Gil l'Eremita
 Sant Gil (ca. 1500) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Atenes (Grècia), 640 |
| Mort |
Sant Geli, 710 (69/70 anys) |
| Ocupació | Monjo |
 | |
Sant Gil (Atenes, Grècia, ca. 640 — Sant Geli, Gard, França, ca. 720) un eremita i abat d'origen grec que va viure en el segle VII. Venerat com a sant per l'Església Catòlica, se celebra la seva festivitat l'1 de setembre.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Beneït sant Gil, feu que no quedi ni un fil.[1]
- De Sant Llorenç a Santa Rosa, desempolsa la filosa; de Santa Rosa a Sant Gil, comença a fer fil.[2]
- Per Sant Gil, a batre nogueres.[1]
- Per Sant Gil, al vespre fil.[1]
- (var.) Quan ve Sant Gil, es vespre fil.[3]
- Per Sant Gil, el cànem a collir.[2]
- Per Sant Gil, encén el gresol, apaga'l per la Pasqua i vés a prendre el sol.[1]
- Per Sant Gil, l'hivern ja és aqui.[1]
- Per Sant Gil, la filadora comença el fil.[1]
- Per Sant Gil, prepara el gresol per fer fil.[1]
- Per Sant Gil, si Déu ho vol, tots els sastres al gresol.[1]
- Per Sant Gil, set alegries i cent neguits.[1]
- Sant Gil, menjava sobrassada i estojava es fil.[3]
- Sant Gil porta l'hivern lligat amb un fil.[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Amades, 1982, p. 1-11.
- ↑ 2,0 2,1 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gil». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.