Perseids

Los Perseids (o perseïdas) son una pluèja de meteòrs provocada per la coa de posca cosmica que la cometa Swift-Tuttle daissa anar a son passatge. Se nomenan Perseids en referéncia a son radiant (ponch d'origina aparent sus la volta del cèl), qu'es la constellacion de Persèu.

Aquela cometa descriu una trajectòria que fa lo torn del Solelh cada 135 ans, mas cada an la Tèrra travèrsa sa coa. En o fasent, las particulas de posca e de sabla travèrsan l'atmosfèra terrèstra a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); a causa d'aquesta velocitat extrema, las minusculas particulas de la cometa, que la majoritat son pas pus grandas qu'un gran de sabla, podon produire d'impressionantas traças de lum. Los brins de posca interestellar se creman completament a una auçada de 100 km per subre de la superfícia terrèstra.

La pluèja de meteòrs se pòt veire cada an, a partir de la mitat de julhèt, e mai que se'n orservan mai entre los 8 e 14 d'agost, amb un maximum d'activitat a l'entorn del 12 d'agost, quora se pódon veire fins a 100 meteòrs per ora, segon l'an.^[1][2] L'intensitat d'aquesta pluèja de meteòrs e l'epòca de l'an en que se produtz fan dels Perseids una de les pluèjes d'estelas mai popularas e de bon observar.

1. ↑ (es) https://web.archive.org/web/20070625060415/http://astrosurf.com/somyce/c_visual/lluvias/perseidas/2007/SOMYCE_perseidas_2007.html#4 Informació del SOMYCE] Els anys 1991 i 1992 es van donar unes circumstàncies excepcionals, que van portar a un maximum relatiu de fins a 400 en l'índex de meteorits observats per hora. Aquest índex va baixar fins a 300 l'any 1993, i des d'aleshores ha baixat fins a estabilitzar-se en 100-120.
2. ↑ (en) NASA, Perseids 2004 Los Perseids de l'an 2004 van tenir un índex horari zenital de fins a 200.