Lamials

Les espècies pertanyents a aquest ordre presenten els trets següents:

• Flors amb corol·les bilabiades, bilaterals o actinomorfes, formades per cinc pètals.
• Ovari súper format per dos carpels biovulats o uniovulats fusionats.
• El fruit més comú consisteix en un fruit drupaci, uniseminat format per la meitat d'un carpel.

Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1838 a la revista Magazine of Natural History de Londres pel naturalista irlandès Edward Ffrench Bromhead (1789-1855).^[5]

A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les lamials hi havia les 24 famílies següents:^[3]

També hi havia alguns ordres sense assignar a cap família, entre ells Peltanthera^[6] i Wightia^[7], que estudis posteriors han portar a proposar la seva inclusió en famílies pròpies:^[8]

A primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les lamials amb una composició de 21 famílies.^[11] A la segona versió, APG II (2003) l'ordre també era format per 21 famílies, però respecte a la versió anterior desapareixen quatre famílies, Avicenniaceae, Buddlejaceae, Cyclocheilaceae i Myoporaceae, se n'afegeixen quatre, Calceolariaceae, Carlemanniaceae, Martyniaceae i Plocospermataceae.^[12] A la tercera versió, APG III (2009), l'ordre era format per 23 famílies, es van afegir Linderniaceae i Thomandersiaceae.^[13] A la quarta versió, APG IV (2016), es va afegir la família de les Mazaceae.^[14]

En l'antic sistema Cronquist (1981) l'ordre de les lamials era reconegut dins la subclasse de les Asteridae, però tenia una delimitació molt diferent, estava format per tan sols 4 famílies, que agrupaven unes 7800 espècies:^[15]

• Lennoaceae
• Boraginaceae
• Verbenaceae
• Lamiaceae

Al sistema Takhtajan (1997), l'ordre de les lamials contenia set famílies, i era dins del superordre Lamianae que formava part de la subclasse les Lamiidae:^[16]

• Verbenaceae
• Phrymaceae
• Cyclocheilaceae
• Symphoremataceae
• Avicenniaceae
• Viticaceae
• Lamiaceae

• Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
• The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
• Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
• Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
• Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1. 
• Takhtajan, Armen Leonovich. Diversity and Classification of Flowering Plants (en anglès). Nova York: Columbia Univertity Press, 1997. ISBN 0-231-10098-1. 
• Stevens, P. F. «Angiosperm Phylogeny and Diversification». A: Kliman, R. M. Encyclopedia of Evolutionary Biology (en anglès). Volum 1. Academic Press, 2016, p. 78-83. DOI 10.1016/B978-0-12-800049-6.00257-2. ISBN 9780128004265. 

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquiespècies