Rajasaurus
Rajasaurus (arrei des luderts) ei un genre de carnivòr abelisaure terapòd dera familha des dinosaures qu'auia ua cresta sus eth cap. Demest 1982 e 1984 eth sòn fossil siguec descurbert per Suresh Srivastava deth Geological Survey of India. Es sòns traces se traparen ena vath der arriu Narmada, en Rahioli, en eth districte de Kheda, en Gujarat, ena Índia. Era trobalha siguec anonciada coma un nau genre de dinosaure per scientifics americans e indians eth 13 d'aost de 2003 (1).
Es paleontològs Paul Sereno, dera Universitat de Chicago, Jeff Wilson, dera Universitat de Michigan e Srivastava trabalharen amassa en un grop indi-american tà estudiar es fossils der arriu Narmada (2). Aguesti son bocins d'esqueleta dera naua espècie Rajasaurus narmadensis que vò díder "eth Princep des ludèrts dera Vath de Narmada" (3). Aguesti uassi de Rajasaurus tamben an sigut trapats ena region de Narmada, en Labalpur, en er estat de Madhya Pradesh.
Descripcion
[modificar | Modificar lo còdi]Eth Rajasaurus ei un abelisaurid, un membre deth grop de terapòdes predators conegut per auer demorat en bocins de tèrra que formaven part de Gondwana, eth supercontinent, coma Africa, Índia, Madagascar e America del Sud. Rajasaurus sembla plan parièr a Majungasaurus, un abelisaurid tamben dera epoca que demorec en Madagascar, ua isla desseparada dera Índia hèia vint milions d'ans auans (4).
Se trapèc qu'ère un abelisaurid a trauers d'ua analisi filogenetica des caracteristiques anatomiques e siguec descrit coma un abelisaurid carnotaurin (era sosfamilha includís Carnotaurus) pr'amor dera configuracion des uassi deth nas e era possession d'ua excrecencia en er uas frontal.
Rajasaurus siguec identificat per uns bocins d'esqueleta includint un cran sancer o gaireben, es uassi des malucs e bocins des pates de darrièr atau coma era coa. Rajasaurus hèia demest 7,6 e 9 metres de longada, 2,4 de nautada e 3 o 4 tones de pes. Eth cran ère cuert. Hèia sonque 60 cm de longada e auia una banha redonda plan distinctiua (5). Aguesta ère hèta d'excrecencies nasals e frontals.
Istòria der descurbiment
[modificar | Modificar lo còdi]Er arriu Narmada ei plaçat ena Índia central e corre d'èst a oèst. Dempús de hèr 1312 Km arriba enquiath mar. Uassi de dinosaure an sigut trapats en aguesta vath des deth sègle XIX, includint un Titanosaurus indicus (6).
Era istòria des fossils aperats Rajasaurus comencèc en 1981, quan G.N.Dwivedi e D.M.Mohabey, geològs dera Geological Survey of India, èren en mission tà hèr mapes, e es trabalhadors dera peirèra ACC Cement en Rahioli, Gujarat, mostraren ues estructures granes coma pilotes ena madeisha peirèra. Aguestes pilotes èren ueus de dinosaure. Es geològs tamben traparen ueus fossils dejós d'ua capa de tèrra dab plan d'uassi fossils de dinosaure.
Pendent es annades 1982-1984 Suresh Srivastava, un geològ deth GSI ena Paleontology Division dera region oèst recolhiguèc plan d'uassi de Rahioli e deth madeish airau. Aguesti que sigueren identificats per U.B. Mathur e Suresh Srivastava, dejós era supervision de S.C. Pant e limpiaren plan aguesti bocins d'esqueleta e publicaren es resultats en plan de jornals (7)(8). Non se poguèc hèr arren mès enquiath signament d'un memorandum dab era Universitat deth Punjab en 1994-95.
En 2001 dus scientifics americans contunhèren es recerques pagats peth American Institute of Indian Studies, Nòva Delhi e tamben era National Geographic Society. Es americans èren Paul Sereno e Jeff Wilson e començàren a rebastir era amassada d'uassi de dinosaure de 1983 a 1984. Era equipa scientifica determinèc que se podiá hèr ua rebastida deth cran, malucs e coa.Sse pensèc que quauqu'ns d'aguesti bocins èren coma es trapats en Madagascar.
Fossils de Rajasaurus sigueren trapats en Madhya Pradesh. Rajasaurus siguec descrit en 2003 mès i a fossils descrits ja en 1923 que poden éster ben ben d'aguest genre. Charles Alfred Matley descriguèc eth Lametasaurus indicus trapat en Bara Simla (9). Non siguec enquia Wilson e d'autes que se poguèc confermar qu'aguesti uassi èren de Rajasaurus.
Eth sòn descurbiment podiá díder quicom sus era evolucion des abelisaurids pr'amor qu'es uassi trapats enquiath moment èren uassi aisladi. En 2003 Sereno diguec en ua conferencia "Aguest descurbiment, qu'encara a d'éster confermat, pòt ajudar a conèisher melhor es dinosaures dera familha des abelisaurids e aportarà un nau angle as dinosaures deth soscontinent indi" (10).
Paleobiologia
[modificar | Modificar lo còdi]Rajasaurus ei conegut sonque ena peninsola índia. Quan demoraua ena Índia, aguesta tot just s'auia desseparat de Gondwana e bolegava entàth nòrd. Rajasaurus evolucionèc per se madeish mès ère plan parièr a d'autes abelisaurids coma Majungasaurus de Madagascar o Carnotaurus d'America del Sud. Aguesti qu'an un ancessor comun. Rajasaurus siguec trapat ena formacion de Lameta. aguesta unitat d'arroques ei un bòsc dab arrius e lacs que formaren demest diuersi episodis volcanics.
Es fossils sigueren trapats aprèp d'arrius e depaus de lacs caperats lèu peth magma volcanic deth Deccan. D'autes dinosaures trapats en aguest airau son : Laevisuchus, Jainosaurus, Titanosaurus e Isisaurus (11)(12). Es coprolits e es fungi trapats en aguests mos díden qu'es dinosaures demorauen en un clima tropical o sostropical. Ath delà d'açò, se confermèc era amassada demest aguest fauna trapada ena Índia e era d'Euròpa pendent eth cretacèu atau coma tamben demest era fauna dera Índia e dera Patagonia (13) (14).
Interès cultural
[modificar | Modificar lo còdi]Tà educar era gent sus es dinosaures, eth Geological Survey of India installèc uns models de Rajasaurus e Titanosaurus de tamanh real ena sua oficina de Lucknow (15). Era installacion ei presentada de forma condrecha, dab diboishi des plantes dera Era Mesozoica. Tamben i a uassi, vertebres, ueus e coprolits de sauropòd e ueus de Rajasaurus de Gujarat e Madhya Pradesh (15) (16). En eth museu indian de Kolkata (15) i a un cran de Rajasaurus plan ben restaurat.
Plan interessat peth Rajasaurus ei Aliya Babi (dera familha reiau de Balasinore), ua afogada des dinosaures que vedèc coma èren trapats es uassi e volguèc promocionar eth torisme ena region a trauers d'eri. Aguesta hemna tamben bastiguèc un petit museu en sòn hotel (17)(18).
Referències
[modificar | Modificar lo còdi]- a b c d Lovgren, S. (August 13, 2003). "New Dinosaur Species Found in India". National Geographic News. Retrieved 2009-04-12.
- a b c d e f g "Rajasaurus narmadensis – India’s own dinosaur emerges from oblivion" (PDF). Geological Survey of India. Archived from the original on May 28, 2008. Retrieved 2009-04-08.
- a b c d e Wilson, J.A., Sereno, P.C., Srivastava, S., Bhatt, D.K., Khosla, A. and Sahni, A. (2003). "A new abelisaurid (Dinosauria, Theropoda) from the Lameta Formation (Cretaceous, Maastrichtian) of India." (PDF) Contributions from the Museum of Paleontology [University of Michigan],31(1): 1-42.
- Rogers, Raymond R.; Krause, David W.; Curry Rogers, Kristina; Rasoamiaramanana, Armand H.; & Rahantarisoa, Lydia. (2007). "Paleoenvironment and Paleoecology ofMajungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Late Cretaceous of Madagascar". In Sampson, Scott D.; & Krause, David W. (eds.). Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Late Cretaceous of Madagascar. Society of Vertebrate Paleontology Memoir 8. pp. 21–31.
- a b "The first Indian dinosaur emerges from oblivion". Geological Survey of India. Archived from the original on November 7, 2007. Retrieved 2009-04-08.
- Lydekker, R. (1877). "Notices of new and other Vertebrata from Indian Tertiary and Secondary rocks." Records of the Geological Survey of India, 10(1): 30-43.
- Mathur,U. B. and Pant S. C. (1986). "Sauropod dinosaur humeri from Lameta Group (Upper Cretaceous-?Palaeocene) of Kheda Group, Gujarat" Journal of the Palaeontological Society of India, 31: 22-25
- Mathur,U. B. and Srivastava S.(1987). "Dinosaur teeth from Lameta group (Upper Cretaceous) of Kheda district,Gujarat" Journal of the Geological Society of India,29: 554-566
- Matley, C.A. (1923). "Note on an armored dinosaur from the Lameta beds of Jubbulpore". Records of the Geological Survey of India 55: 105–109.
- "Move over T-Rex, Rajasaurus narmadensis is here". Rediff.com. 2003-08-13. Retrieved 2009-04-09.
- Weishampel, David B.; Paul M. Barrett, Rodolfo Coria, A., Jean Le Loeuff, Zhao Xijin Xu Xing, Ashok Sahni, Elizabeth M.P. Gomani and Christopher R. Noto (2004). "Dinosaur Distribution". In David B. Weishampel, Peter Dodson and Halszka Osmólska (eds.). The Dinosauria (2nd ed.). Berkeley: University of California Press. p. 595. ISBN 0-520-24209-2.
- Upchurch, Paul; Barrett, Paul M.; Dodson, Peter. (2004). "Sauropoda". In Weishampel, David B.; Dodson, Peter; and Osmólska, Halszka. (eds.). The Dinosauria (2nd ed.). Berkeley: University of California Press. p. 270. ISBN 0-520-24209-2.
- Sharma, N., Kar, R.K., Agarwal, A. and Kar, R. (2005). "Fungi in dinosaurian (Isisaurus) coprolites from the Lameta Formation (Maastrichtian) and its reflection on food habit and environment." Micropaleontology, 51(1): 73-82.
- Monique Vianey-Liaud; Ashu Khosla and Geraldine Garcia."Relationships between European and Indian dinosaur Eggs and Eggshells of the Oofamily Megaloolithidae". Bioone.org. Retrieved 2009-04-09.
- a b c "Life-size fibre glass models of Indian dinosaurs,Rajasaurus and Titanosaurus inaugurated at GSI" (pdf). Geological Survey of India, Northern Region, Lucknow. 2007-07-18. Retrieved 2010-11-10.
- "Tender for fabricating fibre glass life size models of dinosaurs". Geological Survey of India. Retrieved 2009-04-12.[dead link]
- "A Princess and her Rajasaurus". Times of India. 2008-12-21. Retrieved 2009-04-09.
- "Rajasaurus River Adventure". Park Adlabs Imagiaca. 2013-04-18. Retrieved 2013-11-23.
Pàgines web
[modificar | Modificar lo còdi]- Rajasaurus on NationalGeographic.com
- Rajasaurus from DinoData.org
- Rajasaurus narmadensis
- "Rajasaurus stalked the banks of Narmada" The Hindu, 2003