Escrofulariàcies
Les escrofulariàcies (Scrophulariaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales),[1] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.[2] És una família amb distribució cosmopolita.[3]
Scrophulariaceae  | |
|---|---|
 Scrophularia nodosa | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Scrophulariaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Scrophularia |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
Descripció
modificaSón plantes herbàcies o arbusts, les flors són hermafrodites i acostumen a tenir els pètals soldats formant una corol·la tubular. El fruit és una .càpsula dehiscent.[3][4]
Taxonomia
modificaAquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, amb el nom Scrophulariae, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[5][6]
Tribus
modificaDins d'aquesta família es reconeixen les següents tribus:[3]
- Hemimerideae
- Aptosimeae
- Myoporeae
- Leucophylleae
- Buddlejeae
- Limoselleae
- Scrophularieae
Gèneres
modificaDins d'aquesta família es reconeixen els 58 gèneres següents:[7]
- Alonsoa Ruiz & Pav.
- Ameroglossum Eb.Fisch., S.Vogel & A.V.Lopes
- Androya H.Perrier
- Antherothamnus N.E.Br.
- Anticharis Endl.
- Aptosimum Burch. ex Benth.
- Barthlottia E.Fisch.
- Bontia L.
- Buddleja Houst. ex L.
- Camptoloma Benth.
- Capraria L.
- Chaenostoma Benth.
- Chamaecrypta Schltr. & Diels
- Chenopodiopsis Hilliard & B.L.Burtt
- Colpias E.Mey. ex Benth.
- Cromidon Compton
- Dermatobotrys Bolus
- Diascia Link & Otto
- Diclis Benth.
- Dischisma Choisy
- Dolichostemon Bonati
- Eremogeton Standl. & L.O.Williams
- Eremophila R.Br.
- Freylinia Colla
- Glekia Hilliard
- Globulariopsis Compton
- Glumicalyx Hiern
- Glycocystis Chinnock
- Gomphostigma Turcz.
- Gosela Choisy
- Hebenstretia L.
- Hemimeris L.f.
- Jamesbrittenia Kuntze
- Leucophyllum Bonpl.
- Lyperia Benth.
- Manulea L.
- Manuleopsis Thell.
- Melanospermum Hilliard
- Microdon Choisy
- Myoporum Banks & Sol. ex G.Forst.
- Nathaliella B.Fedtsch.
- Nemesia Vent.
- Oftia Adans.
- Peliostomum E.Mey. ex Benth.
- Phygelius E.Mey. ex Benth.
- Phyllopodium Benth.
- Polycarena Benth.
- Pseudoselago Hilliard
- Ranopisoa J.-F.Leroy
- Scrophularia Tourn. ex L.
- Selago L.
- Strobilopsis Hilliard & B.L.Burtt
- Sutera Roth
- Teedia Rudolphi
- Tetraselago Junell
- Trieenea Hilliard
- Verbascum L.
- Zaluzianskya F.W.Schmidt
Història taxonòmica
modificaA les classificacions clàssiques, que van quedat obsoletes arran dels estudis filogenètics, la família de les escrofulariàcies tenia una circumscripció molt més ampla, per exemple al sistema Cronquist era formada per unes quatre mil espècies agrupades en uns 190 gèneres.[8]. Però els dits estudis van demostrar que el grup era polifilètic, format per un conjunt de llinatges monofilètics, i això va comportar la disgregació de la major part dels gèneres vers d'altres famílies existents dins l'ordre de les lamials o vers famílies de nova creació, com la de les calceolariàcies.[9]
Al primer sistema APG (1998) ja s'advertia que algunes famílies com la de les escrofulariàcies no era monofilètica i caldria canviar la seva circumscripció.[10] A la segona versió, APG II (2003), es van redistribuir gèneres entre les famílies Calceolariaceae (antiga família que va ser recuperada), Orobanchaceae i Plantaginaceae, i al mateix temps s'hi integraven les antigues famílies Buddlejaceae i Myoporaceae.[11] El tercer sistema APG, APG III (2009), va continuant retallant la circumscripció de les escrofulariàcies amb el reconeixement de la família Linderniaceae.[12] Al quart sistema APG, APG IV (2016), encara es van moure alguns gèneres cap a d'altres famílies, com ara Rehmannia vers Orobanchaceae.[13]
Usos
modificaLes plantes de la família de les escrofulariàcies només tenen usos ornamentals,[4] en destaquen els gèneres Buddleja,[14] Diascia,[15] Nemesia[16] i Verbascum.[17] Però algunes espècies han esdevingut plantes invasores fora del seu àmbit natiu, com a exemples se'n poden citar la budleia (Buddleja davidii), prohibida al nostre país,[18] o els bacallans (Verbascum thapsus) als Estats Units.[19]
Referències
modifica- ↑ Byng et alii., 2016, p. 19.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «SCROPHULARIACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 29 setembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Scrophulariaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Scrophulariaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 117.
- ↑ «Scrophulariaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ Cronquist, 1981, p. 953.
- ↑ Olmstead, Richard G.; Pamphilis, Claude W.; Wolfe, Andrea D.; Young, Nelson D.; Elisons, Wayne J. «Disintegration of the Scrophulariaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 88, 2, 2-2001, pàg. 348–361. DOI: 10.2307/2657024. ISSN: 0002-9122.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 534.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 399.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 117.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 8.
- ↑ «Buddleja davidii 'Black Knight'» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Diascia barberae» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Nemesia (group)» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Verbascum 'Jackie'» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en espanyol). Butlletí Oficial de l'Estat, 14-11-2011, pàg. 132727. Arxivat de l'original el 2013-10-16 [Consulta: 7 octubre 2023]. («Decret reial 1628/2011, de 14 de novembre que regula el llistat i el catàleg de les espècies exòtiques invasores.»)
- ↑ «Invasive of the Week: Common Mullein» (en anglès). Matthaei Botanical Gardens and Nichols Arboretum, 07-08-2020. [Consulta: 7 octubre 2023].
Bibliografia
modifica- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
- Olmstead, Richard G. «Whatever happened to the Scrophulariaceae?». Fremontia, 30, 2, 4-2002, pàg. 13-22.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- Oxelman, Bengt; Kornhall, Per; Olmstead, Richard G.; Bremer, Birgitta «Further disintegration of Scrophulariaceae» (en anglès). Taxon, 54, 2, 5-2005, pàg. 411–425. DOI: 10.2307/25065369. ISSN: 0040-0262.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.