقب سُلطانٍ بينهم بعد والده بايزيد وجدُّه مُراد، ولم يُراعِ بعض المُؤرخين هذا الترتيب بل اعتبروا باقي أبناء السُلطان بايزيد الأوَّل سلاطينًا على البلاد التي تنازعوا مُلكها بعد هزيمة أنقرة ووفاة والدهم، لكنَّ المُتفق عليه هو عدم اعتبار من نازع السُلطان مُحمَّد چلبي في المُلك من إخوته، وعدِّه هو خامس سلاطين الدولة العُثمانيَّة، لِكون إخوته لم يلبثوا في المُلك مُدَّة طويلة. والدته هي دولت خاتون بنت عبد الله. تولَّى مُحمَّد چلبي عرش الدولة العُثمانيَّة بعد فترة صراعٍ بينه وبين إخوته دامت نحو 11 سنة (804 - 816هـ \ 1402 - 1413م)، عُرفت باسم «عهد الفترة»، وهي فترة عقيمة في التاريخ العُثماني، إذ لم تحصل فيها توسُّعات وفُتُوحات ولم يعمل العُثمانيُّون على استرداد ما سلبهم إيَّاه تيمورلنك بعد أن هزمهم في واقعة أنقرة، بل ادَّعى كُلُّ ابنٍ من أبناء بايزيد الأوَّل: سُليمان وعيسى وموسى ومُحمَّد، الأحقيَّة لِنفسه في خِلافة أبيه، وتنازعوا بينهم أشلاء الدولة المُمزقة رُغم تربُّص الأعداء بهم من كُل جانب، إلَّا أنَّ النصر كان من نصيب مُحمَّد في نهاية المطاف، فانفرد بِمُلك ما تبقَّى من بلاد آل عُثمان، وكانت مُدَّة حُكمه كُلُّها حُروبًا داخليَّةً لِإرجاع الإمارات التي استقلَّت في مُدَّة الفوضى التي أعقبت موت السُلطان بايزيد في الأسر. دام مُلك هذا السُلطان حوالي 8 سنوات أعاد لِلسلطنة خِلالها الرونق الذي كادت تخسره بِحرب تيمورلنك، وكان شُجاعًا محبوبًا ذا سياسة، فأرجع لِإمبراطور الروم عمانوئيل الثاني البلاد التي كان أبوه قد ضمَّها إلى دولته، وهو أوَّل من شرع بِتعليم العساكر البحريَّة في الدولة العُثمانيَّة. ولمَّا قضى سنيّ حُكمه في إعادة بناء الدولة وتوطيد أركانها فقد اعتبره بعض المُؤرخين المُؤسس الثاني لِلدولة العُثمانيَّة. ومن أبرز الأحداث في عهده ظُهُور عالم يُدعى بدرُ الدين محمود بن إسرائيل السماوني غالى في شطحاته ودعا إلى مذهبٍ خالف فيه عدَّة أُسس وثوابت إسلاميَّة، وأعلن العصيان على السلطنة، فحاربه السُلطان مُحمَّد حتَّى قُبض عليه وأُعدم شنقًا. اشتهر السُلطان مُحمَّد بِحُبِّه لِلعُلُوم والفُنُون، وهو أوَّلُ سُلطانٍ عُثمانيٍّ أرسل الهديَّة السنويَّة إلى شريف مكَّة، التي أُطلق عليها اسم «الصرَّة»، وهي قدرٍ مُعيَّنٍ من النُقُود يُرسل إلى الشريف لِتوزيعه على فُقراء مكَّة والمدينة المُنوَّرة، كما عُرف عنهُ تديُّنه وحرصه على تطبيق مبادئ الشريعة الإسلاميَّة، حتَّى أنَّهُ نقل العاصمة من أدرنة المُلقبة «مدينة الغُزاة»، إلى بورصة المُلقبة «مدينة الفُقهاء». كما قيل أنَّهُ كان موهوبًا بِالكتابة ونظم الشعر بِاللُغتين الفارسيَّة والعربيَّة، وشغوفًا باقتناء الكُتُب المُختلفة، و«مهووسًا» بِعمل الخير. (ar)
- Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà. Çelebi (que significa «cavaller» o «noble») és considerat com el segon fundador de l'imperi. Era un dels fills de Baiazet I i Devlet Hatun. Amb 12 anys va ser nomenat governador de Rum (juny 1399) amb Amasya, Tokat, Sivas i Ankara, que abans havien estat els territori dels Eretnaoghullari. Els seus germans eren: Ertoghrul (mort el 1400), Mustafà, Suleyman o Solimà, Isa, Musa i Kasim. A la batalla d'Ankara contra Tamerlà el 20 de juliol de 1402, Mustafà fou capturat per Tamerlà junt amb el pare Baiazet I i portat a Samarcanda; Kasim estava al palau de Bursa i els altres quatre germans van iniciar la lluita per dominar Bursa i Edirne (Adrianòpolis), la capitales otomanes. Durant el setge timúrida d'Esmirna que va durar del 2 de desembre de 1402 al 6 de gener de 1403 Suleyman va rebre un yarligh que li donava autoritat sobre els territoris a l'oest del Bòsfor. Mehmet fou cridat per Tamerlà a Kutahya però no hi va anar. Va fer reconèixer la seva autoritat als begs turcmans de la zona de Tokat i Amasya, els quals havien de ser el seu principal suport: les nissagues de Kara Dewletshah, de Mezid Beg i de Tashan, i els Kubad-oghullari, eren governants locals, vassalls de Tamerlà després de la batalla d'Ankara, però Mehmet es va reconèixer vassall de Tamerlà i els va considerar com sub-vassalls. També va reconèixer al seu germà gran Suleyman com a degà de la família. Mehmet es va enfrontar a Isa que s'havia aliat als begs turcmans de l'Anatòlia occidental i a Mubariz al-Din Isfendiyar (dels Isfendiyar-oğlu de Kastamonu (Beylik de Candar-oğlu), i va ocupar Brusa. Isa fou derrotat i capturat a la batalla de Eskişehir (1403) i fou executat. Però Mehmet va perdre Bursa poc després (1404) en profit de Suleyman i es va haver de retirar a Tokat. El seu germà Musa, que cooperava amb ell, fou enviat a Rumèlia acceptant la invitació d'un voivoda, el valac el Vell (1383-1394 i 1397-1418). Musa va arribar a Valàquia el 1406 i va iniciar la campanya que fou victoriosa, obligant a Suleyman a sortir de Bursa per anar a combatre a Rumèlia. Sulayman va ser derrotat a la batalla de Yanbolu (13 de febrer de 1410) però Musa fou després derrotat en dues altres batalles el juny i juliol del 1410. Finalment en un atac per sorpresa, Musa va ocupar Edirne (17 de febrer de 1411) i va fer presoner a Suleyman que fou executat. Mentre Mehmed havia recuperat Bursa. Llavors Musa va trencar l'acord que tenia amb el seu germà i es van produir dos xocs el 1411 i 1412 en els quals Mehmet no va poder derrotar Musa, però finalment el va derrotar Čamurli (Chamurli, Çamurli) el 5 de juliol de 1413. Mentre estava Mehmet absent, l'emir karamànida Mehmed Bey II va assetjar Brusa i va incendiar alguns barris però es va haver de retirar al cap d'un mes quan es va saber la victòria de Mehmed sobre Musa. Així Suleyman havia regnat 8 anys 10 mesos i 17 dies, i Musa 2 anys 7 mesos i 20 dies. Les dinasties anatòlies dels Germiyan, Saruhan, Aydın, Djandàrides i Karamànides van reconèixer a Mehmet, i alguns van esdevenir vassalls. Als Balcans els estats eren independents i fins i tot havien recuperat alguns territoris que abans havien estat otomans. Mehmet va anar a Edirne on va rebre ambaixadors de Bizanci, Sèrbia, Valàquia, Epir, Morea i Atenes, i els va garantir pau i amistat. A l'emperador el reconegué com a "pare i senyor". El 1414 i 1415 el va dedicar a campanyes contra els begs d'Anatòlia que havien donat suport a Musa, especialment Djunayd d'Esmirna (Beylik d'Aydın-oğlu). Esmirna fou transformada en sandjak. En aquesta campanya va comptar amb el suport dels seus vassalls: Germiyan, Menteshe, Quios, Lesbos i Focea, i els Hospitalaris de Rodes; tot i això la fortalesa d'aquests a Izmir (Esmirna) va haver de ser destruïda. Menteshe es va declarar vassall de Mehmet I a l'inici de la campanya. Però el duc de Naxos no va renovar l'homenatge al sultà com els altres prínceps llatins. Va preparar una campanya contra Mubariz al-Din Isfendiyar de Kastamonu però aquest es va sotmetre i va prometre tropes per una altra campanya projectada, contra Karaman (1414). El febrer de 1415 Mehmet va enviar una ambaixada al sultà d'Egipte, considerat protector de Karaman; La pau es va trencar al cap de poc i el 1415 va envair l'emirat i va derrotar els karamànides assetjant Konya (març/abril de 1415). L'emir Mehmed fou fet presoner fins que va acceptar la sobirania otomana. Els districtes d'Hamid-Ili i de Said-Ili foren annexionats per Mehmet. El 1414 Mustafà, que estava presoner dels timúrides, fou alliberat per Shah Rukh per fomentar conflictes a Anatòlia, atès que esperava recuperar el poder efectiu en aquesta zona. Mustafà va arribar a Trebisonda el gener del 1415 i va iniciar negociacions amb Venècia i amb l'emperador romà d'Orient. Va anar a Konya i després a Kastamonu i finalment per mar a Valàquia on se li va unir Djunayd, l'antic emir d'Esmirna (Aydın). Però tot i el suport de Mircea I el Vell no van aconseguir el suport de les tropes otomanes de frontera i van haver de marxar a Constantinoble ja a la primavera del 1416. Durant la guerra, Venècia havia recuperat posicions a Morea, Epir i Albània. Després de la victòria de Mehmet s'havien iniciat converses que demoraven més del que era normal. Mehmet va autoritzar el 1415 als begs de la costa de la mar Egea a actuar contra el ducat de Naxos i les possessions venecianes. 112 vaixells (dels quals 12 galeres) es van presentar a Gal·lípoli manats per Çali Beg per marxar contra les Cíclades, i Venècia va respondre amb una flota manada per Pietro Loredano que va destruir per sorpresa la flota turca a Gal·lípoli el 29 de maig de 1416. Mehmet va declarar la guerra a l'Imperi Romà d'Orient que havia acollit a Mustafà i a Djunayd (que ara eren a Salònica). Mustafa i Djunayd i els seus partidaris van ocupar Serres esperant aconseguir el suport de les tropes de frontera però no el van obtenir i van haver de retornar a Salònica (tardor de 1416). Finalment l'emperador va acceptar retenir-los durant la vida de Mehmet, a canvi d'un important pagament econòmic (300.000 akçes a l'any equivalents a 10.000 ducats d'or). Durant aquest conflicte havia esclatat a Anatòlia occidental i a Deli-Orman una revolta d'inspiració comunista dirigida pel xeic . Mircea I el Vell de Valàquia va donar refugi al xeic i va envair Deli-Orman, atacant Silistra (tardor del 1416). Mehmet va capturar a Badr al-Din a Zagra i fou penjat a Serres el 18 de desembre de 1416. Durant tots aquests conflictes els begs d'Anatòlia havien mostrat signes d'hostilitat i a l'inici de 1417 Mehmet va atacar a Isfandiyar de Kastamonu que havia facilitat el pas de Badr al-Din cap a Valàquia; Isfandiyar va aconseguir la pau sotmetent-se altre cop a Mehmet. El 1417 es va posar malalt i una possible campanya a Karaman que esmenten les fonts fou dirigida per Baiazet Pasha. Aprofitant aquesta malaltia, Mircea I el Vell amb suport del rei Segimon d'Hongria va avançar pels Balcans. Mehmet el va combatre a la tardors del 1419 impedint la invasió de Segimon. Karamànides i Djandàrides van enviar tropes al sultà per a aquesta campanya. Es va construir la fortalesa de Nova Giurgiu (després ) a la riba dreta del Danubi i després va envair Hongria ocupant . Mircea i , voivodes de Valàquia, van haver de pagar tribut i enviar als seus tres fills com a ostatges. El 1419 no obstant el timúrida Shah Rukh preparava una gran campanya contra Anatòlia; després d'envair Azerbaidjan, els timúrides van advertir Mehmet que no havia de donar suport al qara qoyunlu Kara Yusuf ni al seu fill Iskandar que es podia refugiar a territori otomà (gener del 1420); Mehmet va fer completa submissió i va acceptar les condicions. Després de la victòria de l'aq qoyunlu Kara Uthman (abril de 1421) Shah Rukh va entrar a Anatòlia oriental i va derrotar Iskandar (juliol de 1421), victòria que Mehmet ja no va veure. Mehmet no va intervenir en tota la campanya, i d'altra banda va procurar tenir bones relacions amb els mamelucs que també temien a Shah Rukh. Havia estat malalt als darrers anys i ja preparava la successió a favor del seu fill Murad (II). Orkhan, el fill de Suleyman, havia estat capturat i cegat, però Mustafà seguia sent un rival perillós i tenia suport entre la noblesa otomana, tot i que de moment restava presoner de l'emperador. Els partidaris de Murad van fer córrer el rumor de la mort de Mustafà i que el pretendent no era el príncep autèntic sinó un usurpador. Mehmet va signar amb l'emperador un acord pel qual Murad el succeiria a Edirne i un altre fill, Mustafà, restaria a Anatòlia, i dos fills menors, Yusuf (de 8 anys) i Mahmud (de 7 anys) serien enviats a Constantinoble quedant sota custòdia de Manuel II Paleòleg (que rebia una suma important per les despeses), el qual a canvi no alliberaria a Mustafà. Mehmet va morir als 47 anys (després de vuit anys de regne de l'Imperi reunificat tot i que havia governat com a príncep independent durant la pràctica totalitat del període d'onze anys de l'interregne que seguí la mort del seu pare) el 25 de juny de 1421 o el 26 de maig de 1421. Segons l'Enciclopèdia Espasa la seva mort es va produir estant absent el seu fill Murad i fou amagada fins que aquest va arribar a Bursa, el que explicaria aquesta diferència. Murad II el va succeir a Bursa i va refusar lliurar als seus germans a l'emperador. Va ser enterrat a Bursa, en un mausuleu al costat de la mesquita que hi havia fet construir, i que per les seves decoracions de porcellana verda és anomenada la Mesquita Verda. Mehmet també va fer acabar la gran mesquita de Bursa que el seu avi Murat I havia començat, la construcció de la qual havia estat descuidada durant el regnat de Baiazet. També va ser patró de la poesia i les arts. (ca)
- Mehmed I. Çelebi (Gentleman, také Mehmet nebo Mohamed; mezi 1382 - 1390 - 26. května 1421, Edirne), jeden z mladších synů osmanského sultána Bayezida I. Yildirima, vládl v letech 1402 – 1413 v Malé Asii a od roku 1413 až do své smrti roku 1421 znovusjednocené osmanské říši jako sultán. Mladý Mehmed se roku 1402 zúčastnil spolu se svým otcem a bratry bitvy u Ankary, kde byli Osmané poraženi Timurem Lenkem a kde byl Bajezid zajat a posléze zemřel. Mehmed byl zachráněn vládcem města Amasie, na jehož území začal budovat centrum své moci. V zemi nastalo tzv. osmanské interregnum, tj. bezvládí a série vzájemných válek mezi bratry Mehmeda o získání sultánského trůnu. Nakonec se Mehmed roku 1413 stal pánem celé osmanské říše a mohl začít konsolidovat těžce zničenou zemi. (cs)
- Ο Μωάμεθ Α΄ ή Μεχμέτ Τσελεμπή (=φιλόκαλος, κομψός), ή Μεχμέτ Γκιουρεστζή (που σημαίνει παλαιστής), (τουρκ.: Mehmed Çelebi, 1389 – 26 Μαΐου 1421) ήταν ο νεότερος γιος του Σουλτάνου Βαγιαζήτ Α΄. (el)
- Sultan Çelebi Mehmed (* 1389 in Bursa; † 26. Mai 1421 in Adrianopel) war Sultan des Osmanischen Reiches von 1413 bis 1421. Nach den Wirren des Interregnums gelang es ihm, die osmanische Herrschaft wiederherzustellen. (de)
- Mehmed la 1-a (1389 – 26a de Majo 1421), konata ankaŭ kiel Mehmed Çelebi (en Otomana turka: چلبی محمد, "nobele-naskita") aŭ Kirişçi (en greka: Κυριτζής, latinigite: Kyritzis, "senjorfilo"), estis la Otomana sultano el 1413 ĝis 1421. La kvara filo de la Sultano Bajezid la 1-a kaj de Devlet Hatun, li luktis kontraŭ siaj fratoj por la kontrolo de la Otomana povo en la Otomana Interregno (1402–1413). Starte el la provinco Rûm de norda Anatolio li sukcesis kontroli unue Anatolion kaj poste la eŭropajn teritoriojn (Rumelio), reunuigante la Otomanan ŝtaton ĉirkaŭ 1413, kaj regis ĝin ĝis sia morto en 1421. Nomita "La Restariganto," li reestablis centran aŭtoritaton en Anatolio, kaj etendis la Otomanan ĉeeston en Eŭropo per la konkero de Valaĥio en 1415. Venecio detruis lian floton ĉe Kalipolis en 1416, kiam la Otomanoj perdis marmiliton. (eo)
- Mehmed I.a Çelebi (1389? - 1421eko maiatzaren 26a), Kirisci ("Borreroa") bezala ezaguna. Otomandar Inperioko sultana 1413tik hil zen arte. Beyazid I Yıldırımen semea zen. Otomandar interregno bezala ezagutzen den gerra zibilaren ondoren, Inperio Otomandarraren sultantzat onartu zen (1413). Bi emazte izan zituen (Fatma eta Selçuk) eta bost seme: Mustafa Çelebi, Ikinci Murad, Ahmed, Yusuf eta Mahmud. Mehmed Çelebi Edirnen jaio zen (antzinako Hadrianopolis, gaur egun Turkia). Tamerlanek Beyazid I.a garaitu eta preso hartu ondoren (1402), tronuaren oinordekoen artean gatazken garaia hasi zen, Otomandar interregno (Fetret devri) bezala ezagutzen dena hain zuzen ere. Hamar urte geroago, eta Bizantziar Inperioko enperadorearekin (Manuel II.a Paleologoa) egindako aliantzari esker, Mehmedek bere anaiak (Isa, Süleyman eta Mûsa) alde batera utzita, lortu zuen Otomandar Inperioko sultana izatea (1413). Bitartean, Mehmed I.aren seme zaharrena Mustafa Çelebi, Düzmece Mustafa ere deitua, Samarkandan preso zuen Tamerlanek. Tamerlanen heriotzaren ondoren, Mustafa Anatoliara itzuli zen bere aita tronutik kentzeko asmoarekin. Horretarako, Valakiako printze kristauekin aliatu zen, baina garaitua izan zenez, Bizantzioko enperadorearekin hartu zuen babesa. Mehmedek Bizantzioko enperadoreari ordaindu egin zion semea preso izateko. Ordain gisa, Mehmedek Bizantzioko enperadoreari leialtasuna zin egin zion, eta hori har daiteke Bizantzioko azken garaipen diplomatiko gisa. Aita eta semearen arteko gatazketan, su-armak erabili ziren lehenengo aldiz Otomandar Inperioan. Mehmed I.a Edirnen hil zen 1421eko maiatzaren 26an, eta Bursako mausoleo berdean (Yesil Turbe) hilobiratu zuten. (eu)
- Mehmed I Çelebi (Edirne, 1389 - Bursa, 26 de mayo de 1421), llamado Kirisci ("el Verdugo"), fue sultán otomano desde 1413 hasta su muerte. Era hijo de Bayezid I Yıldırım. Después del período de guerra civil denominado "el interregno", fue reconocido sultán de todo el Imperio en 1413. (es)
- Mehmed I (c. 1386 – 26 May 1421), also known as Mehmed Çelebi (Ottoman Turkish: چلبی محمد, "the noble-born") or Kirişçi (Greek: Κυριτζής, romanized: Kyritzis, "lord's son"), was the Ottoman sultan from 1413 to 1421. The fourth son of Sultan Bayezid I and Devlet Hatun, he fought with his brothers over control of the Ottoman realm in the Ottoman Interregnum (1402–1413). Starting from the province of Rûm he managed to bring first Anatolia and then the European territories (Rumelia) under his control, reuniting the Ottoman state by 1413, and ruling it until his death in 1421. Called "The Restorer," he reestablished central authority in Anatolia, and he expanded the Ottoman presence in Europe by the conquest of Wallachia in 1415. Venice destroyed his fleet off Gallipoli in 1416 as the Ottomans lost a naval war. (en)
- Mehmed Ier Çelebi ou Mohammed Ier est un sultan ottoman. Après la guerre civile appelée « l'interrègne » de 1403 à 1413, il fut reconnu sultan dans tout l'Empire ottoman. Mehmed Ier est mort à Edirne le 26 mai 1421. Pour éviter de renouveler la période de troubles ayant précédé son règne, sa mort fut cachée au peuple et à l'armée. Il est enterré au « mausolée vert » (Yeşil Türbe) à Bursa (anciennement Brousse). Il a eu plusieurs filles et plus de cinq fils, dont Mustafa Çelebi, Mourad II, Ahmed, Yusuf et Mahmud. (fr)
- Mehmed I Çelebi (bahasa Turki Utsmaniyah: چلبی محمد; Bursa, 1389 - Edirne, 26 Mei 1421) adalah Sultan Utsmaniyah yang berkuasa antara tahun 1413-1421. Dia menjadi sultan tunggal Negara Utsmani setelah mengalahkan saudara-saudaranya dalam perebutan takhta selama sebelas tahun sepeninggalnya ditawannya ayah mereka, Sultan Bayezid I oleh Timur Lenk. Atas capaiannya, Mehmed kerap dijuluki sebagai pendiri kedua Utsmaniyah. (in)
- メフメト1世（Mehmed I もしくは Mehmed Çelebi、? - 1421年5月26日）は、オスマン帝国の第5代皇帝（スルターン）（在位: 1413年 - 1421年）。第4代皇帝バヤズィト1世の子。「典雅王（チェレビー）」の別名で知られる。分裂した帝国を再統一し、短い治世の中で国家の再建に注力した皇帝として評価されている。 (ja)
- 메흐메트 1세(오스만 튀르크어: چلبی محمد, 튀르키예어: I. Mehmet Çelebi, 1382년 ~ 1421년 5월 26일)는 오스만 제국의 제 5대 술탄이며 군주(재위: 1413년 ~ 1421년)이다. 아버지는 바예지드 1세이다. 분열한 오스만 제국을 재 통일하였으며, 발칸 반도에서의 지배권을 재 확립하였다. 오스만 제국 최초의 문학 애호가이기도 하다. (ko)
- Mehmet I o Mehemmet (in turco ottomano چلبی محمد, Çelebi Mehmet, detto Kirişçi, "il Tenace"; Edirne, 1389 – Edirne, 26 maggio 1421) fu sultano dell'Impero ottomano dal 1413 al 1421. (it)
- Kirisci Sultan Mehmet I Çelebi (Edirne, 1389 - aldaar, 26 mei 1421) was sultan van het Ottomaanse Rijk van 1413 tot 1421. Hij was de vijfde Ottomaanse sultan. De bijnaam kirisci betekent "de beul". Zijn naam is in Ottomaans schrift: محمد الأول. In 1402 was de Ottomaanse sultan Bayezid I, Mehmets vader, gevangengenomen door de Mongoolse krijgsheer Timoer Lenk na de slag bij Ankara. Een periode van chaos volgde voor de Ottomanen, waarin de vier zoons van de sultan oorlog voerden om de troon. Dit wordt het "Ottomaanse Interregnum" genoemd. Een aantal in het verleden door de Ottomanen veroverde Turkse emiraten in Anatolië maakte van de gelegenheid gebruik zich weer af te splitsen. Ook de Byzantijnen en Serviërs profiteerden van het conflict door partij te kiezen. De oudste zoon, , regeerde vanuit Adrianopel de Ottomaanse gebieden in Noord-Griekenland, Bulgarije en Thracië. Een andere zoon, , regeerde vanuit Bursa Midden-Griekenland en westelijk Anatolië. Mehmet ten slotte regeerde vanuit Amasya. Hij wist eerst zijn broer İsa te verslaan en diens gebied te annexeren. Een vierde broer, Musa, werd door hem bevrijd uit gevangenschap in het emiraat . Musa leidde daarna zijn broers leger in de oorlog tegen Süleyman. In 1410 wist Musa Süleyman te verjagen, maar daarna riep hij zichzelf uit tot sultan. Mehmets pogingen om Musa te bestrijden mislukten eerst, maar toen hij een bondgenootschap sloot met de Byzantijnen lukte het hem zijn broer te verslaan en alleenheerser over het Ottomaanse Rijk te worden (1413). Tijdens zijn regering wist Mehmet het Turkse emiraat , het christelijke koninkrijk Cilicië en delen van Albanië te veroveren. Daar stond tegenover dat hij als deel van zijn overeenkomst met de Byzantijnen de Byzantijnse keizer als meerdere te erkennen. Hij bleef de keizer gedurende zijn hele leven trouw, wat als een overwinning voor de Byzantijnse diplomatie moet worden beschouwd. Mehmet is ook bekend als patroon van kunstenaars, zoals dichters. Hij liet veel publieke gebouwen bouwen, waarvan de Yeşil Camii (Groene Moskee) in Bursa het bekendste voorbeeld is. Hij liet de hoofdstad verplaatsen van Bursa naar Adrianopel. (nl)
- Maomé I, o Cavalheiro (em turco otomano: چلبی محمد; romaniz.: Çelebi Mehmet; Bursa, 1390 - Edirne, 26 de maio de 1421) foi um sultão do Império Otomano. (pt)
- Mehmed I (ur. 1374, zm. 1421) – sułtan osmański od 1413, który zjednoczył imperium osmańskie po długoletniej wojnie domowej. (pl)
- Мехме́д I Челеби́ (осман. محمد اول — Mehmed-i evvel, тур. Birinci Mehmet, Çelebi Mehmet; ок. 1387 — 26 мая 1421) — османский султан, правивший в 1413—1421 годах. Мехмед был одним из сыновей султана Баязида I и Девлет Хатун. После смерти отца он выиграл борьбу за власть со своими братьями и принял империю практически разрушенной. Мехмед I вернул территории, получившие независимость после нашествия Тамерлана. Современники характеризуют его как справедливого, кроткого, миролюбивого и образованного правителя. Мехмед очень терпимо относился к своим подданным-немусульманам, старался поднять торговлю, сооружал постройки (Адрианопольская мечеть), покровительствовал литературе, особенно поэзии. (ru)
- Mehmet I Çelebi Osmanska:چلبی محمد, född 1381, död 26 maj 1421, var sultan av Osmanska riket. Sedan mongolerna under Timur Lenk besegrat osmanerna år 1402 i slaget vid Ankara förde han ett långt inbördeskrig mot sina syskon som blev avgjort först år 1413. Han tillbringade det mesta av sin regeringstid med att återuppbygga riket. Han var sultan fram till sin död och efterträddes då av sin son Murad. (sv)
- 穆罕默德一世（土耳其語：I. Mehmed，1389年－1421年5月26日），又名穆罕默德·切莱比（鄂圖曼土耳其語：چلبی محمد，土耳其語：Mehmed Çelebi，意为“雅士”），是鄂圖曼帝國的一位蘇丹，1413年7月5日至1421年5月26日在位。 (zh)
- Мехме́д I Челебі (Мегмед І Челебі; осман. محمد اول, трансліт. Mehmed-i evvel, тур. Birinci Mehmet, Çelebi Mehmet; біля 1389, Бурса — 26 травня 1421, Едірне) — османський султан, що правив з 1413 по 1421 рік. Мехмед був одним з синів султана Баязида I, після смерті батька він виграв боротьбу за владу зі своїми братами і прийняв імперію практично зруйнованою. Мехмед I повернув території, що отримали незалежність після навали Тамерлана. Сучасники характеризують його як справедливого, лагідного, миролюбного і освіченого правителя. Мехмед дуже терпимо ставився до своїх підданих-немусульман, намагався підняти торгівлю, споруджував будівлі, був покровителем літератури, особливо поезії. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Μωάμεθ Α΄ ή Μεχμέτ Τσελεμπή (=φιλόκαλος, κομψός), ή Μεχμέτ Γκιουρεστζή (που σημαίνει παλαιστής), (τουρκ.: Mehmed Çelebi, 1389 – 26 Μαΐου 1421) ήταν ο νεότερος γιος του Σουλτάνου Βαγιαζήτ Α΄. (el)
- Sultan Çelebi Mehmed (* 1389 in Bursa; † 26. Mai 1421 in Adrianopel) war Sultan des Osmanischen Reiches von 1413 bis 1421. Nach den Wirren des Interregnums gelang es ihm, die osmanische Herrschaft wiederherzustellen. (de)
- Mehmed I Çelebi (Edirne, 1389 - Bursa, 26 de mayo de 1421), llamado Kirisci ("el Verdugo"), fue sultán otomano desde 1413 hasta su muerte. Era hijo de Bayezid I Yıldırım. Después del período de guerra civil denominado "el interregno", fue reconocido sultán de todo el Imperio en 1413. (es)
- Mehmed Ier Çelebi ou Mohammed Ier est un sultan ottoman. Après la guerre civile appelée « l'interrègne » de 1403 à 1413, il fut reconnu sultan dans tout l'Empire ottoman. Mehmed Ier est mort à Edirne le 26 mai 1421. Pour éviter de renouveler la période de troubles ayant précédé son règne, sa mort fut cachée au peuple et à l'armée. Il est enterré au « mausolée vert » (Yeşil Türbe) à Bursa (anciennement Brousse). Il a eu plusieurs filles et plus de cinq fils, dont Mustafa Çelebi, Mourad II, Ahmed, Yusuf et Mahmud. (fr)
- Mehmed I Çelebi (bahasa Turki Utsmaniyah: چلبی محمد; Bursa, 1389 - Edirne, 26 Mei 1421) adalah Sultan Utsmaniyah yang berkuasa antara tahun 1413-1421. Dia menjadi sultan tunggal Negara Utsmani setelah mengalahkan saudara-saudaranya dalam perebutan takhta selama sebelas tahun sepeninggalnya ditawannya ayah mereka, Sultan Bayezid I oleh Timur Lenk. Atas capaiannya, Mehmed kerap dijuluki sebagai pendiri kedua Utsmaniyah. (in)
- メフメト1世（Mehmed I もしくは Mehmed Çelebi、? - 1421年5月26日）は、オスマン帝国の第5代皇帝（スルターン）（在位: 1413年 - 1421年）。第4代皇帝バヤズィト1世の子。「典雅王（チェレビー）」の別名で知られる。分裂した帝国を再統一し、短い治世の中で国家の再建に注力した皇帝として評価されている。 (ja)
- 메흐메트 1세(오스만 튀르크어: چلبی محمد, 튀르키예어: I. Mehmet Çelebi, 1382년 ~ 1421년 5월 26일)는 오스만 제국의 제 5대 술탄이며 군주(재위: 1413년 ~ 1421년)이다. 아버지는 바예지드 1세이다. 분열한 오스만 제국을 재 통일하였으며, 발칸 반도에서의 지배권을 재 확립하였다. 오스만 제국 최초의 문학 애호가이기도 하다. (ko)
- Mehmet I o Mehemmet (in turco ottomano چلبی محمد, Çelebi Mehmet, detto Kirişçi, "il Tenace"; Edirne, 1389 – Edirne, 26 maggio 1421) fu sultano dell'Impero ottomano dal 1413 al 1421. (it)
- Maomé I, o Cavalheiro (em turco otomano: چلبی محمد; romaniz.: Çelebi Mehmet; Bursa, 1390 - Edirne, 26 de maio de 1421) foi um sultão do Império Otomano. (pt)
- Mehmed I (ur. 1374, zm. 1421) – sułtan osmański od 1413, który zjednoczył imperium osmańskie po długoletniej wojnie domowej. (pl)
- Мехме́д I Челеби́ (осман. محمد اول — Mehmed-i evvel, тур. Birinci Mehmet, Çelebi Mehmet; ок. 1387 — 26 мая 1421) — османский султан, правивший в 1413—1421 годах. Мехмед был одним из сыновей султана Баязида I и Девлет Хатун. После смерти отца он выиграл борьбу за власть со своими братьями и принял империю практически разрушенной. Мехмед I вернул территории, получившие независимость после нашествия Тамерлана. Современники характеризуют его как справедливого, кроткого, миролюбивого и образованного правителя. Мехмед очень терпимо относился к своим подданным-немусульманам, старался поднять торговлю, сооружал постройки (Адрианопольская мечеть), покровительствовал литературе, особенно поэзии. (ru)
- Mehmet I Çelebi Osmanska:چلبی محمد, född 1381, död 26 maj 1421, var sultan av Osmanska riket. Sedan mongolerna under Timur Lenk besegrat osmanerna år 1402 i slaget vid Ankara förde han ett långt inbördeskrig mot sina syskon som blev avgjort först år 1413. Han tillbringade det mesta av sin regeringstid med att återuppbygga riket. Han var sultan fram till sin död och efterträddes då av sin son Murad. (sv)
- 穆罕默德一世（土耳其語：I. Mehmed，1389年－1421年5月26日），又名穆罕默德·切莱比（鄂圖曼土耳其語：چلبی محمد，土耳其語：Mehmed Çelebi，意为“雅士”），是鄂圖曼帝國的一位蘇丹，1413年7月5日至1421年5月26日在位。 (zh)
- Мехме́д I Челебі (Мегмед І Челебі; осман. محمد اول, трансліт. Mehmed-i evvel, тур. Birinci Mehmet, Çelebi Mehmet; біля 1389, Бурса — 26 травня 1421, Едірне) — османський султан, що правив з 1413 по 1421 рік. Мехмед був одним з синів султана Баязида I, після смерті батька він виграв боротьбу за владу зі своїми братами і прийняв імперію практично зруйнованою. Мехмед I повернув території, що отримали незалежність після навали Тамерлана. Сучасники характеризують його як справедливого, лагідного, миролюбного і освіченого правителя. Мехмед дуже терпимо ставився до своїх підданих-немусульман, намагався підняти торгівлю, споруджував будівлі, був покровителем літератури, особливо поезії. (uk)
- الملكُ العادل والسُلطان الغازي مُمهِّد الدولة وغيَّاث الدين چلبي مُحمَّد خان الأوَّل بن بايزيد بن مُراد العُثماني (بالتُركيَّة العُثمانيَّة: مُمهِّد الدولة والدين غازى سُلطان چلبى مُحمَّد خان أول بن بايزيد بن مُراد عُثمانى؛ وبالتُركيَّة المُعاصرة: Sultan Mehmed Han I. ben Bayezid Gazi)، ويُعرف اختصارًا باسم مُحمَّد الأوَّل أو مُحمَّد چلبي (بالتُركيَّة العُثمانيَّة: چلبی محمد؛ وبالتُركيَّة المُعاصرة: Çelebi Mehmed)؛ و«چلبي» كلمة تُركيَّة تُفيد معنى الظرف والظرافة أو الحُسن والجمال، يُعتقد أنها مُشتقة من كلمة «شلبي» العربيَّة، لِذلك يُشاع كتابة اسم هذا السُلطان كـ«مُحمَّد شلبي»، ويُقال أيضًا أنَّ هذا اللقب إنَّما هو لقبٌ أُسريٌّ تُركيٌّ وأنَّ أصله مغوليّ، فعُرِّب مرَّة بِالجيم ومرة بِالشين استعاضةً عن الجيم المُثلثة الفارسيَّة، فيُكتب لقب هذا السُلطان تارةً كـ«مُحمَّد جلبي» وتارةً كـ«مُحمَّد (ar)
- Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà. Çelebi (que significa «cavaller» o «noble») és considerat com el segon fundador de l'imperi. Era un dels fills de Baiazet I i Devlet Hatun. Amb 12 anys va ser nomenat governador de Rum (juny 1399) amb Amasya, Tokat, Sivas i Ankara, que abans havien estat els territori dels Eretnaoghullari. Els seus germans eren: Ertoghrul (mort el 1400), Mustafà, Suleyman o Solimà, Isa, Musa i Kasim. (ca)
- Mehmed I. Çelebi (Gentleman, také Mehmet nebo Mohamed; mezi 1382 - 1390 - 26. května 1421, Edirne), jeden z mladších synů osmanského sultána Bayezida I. Yildirima, vládl v letech 1402 – 1413 v Malé Asii a od roku 1413 až do své smrti roku 1421 znovusjednocené osmanské říši jako sultán. (cs)
- Mehmed la 1-a (1389 – 26a de Majo 1421), konata ankaŭ kiel Mehmed Çelebi (en Otomana turka: چلبی محمد, "nobele-naskita") aŭ Kirişçi (en greka: Κυριτζής, latinigite: Kyritzis, "senjorfilo"), estis la Otomana sultano el 1413 ĝis 1421. La kvara filo de la Sultano Bajezid la 1-a kaj de Devlet Hatun, li luktis kontraŭ siaj fratoj por la kontrolo de la Otomana povo en la Otomana Interregno (1402–1413). Starte el la provinco Rûm de norda Anatolio li sukcesis kontroli unue Anatolion kaj poste la eŭropajn teritoriojn (Rumelio), reunuigante la Otomanan ŝtaton ĉirkaŭ 1413, kaj regis ĝin ĝis sia morto en 1421. Nomita "La Restariganto," li reestablis centran aŭtoritaton en Anatolio, kaj etendis la Otomanan ĉeeston en Eŭropo per la konkero de Valaĥio en 1415. Venecio detruis lian floton ĉe Kalipolis en (eo)
- Mehmed I.a Çelebi (1389? - 1421eko maiatzaren 26a), Kirisci ("Borreroa") bezala ezaguna. Otomandar Inperioko sultana 1413tik hil zen arte. Beyazid I Yıldırımen semea zen. Otomandar interregno bezala ezagutzen den gerra zibilaren ondoren, Inperio Otomandarraren sultantzat onartu zen (1413). Bi emazte izan zituen (Fatma eta Selçuk) eta bost seme: Mustafa Çelebi, Ikinci Murad, Ahmed, Yusuf eta Mahmud. Mehmed I.a Edirnen hil zen 1421eko maiatzaren 26an, eta Bursako mausoleo berdean (Yesil Turbe) hilobiratu zuten. (eu)
- Mehmed I (c. 1386 – 26 May 1421), also known as Mehmed Çelebi (Ottoman Turkish: چلبی محمد, "the noble-born") or Kirişçi (Greek: Κυριτζής, romanized: Kyritzis, "lord's son"), was the Ottoman sultan from 1413 to 1421. The fourth son of Sultan Bayezid I and Devlet Hatun, he fought with his brothers over control of the Ottoman realm in the Ottoman Interregnum (1402–1413). Starting from the province of Rûm he managed to bring first Anatolia and then the European territories (Rumelia) under his control, reuniting the Ottoman state by 1413, and ruling it until his death in 1421. Called "The Restorer," he reestablished central authority in Anatolia, and he expanded the Ottoman presence in Europe by the conquest of Wallachia in 1415. Venice destroyed his fleet off Gallipoli in 1416 as the Ottomans (en)
- Kirisci Sultan Mehmet I Çelebi (Edirne, 1389 - aldaar, 26 mei 1421) was sultan van het Ottomaanse Rijk van 1413 tot 1421. Hij was de vijfde Ottomaanse sultan. De bijnaam kirisci betekent "de beul". Zijn naam is in Ottomaans schrift: محمد الأول. Mehmet is ook bekend als patroon van kunstenaars, zoals dichters. Hij liet veel publieke gebouwen bouwen, waarvan de Yeşil Camii (Groene Moskee) in Bursa het bekendste voorbeeld is. Hij liet de hoofdstad verplaatsen van Bursa naar Adrianopel. (nl)
|