penúltim

Borrowed from Latin paenultimus.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pəˈnul.tim]
• IPA^(key): (Valencia) [peˈnul.tim]

penúltim (feminine penúltima, masculine plural penúltims, feminine plural penúltimes)

1. penultimate

• últim

• “penúltim” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “penúltim”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “penúltim” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “penúltim” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.