Théophile Barrau
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Théophile-Eugène-Victor Barrau 3 octubre 1848 Carcassona (França) |
| Mort | 17 abril 1913 (64 anys) Tolosa (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura |
| Ocupació | escultor |
| Art | Escultura |
| Professors | François Jouffroy i Alexandre Falguière |
| Premis | |
Signatura  | |
Théophile-Eugène-Victor Barrau (Carcassona, 1848 - Tolosa de Llenguadoc, 1913) va ser un escultor romàntic francès.
Biografia
[modifica]Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Tolosa i va finalitzar els seus estudis a París, ciutat on va ser professor de dibuix a partir del 1880. Va ser alumne de François Jouffroy i d'Alexandre Falguière. Va començar a exposar al Saló de París el 1874.[1]
El 1892 va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor.
Premis
[modifica]- 1879, medalla de 3a classe
- 1880, medalla de 2a classe
- 1889, medalla d'argent a l'Exposició universal de París
- 1892, medalla de 1a classe
- 1900, medalla d'or a l'Exposició universal de París
Obres
[modifica]-
La poesia francesa (1983), Tolosa (destruïda a la 2ª Guerra Mundial)
-
Susanna al bany (1895), Museu d'Orsay, París
-
Monument a Fermat (1898), Capitoli de Tolosa.
-
L'Agricultura Tolosa
-
Susanna al bany (1896), Jardins de Joan Maragall, Barcelona
-
Monument a Kellermann (1892), Valmy
-
Matho i Salammbo (1892), Saint-Maur-des-Fossés
-
Monument als Morts de 1870 (1901), Narbona
Referències
[modifica]- ↑ «Théophile-Eugène-Victor Barrau». [Consulta: 19 octubre 2014].
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théophile Barrau
- Peigné, Guillaume. Dictionnaire des sculpteurs néo-baroques français (1870-1914). París: Éditions CTHS, 2012, p. 63-98. ISBN 978-2-7355-0780-1.