[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/

Cinerama

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:47, 7 nov 2016 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

El Cinerama[1][2] –combinació de les paraules cinema i panorama (del grec pan, és a dir, tots, i Orama, allò que és veu) va ser inventat per Fred Waller i consistia en la gravació d’una pel·lícula amb tres càmeres sincronitzades i en la projecció d’aquesta filmació amb quatre projectors, tres dels quals projectaven la imatge en 35 mm simultàniament en una pantalla amb forma d’arc circular (165o)[3] i un que projectava el so. La pantalla quedava dividia per tres imatges, formant una imatge panoràmica, incrementant la grandària i els detalls de la pel·lícula. Pel que fa al projector del so, també gravat en un format 35 mm, tenia set pistes i era so estereofònic. Aquesta innovació en el cinema va sorgir cap als anys cinquanta per combatre la gran influència de la televisió, que havia esdevingut rival de la indústria fílmica.

Sistema de projecció del Cinerama

Les pel·lícules Cinerama[4] acostumaven a ser documentals de viatges, la qual cosa era un tema que es prestava visualment al sistema. Cal destacar documentals com This is Cinerama (1952) o Cinerama Holidays (1955). Malgrat això, el 1962 la Metro Goldwyn Mayer, en associació amb l'empresa Cinerama, va produir dues pel·lícules d'ordre dramàtic en aquest estil: El meravellós món dels germans Grimm (The Wonderful World of the Brothers Grimm o La conquesta de l’oest (How the West Was Won).

Malgrat tot, el cinerama presentava alguns problemes que van dificultar-ne la seva màxima difusió. D’una banda, cal destacar que la imatge que quedava projectada tenia dues línies on s’unien les tres gravacions de les tres càmeres, de manera que l’espectador no podia veure la imatge amb perfecció. D’altra banda, també caldria destacar que la producció d’aquests films tenia costos força elevats. Així doncs, tractant de buscar una alternativa al sistema que eliminés aquests inconvenients tècnics que tenia, es van començar a produir pel·lícules en 70 mm filmades amb una sola càmera (de vegades amb una mínima compressió anamòrfica) i s’anunciaven i es publicaven com a cinerama, encara que no s’hagués dut a terme el procés original.

Referències

  1. «Widescreen Museum - The Cinerama Wing». www.widescreenmuseum.com. [Consulta: 7 novembre 2016].
  2. «Widescreen Museum - Cinerama Wing 2». www.widescreenmuseum.com. [Consulta: 7 novembre 2016].
  3. «archives.nypl.org -- Cinerama Corporation collection». archives.nypl.org. [Consulta: 7 novembre 2016].
  4. Documentary, Cinerama Adventure - The. «Cinerama Adventure Home Page». www.cineramaadventure.com. [Consulta: 7 novembre 2016].