destrossar

Catalán

destrossar
baleares (AFI)	[dəs.tɾoˈsa]
central (AFI)	[dəs.tɾuˈsa]
valencia (AFI)	[des.tɾoˈsaɾ]
acentuación	aguda
longitud silábica	trisílaba
rima	a

Etimología

Del catalán antiguo destrossar ("destrozar"). Atestiguado desde el siglo XV.^[1]^[2]

Verbo transitivo

1: Destrozar, destruir, romper.

Conjugación

Flexión de destrossarprimera conjugación, regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		destrossar			haver destrossat
Gerundi		destrossant			havent destrossat
Participis		destrossat, destrossada, destrossats, destrossades
Formes personals
nombre		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	destrosso / destrosse / destrossi / destross	destrosses	destrossa	destrossem / destrossam	destrosseu / destrossau	destrossen
	Pretèrit imperfet	destrossava	destrossaves	destrossava	destrossàvem	destrossàveu	destrossaven
	Pretèrit perfet	destrossí	destrossares	destrossà	destrossàrem	destrossàreu	destrossaren
	Pretèrit perfet	vaig destrossar	vas destrossar	va destrossar	vam destrossar	vau destrossar	van destrossar
	Futur	destrossaré	destrossaràs	destrossarà	destrossarem	destrossareu	destrossaran
	Condicional	destrossaria	destrossaries	destrossaria	destrossaríem	destrossaríeu	destrossarien
Temps compostos	Pretèrit indefinit	he destrossat	has destrossat	ha destrossat	hem destrossat	heu destrossat	han destrossat
	Pretèrit pluscuamperfet	havia destrossat	havies destrossat	havia destrossat	havíem destrossat	havieu destrossat	havien destrossat
	Pretèrit anterior	vaig haver destrossat	vas haver destrossat	va haver destrossat	vam haver destrossat	vau haver destrossat	van haver destrossat
	Futur compost	hauré destrossat	hauràs destrossat	haurà destrossat	haurem destrossat	haureu destrossat	hauran destrossat
	Condicional compost	hauria destrossat	hauries destrossat	hauria destrossat	hauríem destrossat	hauries destrossat	haurien destrossat
Mode subjuntiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	destrossi / destrosse	destrossis / destrosses	destrossi / destrosse	destrossem	destrosseu	destrossin / destrossen
	Pretèrit imperfet	destrossara	destrossares	destrossara	destrossàrem	destrossareu	destrossaren
	Pretèrit imperfet	destrossès	destrossessis	destrossès	destrossèssim	destrossèssiu	destrossessin
	Futur	destrossaré	destrossaràs	destrossarà	destrossarem	destrossareu	destrossaran
Temps compostos	Pretèrit perfet	hagi destrossat	hagis destrossat	hagi destrossat	haguem destrossat	hagueu destrossat	haguen destrossat
	Pretèrit pluscuamperfet	haguès destrossat	haguessis destrossat	haguès destrossat	haguèssim destrossat	haguessiu destrossat	haguessin destrossat
	Pretèrit pluscuamperfet	haguera destrossat	hagueres destrossat	haguera destrossat	haguèrem destrossat	haguereu destrossat	hagueren destrossat
	Futur compost	hauré destrossat	hauràs destrossat	haurà destrossat	haurem destrossat	haureu destrossat	hauran destrossat
Mode imperatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present			destrossa	destrossi / destrosse	destrossem	destrosseu / destrossau	destrossin / destrossen

Catalán antiguo

destrossar
pronunciación	falta agregar
grafías alternativas	destroçar

Etimología

Si puedes, incorpórala: ver cómo

Verbo transitivo

1: Destrozar, destruir, romper.^[2]

Referencias y notas

↑ «destrossar» en Gran diccionari de la llengua catalana. Editorial: Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1998.
↑ ^2,0 ^2,1 «destrossar» en Vocabulari de la llengua catalana medieval. Editorial: IEC.

[GDLC-1] «destrossar» en Gran diccionari de la llengua catalana. Editorial: Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1998.

[IEC-2] 2,0 ^2,1 «destrossar» en Vocabulari de la llengua catalana medieval. Editorial: IEC.

[1]

[2]