Temples megalítics de Malta

Temples megalítics de Malta

Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Mġarr (Malta), Qrendi (Malta), Tarxien (Malta), Xagħra (Malta) i Żebbieħ (fr)
36° 02′ 57″ N, 14° 16′ 10″ E / 36.0492°N,14.2694°E / 36.0492; 14.2694
Format per	Ġgantija Skorba Ta 'Ħaġrat Mnajdra Ħaġar Qim temples de Tarxien
Característiques
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1980 (4a Sessió), Criteris PH: (iv)
Identificador	132ter
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Ġgantija
Data	1980 (4a Sessió)
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat	1992, 2015
Identificador	132ter-001
Patrimoni de Malta, classe A
Ġgantija
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Ħaġar Qim
Data	1980 (4a Sessió)
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat	1992, 2015
Identificador	132ter-002
Patrimoni de Malta, classe A
Ħaġar Qim
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Mnajdra
Data	1980 (4a Sessió)
Identificador	132ter-003
Patrimoni de Malta, classe A
Mnajdra
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Skorba
Data	1980 (4a Sessió)
Identificador	132ter-005
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Ta 'Ħaġrat
Data	1980 (4a Sessió)
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat	1992, 2015
Identificador	132ter-004
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
temples de Tarxien
Data	1980 (4a Sessió)
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat	1992
Identificador	132ter-006
Patrimoni de Malta, classe A
temples de Tarxien
Història
Creació	3600 aC
Data de dissolució o abolició	2500 aC
Període	neolític

Els temples megalítics de Malta constitueixen la manifestació d'una cultura megalítica singular que es va desenvolupar a les illes de Malta i Gozo entre els anys 5000 aC i 2500 aC i que s'ha vingut a anomenar l'edat dels temples. Són més antigues que les piràmides egípcies i constitueixen les construccions més antigues que es coneixen d'aquestes característiques al món.

L'ús que li van donar els pobladors als temples és encara desconegut. Les pràctiques religioses que consten de l'època són l'adoració a un tipus de dees molt comunes a tota la Mediterrània, com eren les de la fertilitat, i s'han trobat proves que es realitzaven en el seu interior alguns sacrificis rituals amb animals, així com s'han trobat figuretes de fang cuit amb figures que representen tant l'home com la dona.

La tècnica arquitectònica de l'època segueix resultant sorprenent per la seva grandària. Es construïen íntegrament en pedra, sobre una base en forma de trèvol i, quan n'hi havia diversos junts, es formava un mur comú per a tots.

Els més importants temples són:

• Ggantija
• Hagar Qim
• Mnajdra
• Tarxien

Les raons per a tal desenvolupament es troben en el voluntari allunyament dels pobladors de l'època de la cultura del coure que es desenvolupava a la veïna Sicília i que els va permetre desenvolupar en la seva plenitud el treball amb la pedra. En general, els diferents temples es van conservar bé.

En 1980, els temples de Ggantija, a Xaghra (Gozo), van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La declaració es va estendre el 1992 a altres temples a l'illa de Malta:

• Hagar Qim, a Qrendi
• Mnajdra, a Qrendi
• Ta' Ħaġrat, a Mgarr
• Skorba, a Zebbiegh
• Temples de Tarxien

• Temi Zammit. The Prehistoric Tremps of Malta and Gozo PB, La Valleta, 1995.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temples megalítics de Malta

• Pàgina de la UNESCO sobre els temples megalítics de Malta.