Alfabet siríac

El tipus d'escriptura, en el qual van ser escrits els manuscrits més antics (fins al segle v), és conegut pel nom ʔesṭrangelå (prové del grec στρογγύλη ‛rodona’). Després de la divisió de l'Església Assíria Oriental en els nestorians i els jacobites cadascuna d'elles ha tingut el seu propi tipus d'escriptura.

Alfabet siríac oriental («nestorià», «caldeu» o «assiri») aquesta variació de l'alfabet siríac va aparèixer com una variant separada de l'alfabet siríac al segle vii. En siríac aquest tipus d'escriptura es diu madnḥāyā (literalment vol dir ‛oriental'). Per la forma de les lletres alfabet siríac oriental és més proper a l'ʔesṭrangelå, que l'alfabet siríac occidental.

Alfabet siríac occidental («jacobita» o «maronita») aquesta variació de l'alfabet siríac va aparèixer com una variant separada de l'alfabet siríac als manuscrits siríacs des de finals del segle viii. En el siríac (occidental) aquest tipus d'escriptura es diu serṭā (literalment vol dir ‛línia’), prové de serṭo pšiṭo ‛escriptura fàcil/habitual'.

Les lletres, com ja s'havia dit, marquen només les consonant, igual que en hebreu o en àrab. Als finals del segle vii o als principis del segle viii, foren creades dos sistemes de vocalització de l'alfabet siríac. A l'orient s'utilitzà el sistema de vocalització, que feia servir els símbols que podien ser escrits tant a sobre de la lletra, com a sota de la lletra. Aquests símbols s'utilitzaren per representar vuit vocals, 4 llargues i 4 curtes. En canvi a l'occident els jacobites per representar les vocals utilitzaren variacions de les lletres gregues, que també podrien estar a sobre o a sota de la lletra. Aquests símbols s'utilitzaren per representar 5 vocals, sense comptar amb la seva llargada, però afegint-hi la vocal neutra.

Lletra	ʔesṭrangelå (escriptura clàssica)			madnḥāyā (escriptura oriental)			Unicode	Nombre	Pronunciació
	Forma normal	Final lligada	Final no lligada	Forma normal	Final lligada	Final no lligada
ʔĀlap					¹		ܐ	1	ʔ o no es pronuncia
Bēṯ							ܒ	2	fort: b suau: β
Gāmal							ܓ	3	fort: g suau: ɣ
Dālaṯ							ܕ	4	fort: d suau: ð
Hē							ܗ	5	h
Wāw							ܘ	6	consonants: w mater lectionis: u i o
Zayn							ܙ	7	z
Ḥēṯ							ܚ	8	ḥ
Ṭēṯ							ܛ	9	ṭ
Yōḏ							ܝ	10	consonants: j mater lectionis: i
Kāp							ܟ	20	fort: k suau: χ
Lāmaḏ							ܠ	30	l
Mīm							ܡ	40	m
Nūn							ܢ	50	n
Semkaṯ					/		ܣ / ܤ	60	s
ʕĒ							ܥ	70	ʕ
Pē							ܦ	80	fort: p suau: f
Ṣāḏē							ܨ	90	ṣ
Qōp							ܩ	100	q
Rēš							ܪ	200	r
Šīn							ܫ	300	ʃ
Ṯaw							ܬ	400	fort: t suau: θ

¹ Després de la Dālaṯ o Rēš, la ʔĀlap normalment té la forma normal en lloc de la forma final.

Nom	ʔesṭrangelå			madnḥāyā			Unicode	Descripció
	Forma normal	Final lligada	Final no lligada	!Forma normal	Final lligada	Final no lligada
								Lāmaḏ i ʔĀlap adjuntades al final del mot
						/		Ṯaw i ʔĀlap adjuntades al final del mot
								Hē i Yōḏ adjuntades al final del mot

• Vocalització de l'alfabet siríac

L'interval Unicode del siríac és U+0700 ... U+074F.

• Taula Unicode

• Дирингер Д, Алфавит. — М.: Едиториал УРСС, 2004.
• Фридрих И. История письма. — М.: Едиториал УРСС, 2004.

• Garshuni

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabet siríac

• The Syriac alphabet
• Download Syriac fonts
• Unicode Entity Codes for the Syriac Script Arxivat 2006-06-17 a Wayback Machine.