Vull ser italià
L'Italien  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Olivier Baroux |
| Protagonistes | |
| Producció | Richard Grandpierre |
| Guió | Stéphane Ben Lahcene |
| Música | Martin Rappeneau |
| Dissenyador de so | Damien Lazzerini i Pascal Villard |
| Muntatge | Richard Marizy (en)  |
| Productora | Pathé Films i M6 Group |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 2010 |
| Durada | 102 min |
| Idioma original | francès |
| Rodatge | Marsella i Niça |
| Color | en color |
| Format | 1.85:1 |
| Pressupost | 9.295.146 € |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia i drama |
      
| |
Vull ser italià (títol original en francès L'Italien) és una pel·lícula francesa dirigida per Olivier Baroux, estrenada el 2010.[1][2] Ha estat doblada al català.[3]
Argument
[modifica]Mourad Ben Saoud, un franco-algerià, es va fer passar molts anys com "Dino Fabrizzi", un italià que treballava a Niça en un concessionari de Maserati. El seu superior, Charles, decideix retirar-se i ha d'escollir un successor entre Mourad i Cyril, un racista incompetent. Mourad també té una promesa, Hélène, que regenta una botiga de vestits de núvia. Fa creure a tothom que la seva família viu a Itàlia quan, en realitat, els seus pares, la seva germana i el seu germà viuen a prop de Marsella.
Mourad també menteix a la seva família, dient que treballa a Itàlia i que allà l'espera la seva promesa. Durant un àpat familiar, el pare de Mourad, després d'una demostració de ball de claqué, se sent malament i demana al seu fill que dejuni al seu lloc durant el mes de Ramadà.
Aleshores, Mourad es troba atrapat en la seva doble identitat.
Repartiment
[modifica]- Kad Merad : Dino Fabrizzi / Mourad Ben Saoud
- Valérie Benguigui : Hélène, la xicota de Dino
- Roland Giraud : Charles Lemonnier, el cap del concessionari Maserati
- Philippe Lefebvre : Cyril Landrin, el col·lega de Dino
- Guillaume Gallienne: Jacques, amic de Dino, pintor jueu
- Sid Ahmed Agoumi: Mohamed Ben Saoud, el pare de Dino
- Farida Ouchani: Rachida Ben Saoud, la mare de Dino
- Saphia Azzeddine: Amel Ben Saoud, germana de Dino
- Tarek Boudali: Karim Ben Saoud, el germà petit de Dino
- Nathalie Levy-Lang: Nadège, la dona de Jacques
- Karim Belkhadra: Imam Abdel
- Alain Doutey: André, el pare d'Hélène
- Arièle Semenoff: Marie-Paule, la mare d'Hélène
- Guy Lecluyse: Sr. Maizière, el client indecis del Maserati
- Muriel Hachet: Nadia, la secretària de Dino.
- Jean-François Malet: L'inspector de policia
- Pascal Vincent: El comptable
- Khalid Maadour: Moktar
Producció
[modifica]El director Olivier Baroux i l'actor principal Kad Merad es coneixen des de petits i formen el duet còmic "Kad et Olivier". Ambdós tenien la idea de fer una comèdia amb una trajectòria seriosa des de feia temps, i sobretot per la pròpia història familiar de Kad Merad, van decidir fer una pel·lícula sobre els problemes dels migrants a França. El mateix Merad és d'origen algerià i gairebé va canviar el seu nom de "Kaddour Merad" a "François Merad" al començament de la seva carrera.[4]
Taquilla
[modifica]La pel·lícula va vendre 1.077.477 entrades a França.[5]
Referències
[modifica]- ↑ L'italien a unifrance.org
- ↑ L'Italien a telerama.fr
- ↑ Vull ser italià a esadir.cat
- ↑ French comedy L'Italien exposes immigrant's dilemma, BBC, 1 de desembre de 2010
- ↑ «Box Office du film L'Italien». [Consulta: 21 març 2020].
