Tz'utujil

Tz'utujil

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	Guatemala 63.273 (2002)[1]
Oficial a	Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[2]
Autòcton de	Àrea lingüística mesoamericana
Estat	Guatemala
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües quitxeanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Academia de Lenguas Mayas de Guatemala
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	tzj
Glottolog	tzut1248
Ethnologue	tzj
UNESCO	1831
IETF	tzj
Endangered languages	3441

El tz'utujil és un idioma maia parlada pels tz'utujils, una ètnia que viu a alguns municipis del sud del departament de Sololá i del nord de Suchitepéquez.^[3] Hi ha almenys quatre variants dialectals importants: la de Santiago Atitlán, la de San Pedro la Laguna, la de San Lucas Tolimán i la de Chicacao.

El tz'utujil és força proper als seus veïns, kaqtxikel i quitxé. El cens oficial de 2002 dona una xifra de 63.237 parlants.^[4] Segons Ethnologue hi a dos dialectes tz'utijil, l'oriental (50.000 parlants en 1998)^[5] i occidental (34.000 parlants en 1990).^[6] La majoria de tz'utujils tenen l'espanyol com a segona llengua, encara que molts dels ancians i els habitants de les zones aïllades són monolíngües. Molts infants no aprenn espanyol fins que van a l'escola a partir dels 5 anys. Cap al 2012 la llibreria comunitària Rija'tzuul Na'ooj a San Juan La Laguna elabora històries per a infants en tz'utujil i llibres bilingües per a infants.^[7]

En les següents taules cadascun dels fonemes del tz'utujil està representat pel caràcter. o conjunt de caràcters, que s'indiquen en l'ortografia estàndard desenvolupada per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG). Si fos diferent, el símbol corresponent en l'Alfabet Fonètic Internacional apareix entre parèntesis.

L'idioma tz'utujil té cinc vocals curtes i cinc vocals allargades.

En tz'utujil, de la mateixa manera que en altres llengües maies, no es distingeix oclusives i africades sonores i sordes, sinó que es distingeix oclusives i africades normals i glotitzades. Les oclusives i africades normals (tècnicament "pulmonar egresiva") en general no són sonores i s'aspiren en els extrems de les paraules i no s'aspiren en altres llocs. Les oclusives i africades glotalitzades solen ser ejectives en el cas de k' , ch' , i tz' i implosives en el cas de b' , t' , i q' .

• Dayley, Jon P. Tzutujil Grammar. Berkeley, California: University of California Press, 1985. ISBN 0-520-09962-1. 
• García Ixmatá, Pablo. Rukeemiik ja Tz'utujiil Chii': Gramática tz'utujiil. Guatemala City, Guatemala: Cholsamaj, 1997. ISBN 99922-53-13-4. 
• Pérez Mendoza, Francisco; Miguel Hernández Mendoza. Diccionario Tz'utujil. Antigua Guatemala, Guatemala: Proyecto Lingüístico Francisco Marroquín/Cholsamaj, 1996.