Unió d'Arràs

La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.^[1] Alguns dels territoris que formaven aquestes províncies formen part de França des de 1659.

Unió d'Arràs

Tipus	tractat internacional
Estat	Bèlgica
Conflicte	Guerra dels Vuitanta Anys

Els punts acordats en la unió van ser els següents:

• Expulsió de les tropes estrangeres.
• Organització del Consell d'Estat de la mateixa manera en què estava durant el regnat de Carles V.
• Dos terços dels membres del Consell d'Estat havien de ser acceptats per tots els membres.
• Tots els privilegis vigents abans de la rebel·lió s'havien de tornar a instaurar.
• El catolicisme era l'única religió. El calvinisme havia de ser perseguit.

Les parts signatàries de la unió van ser:

• El comtat d'Hainaut.
• Artois, Lilla, Douai i Orchies pertanyents a França des de 1659.

Les províncies de Namur, Luxemburg i el Ducat de Limburg, malgrat ser favorables a la unió d'Arràs, no van signar l'acord. La resposta de les províncies que es mantenien rebels va ser la unió d'Utrecht signada uns dies més tard.