Cinerama

Durant els inicis dels anys 1930, Waller va realitzar unes investigacions als estudis de la productora Paramount. Aquests estudis el van portar a extreure la conclusió que una sensació de profunditat i de realisme es podia aconseguir a través d'una pantalla ampla i corba que inclogués la vista panoràmica de l'espectador. Els seus primers experiments van ser amb una bateria de onze càmeres-projector de 16 mm i projectors que fotografiaven una imatge hemisfèrica. El sistema va ser re-dissenyat amb cinc càmeres-projector al que s'hi acredita haver salvat centenars de vides d'aviadors a la Segon Guerra Mundial amb el nom de "Waller Gunnery Trainer".

Waller va re-definir aquest sistema perquè utilitzés càmeres-projector de 35 mm i la pantalla va ser modificada d'una secció esfèrica a un arc. Pel sistema de so, Waller va contactar amb l'expert en enregistrament Hazard Reeves. Reeves era un pioner el l'enregistrament magnètic i la seva proposta pel so del Cinerama va ser crear un sistema multi-canal que igualés les dimensions de la pantalla. Inicialment, el sistema de so estereofònic consistia en 5 canals col·locats darrere la pantalla de projecció. Reeves va afegir posteriorment un sisè i un setè canal per alimentar els altaveus de l'auditori sota el control de l'enginyer del teatre.

La cita de Lowell Thomas "Senyors i senyores, això és Cinerama" és només la punta de l'iceberg de l'èxit que el Cinerama va obtenir. Lowell Thomas estava convençut que el Cinerama representava l'inici d'un nou món en el camp de projecció d'imatges en moviment. El seu involucrament, més que el de ningú altre, va ajudar a la creació de la primera pel·lícula. Thomas també va reclutar el veterà productor Merian C. Cooper, pare de King Kong, i una de les forces poderoses que va ajudar a la creació de la triple tira Technicolor, que va assegurar que la primera demostració fos exitosa. Lowell Thomas va ser el president de Cinerama Productions, Inc., en oposició a Cinerama, Inc., la companyia fundada per Fred Waller i inicialment dirigida per Hazard Reeves.

La imatge és formada per tres pel·lícules de 35 mm separades, i el so és emmagatzemat en una quarta cinta magnètica amb 7 pistes sonores (corresponents als set canals d'emissió).

Els fotogrames individuals tenien sis perforacions d'altura enlloc de les quatre habituals, i la velocitat de fotogrames fou incrementada de 24 a 26 fotogrames per segons per reduir l'aparent parpelleig a la pantalla gegant de 165 graus.

Els tres fotogrames de les tres pel·lícules corresponents formaven una imatge amb una definició sis vegades més gran que la d'una pel·lícula convencional de 35 mm. Aquesta resolució, combinada amb les nítides lents de gran angular i la seva ampliada profunditat de camp formaven una inigualable experiència de visió.

Smilebox és un format de pel·lícula creat el 1999 que facilita la visualització de films en format Cinerama.^[5] Aquest format simula a la pantalla la projecció original en pantalla corbada de 146º,^[6] estrenyent la imatge al centre per imitar l'efecte immersiu.^[7]

Les dificultats tècniques del format cinerama va fer que anés desapareixent. Des del 2012 es van editar alguns títols antics per tal de reproduir-ne parcialment l'efecte immersiu. L'edició en blu-ray del documentari de 1952 «This is cinerama» (2015) va incloure la tecnologia Smilebox.^[7]

Per poder mostrar els clips de Cinerama al documental, s'havia de desenvolupar un procés de telecine^[8] des dels negatius. L'expert en efectes especials i aficionat al Cinerama Greg Kimble va treballar durant diverses setmanes amb enginyers del Pacific Ocean Post i Digital Magic a Los Angeles per perfeccionar una tècnica per fer-ho possible.^[5]