antepenúltim

Borrowed from Latin antepaenultimus.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˌan.tə.pəˈnul.tim]
• IPA^(key): (Valencia) [ˌan.te.peˈnul.tim]

antepenúltim (feminine antepenúltima, masculine plural antepenúltims, feminine plural antepenúltimes)

1. antepenultimate

antepenúltim m (plural antepenúltims)

1. antepenultimate

• penúltim

• “antepenúltim” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “antepenúltim”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “antepenúltim” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “antepenúltim” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.