Yeghegnadzor (en armeni, Եղեգնաձոր, es pronuncia jɛʁɛɡnɑˈd͡zɔɾ) és una ciutat i municipi del sud d'Armènia que exerceix de capital de la província de Vaiotx Dzor i del municipi homònim. A més a més, també és la seu de la diòcesi de Vaiotx Dzor de l'església Apostòlica Armènia. Està situada a 123 km al sud de la capital del país, Erevan, a la riba del riu Srkghonk, a 1.194 metres sobre el nivell del mar.[1]
El 2016 té una població estimada de 6.600 habitants. Segons el cens del 2011 té 7.944 habitants.[2]
Yeghegnadzor està situada a 1.194 metres sobre el nivell del mar. Està a una zona de serralada baixa i mitjana sobretot semidesèrtica. La ciutat està a la riba del riu Srkghonk, tributari del riu Arpa. Al nord limita amb el poble de Gladzor, que té una universitat històrica del segle XIII i una fortalesa del segle VII aC.
Yeghegnadzor té un Clima continental humit (Dfa, segons la Classificació climàtica de Köppen) que té estius calorosos i el seu clima fluctua molt del dia a la nit. Té unes precipitacions mitjanes anuals de 400 mm. El gener té una temperatura mitjana de 5 - 6°C i el rècord de temperatura mínima és de - 22°C. El mes de juliol s'ha enregistrat la seva temperatura més alta: 35°C. Els estius són calorosos i els hiverns hi neva.[3]
Durant el segle V es menciona la ciutat amb el nom de Pondzatagh. Aquesta població pertany al cantó de Vaiotx Dzor de Syunik, la novena província del Regne d'Armènia (Armènia Major). Tot i això, al cementiri, s'hi ha trobat restes arqueològiques d'un mausoleu datat del primer mil·leni que donen testimoni que la zona ja feia molt de temps que estava ocupada. A prop de la ciutat s'hi conserva una fortificació del segle VII aC pertanyent al regne d'Urartu.
Segons fonts històriques del primer quart del segle IX, quan el príncep Felidel regne Syunat va moure la seva residència des de Sisian a Vaiotx Dzor i va fortificar la població de Yeghegis, el nom de Yeghegnadzor o de Yeghegyats Dzor denomina tota la província. Durant l'Edat mitjana la Ruta de la seda travessa la zona unint la ciutat de Martuni amb Yeghegnadzor. A la zona s'hi construeixen moltes esglésies, monestirs, ponts i caravanserralls entre els segles X i XIII. En aquesta època, Yeghegnadzor pertany al regne de Syunik, sota la dinastia dels Sisakides.
A principis del segle XVI l'est d'Armènia cau sota el jou de la Dinastia safàvida persa. El territori de Yeghegnadzor passa a formar part de Erivan Beglarbegi i desp´res del Kanat d'Erevan. Entre els segles XVI i XVII és considerada l'època fosca de la història de la ciutat, ja que la regió és marc d'enfrontaments entre els túrquics i els iranians. Això fa que es destrueixin molts monuments i que molta població emigri de la zona. El 1747 Yeghegnadzor esdevé part del Kanat de Nakhitxevan. A inicis del segle XIX, rep el nom de Keshishkend.[5]
Interior de la catedral de la Mare de Déu
La regió de Vaiotx Dzor esdevé part de l'Imperi Rus com gran part de l'Armènia Oriental degut al Tractat de Turkmantxai signat entre Pèrsia i aquest imperi després de la guerra russo-persa de 1826-1828. El 1828-1830 moltes famílies armènies de ciutats iranianes com Salmas i Khoy emigren a l'est d'Armènia (entre elles, a Vaiotx Dzor), sobretot a les que formen part de la governació d'Erevan. El 1870 Yeghegnadzor esdevé una part del nou uezd de Sharur-Daralayaz, que a la vegada, forma part de la governació d'Erevan, de l'Imperi Rus.
Yeghegnadzor és la ciutat més poblada i el centre cultural de la província de Vaiotx Dzor. Té un palau cultura, una biblioteca pública i un museu regional. També hi ha una escola d'art, una escola esportiva i una acadèmia de música. Té un amfiteatre al parc de Momik, al centre de la ciutat. En aquest parc també hi ha una vishap, una pedra del segon mil·leni aC.
Museu Regional de Yeghegnadzor
Les persones de Yeghegnadzor són tradicionals. Celebren les festes tradicionals i religioses com el Tmdez i el Vardavar. El festival més popular de la ciutat es celera el segon diumenge d'octubre. La ciutat és coneguda pel seu formatge tradicional. Aquest és de llet de vaca i es deixa madurar durant, almenys, 6 mesos Té un gust fort i salat i les plantes de la montanya que s'hi incorporen li donen un gust particular.[6][7]
Catedral de la Mare de Déu, coneguda com a església de Surp Sarkis. És una església del Segle XII que fou renovada l'any 1878. És una basílica-catedral que serveix com a seu de la diòcesis de Vaiotx Dzor de l'Església Catòlica Armènia.[8][9]
Fortalesa de Proshaberd (o de Boloraberd), del segle XIII. Està situada a prop dels pobles veïns de Gladzor i Vernashen.
La Universitat de Gladzor. Del segle XIII, al poble veí de Gladzor.
Pont d'agaradadzor, del segle XIII.
Monument d'Anaastas Mikoyan a YeghegnadzorComplex monàstic de Noravank, del segle XIII, al sud-oest de la ciutat.
Monestir d'Spitakavor de la Mare de Déu. Construït el 1321, al nord de la ciutat.
A la ciutat s'hi edita la publicació mensual "Vardadzor" que cobreix les notícies polítiques i econòmiques de la provincia i que té un suplement literari.[10]
